El nostre molt bon amic Xulio R. Trigo exposa les seves fotografies
sobre la Trilogia del Baztan, de Dolores Redondo publicada per Columna
Edicions, a La llibreria de la imatge, demà dia 6 de març s’inaugura aquesta exposició.
Podeu gaudir-la al
carrer Sepúlveda, 87. 08015 Barcelona.
Des d’aquí
el nostre més humil homenatge a la seva tasca fotogràfica.
La
editorial Suma de Letras apuesta por
la trilogía “Solo una noche” de Kyra
Davis, autora bestseller estadounidense por esta trilogíay la serie de Sophie Katz. Si queréis más
información de ella la podéis encontrar en su página web.
La
primera parte de esta trilogía nos invita con una llave de hotel, una copa de
whisky y una alianza de diamantes, elementos deseables para algunos y
provocativos para otros, y un título muy sugerente El desconocido.
Kasie
Fitzgerald es lo que todos consideraríamos una niña bien, es trabajadora,
atenta, cariñosa, intenta no decepcionar a nadie, viste de la manera más
correcta posible y tiene un novio que parece ser igual que ella.
Simone,
su mejor amiga, está harta de la vida y la imagen que desprende su amiga,
considera que ha de vivir, que ha de aprovechar el tiempo de su juventud y por
eso la lleva un fin de semana a Las Vegas, siempre se ha dicho que lo que pasa
en Las Vegas se queda en Las Vegas, y Simone quiere despertar a su amiga a la
vida real.
Simone
viste a Kasie de manera provocativa y le recomienda que se acueste con un
desconocido, cosa impensable para Kasie, pero llegan al acuerdo de que
flirteará un poco y tomará una copa.
Estando
en el casino un hombre muy apuesto la invita a la copa, pero una química
increíble y explosiva despierta al pequeño demonio que lleva ella en su
interior y acaban en la habitación de él.
¿Solo
una noche puede despertar a una mujer dormida durante una vida entera?, ¿Puede
un desconocido girar la vida de otra persona?
No
habría consecuencias de no ser que el desconocido, deja de ser desconocido
cuando al cabo de pocos días se presenta en su oficina como el nuevo cliente.
Kasie
empieza a perder la cabeza por él, Robert Dade, un hombre que hace temblar los
cimientos de su mundo, mostrándole un mundo lleno de pasión, caricias y amor.
Todo
se complicará cuando el novio de Kasie se entera de su aventura, lo que parecía
ser deja de ser y la vida de Kasie y su dolor más profundo de la infancia se
transforma en un arma letal que está a punto de costarle la libertad y
encerrarla en una jaula de oro, pero una jaula.
Kasie
descubre que en ella la mujer apocada que fue ha dejado sitio a una guerrera
que está dispuesta a luchar por su felicidad.
Una
primera parte de una novela muy humana y pasional, donde los sentimientos se
encuentran al filo de la navaja, el amor se funde con el odio, la pasión se
transforma en algo más profundo y un personaje muy a lo Jackie Kennedy se transforma
en una mujer de a pie.
Una
presentación muy sensual y picante de una historia que bajará a los personajes
al infierno y los subirá a los cielos.
Si
queréis descubrir el mundo de Kasie, aquí os dejo las primeras páginas para que
juzguéis vosotros mismos.
De la mà de labutxaca
podem conèixer una autora que escriu de manera molt propera, sobre escenaris
que coneix molt bé contraposant-los amb altres de recòndits i embolcallant-los
amb les situacions socials del moment en que s’ambienten i les cultures que
acullen.
El relat es centra en dos germans d’Osca que deixaran les
fredes muntanyes per tal d’endinsar-se en una aventura que els canviarà la
vida. En Kilian i en Jacobo emprenen un viatge cap a l’exòtica illa de Fernando
Poo, terres on el seu pare els espera a una de les finques on es cultiva el
millor cacau del planeta.
En el marc contraposat entre Espanya i les colònies
africanes, un dels dos nois es veurà seduït per la bellesa externa i interna
d’una nativa. Un amor furtiu, salvatge i amb un munt d’obstacles per salvar.
Que passarà amb aquests germans? L’amor els transformarà?
Canviaran definitivament la seva Osca natal per la persecució d’un somni?
És una novel·la que t’atrapa des de les primeres planes i
no et deixa anar. Com les onades del mar cristal·lí, les diverses trames venen
i van a un ritme calmós però amb el dinamisme necessari per poder avançar.
Las ploma audaç i vitalista de la Luz Gabás ens mostra com el destí està a les nostres mans, podem
creure-hi o no, però les nostres decisions encertades o equivocades són
aquelles que marcaran el nostre futur.
Què volem aconseguir? Què és per nosaltres la felicitat?
On la podem trobar? Que arriscaríem per tal d’aconseguir-la?
Els nostres nous amics ho tenen cada cop més clar, tot i
que cal esforç i un gran desig per tal de poder autoconeixers i arribar a
desxifrar les pròpies emocions i les oportunitats que la vida ens posa al
davant.
En aquesta novel·la fresca i àgil emmarcada
majestuosament en uns escenaris preciosos i rics en detalls trobarem un oasi de
pau a la rutina que ens embolcalla dia a dia.
Si voleu gaudir d’una gran història que captiva us heu de
rendir a aquesta aventura, per mi, l’art, sigui en l’expressió que sigui, t’ha
de transformar i tocar aquelles fibres ocultes que connecten amb les teves
emocions més ocultes i aquesta novel·la ho aconsegueix amb una facilitat que
arriba a fascinar.
No us la deixeu escapar i animeu-vos a descobrir el gran
secret que marcarà el seu futur.
En Jordi Panyella,
periodista que treballa de redactor a la secció de societat del diari El Punt
Avui, ens presenta la història desgranada de Salvador Puig Antich, cas obert, una història que encara no ha
trobat el seu final de justícia, i tal i com deixa palès l’autor serà llarg,
serà cansat, serà insomne, però serà un desenllaç apassionant.
Avui, dos de març de 2014 fa quaranta anys d’una de les
injustícies més flagrants que han colpit la història de Catalunya, un jove
Salvador Puig Antich va ser condemnat a la pena capital, i executat sense
pietat i amb tota la crueltat d’un mètode de matar medieval, “al garrot”,
condemnat davant la opinió pública i sota la censura com un vulgar xoriço, un
terrorista que havia matat a un policia.
Una mort injusta, on la justícia va mirar cap a una altra
banda i la sentència estava signada d’avant mà.
Gràcies a Angle
Editorial podem ajuntar la nostra veu a la de molts d’altres que criden que
nosaltres sí, nosaltres encara vivim a el món de la llum, i militem en el
bàndol de la veritat.
Una militància que part de la societat civil catalana ha
viscut des del principi com en Lluis Llac, que el mateix 1974 va escriure la
cançó “I si cantó trist” com a homenatge a la persona i record de la seva mort.
L’autor agafa el cas de Puig Antich des de zero,
considera que per poder anar al gra primer s’ha de destriar de la palla i això
és el que fa al llarg d’aquesta novel·la. Un relat novel·lat de les seves
investigacions, de les entrevistes amb els especialistes que va fer per
documentar-se, dels testimonis que encara queden i de la necessitat per part de
la família de reclamar només una cosa, “justícia”.
Si aquesta novel·la hagués estat escrita per Agatha
Christie, trobaríem molt interesant les pesquisses del periodista, la trama de
corrupció i seriem comprensius amb el desenllaç que encara no s’ha donat, però
al ser un cas que ens toca la fibra, que coneixem la lluita de les seves
germanes, que sabem que són fets reals i que hi ha un gran patiment al darrera,
aquesta agafa un pes inesperat.
A mesura que he anat llegint m’ha agafat una sensació
d’abatiment absolut i desconcert, la idea de la gran injustícia que es va
cometre i tantes persones van decidir mirar cap a una altre banda és vergonyós,
però encara trobo més vergonyós com amb el pas del temps la justícia ha anat
denegant una causa plena d’errades, de manca de proves i n’ha refusat la
revisió.
L’autor cita noms i cognoms, persones que van sentenciar
amb el seu silenci i amb la seva mala praxi a un jove a patir una mort cruel i
a una família sencera a plorar-ne la seva pèrdua.
Aquests personatges són radiografiats per l’autor, cada
pas, cada acció, cada errada documental, cada descobriment nou que podria
ajudar a un cas obert de fa quaranta anys.
Provablement pensareu que es tracta d’un llibre pesat i
feixuc, degut al fet de ser el relat d’uns fets coneguts, però res més lluny de
la veritat, la seva lectura és fa molt àgil, l’autor sap captivar l’atenció del
lector aportant la seva pròpia visió del cas, els seus descobriments i les
seves sensacions, és com si ens convidés a acompanyar-lo en aquest viatge cap a
la veritat.
Salvador Puig
Antich, cas obert publicat per Angle Editorial ens
aporta aquelles dades que no eren de domini públic, aquells aspectes que s’han
anat descobrint i donant pas a noves preguntes amb respostes incomodes per a
molts.
¿No és temps ja de justícia?
Si voleu consultar per vosaltres mateixos el sumari
original del consell de guerra i tota la documentació del procés de revisió del
cas davant del Tribunal Suprem d’Espanya entre 2005 i 2011, a més de
documentació gràfica i periodística, podeu consultar la web: http://puigantich.angleeditorial.com
Us deixo en paraules de l’autor i de la germana petita
d’en Salvador una breu però profunda reflexió sobre el cas.
Una historia que espera sentència i que és cas obert a
dia d’avui a Argentina, un procés que ha començat a caminar de nou i que no
defallirà.
