Medusa

Per Galatea B.

Després de molts i molts dies de llegir novel·les, prosa pura i dura, em sento atreta pel poemari Medusa, amb una portada tant suggerent com metafòric, és irresistible.

Temes com el dolor, l’alteritat, l’exili, la innocència perduda i negada, l’ombra i la seva llum, la vida i la mort són paraules que fan reviure el mite.

En moments on la poesia ha de lluitar com un peixet petit contra les grans novel·les i best-sellers prosaics que esdevenen els taurons del mercat literari, podem trobar autores com Isabel M. Ortega Rion que aconsegueixen omplir-te de somnis, il·lusió i dubtes propis de la vida.

Crec que és un recull de poemes amb un fil conductor tan ben trobat com alhora invisible que fa que la seva lectura sigui àgil, reflexiva i commovedora. 

És molt més difícil dibuixar un sentiment, una situació o una escena en un poema de poques paraules i concises que no pas en una novel·la on hi ha espai de sobres per paraules que de vegades estan de més.

Amb una ploma magistral ens condueix a un viatge sensitiu i introspectiu amb una profunditat espectacular. Sap trobar la paraula exacte per cada ocasió.

Gracies a Cossetània Edicions podem gaudir d’aquest gènere que sembla estar en vies d’extinció per uns però tan i tan apreciat per molts d’altres. A més, al ser en català podem gaudir de la bellesa de les nostres paraules i la seva sonoritat.

Una gran obra recomanable a tots els amants de la poesia i crec que és una bona proposta per aquells que es volen animar a familiaritzar-s’hi.

Si no us importa, us transcric un dels que a mi m’ha traspassat. Gaudiu-lo.

Ales d’or

“La memòria ens fa lliures

perquè ens permet anar

enllà i ençà del ara.”

És un tòpic, t’ho dic:

Els records són feixucs

com unes ales d’or.

El cielo roto

Por Maria Valle Viña

El prodigioso hallazgo de los libros de plomo del Sacromonte, libros que fueron interpretados como el quinto evangelio que habría sido revelado por la Virgen en árabe para ser divulgados en España, es el hecho histórico que conduce la novela de Fernando Barrejón presentada por la editorial Suma de letras. 

El cielo roto nos adentra en un periodo de tiempo de más de un siglo a partir del 1492 con la conquista de la Granada de Boabdil por los Reyes Católicos, hasta el año 1617 con el reinado de Felipe III. A lo largo de más de un siglo, esta novela cuajada de personajes reales narra las venturas y desventuras de los moriscos, desde su origen hasta su final. 

En El cielo roto conocemos a Yahia, médico muy respetado e influyente en la Granada de 1492. Sabe que debe tener cuidado con lo que hace ahora que los Reyes Católicos son sus nuevos soberanos. Sobre el papel, las Capitulaciones de Santa Fe garantizan que los naturales de Granada podrán seguir con su fe y sus costumbres, pero la realidad en las calles de Granada no es tan sencilla. Muchos, como el propio Yahia, se han convertido al cristianismo por precaución, pero otros se resisten y luchan por mantener sus tradiciones.

La convivencia pacífica y respetuosa entre musulmanes impulsada por el arzobispo fray Hernando de Talavera se ve frustrada por la llegada a la ciudad del cardenal Cisneros, cuyos métodos provocan que la sangre llegue a correr por las calles de Granada.  

El descubrimiento de los libros de plomo del Sacromonte involucrará a Yahia y a sus descendientes en una aventura generacional, que llevará a Alonso de Luna, tataranieto de Yahia, desde Granada a Estambul, pasando por diferentes países europeos, con el fin de interpretar y preservar esa herencia sagrada que suponía un mejor entendimiento entre musulmanes y cristianos. 

Fernando Barrejón es autor de novelas históricas como la que hoy os presentamos y otras como “El collar de la loba”. Su obra literaria se compone también de artículos de diversa temática, colaboraciones en la prensa, varios libros de poemas, relatos cortos y una novela de juventud de corte futurista. 

Fernando Barrejón, a través de un exquisito uso del lenguaje y de una recreación fiel y seductora del contexto histórico, nos traslada y nos hace partícipes de un apasionante y decisivo capítulo de nuestra Historia. 

Visual, sembrada de detalles y descripciones, el autor nos ayuda a imaginar una época en la que la convivencia y la paz eran conceptos frágiles.

Germans del sud

La humanitat porta segles i segles encadenant conflictes bèl·lics, traient-ne poquíssima cosa i pagant una factura massa elevada en nombre de vides perdudes, vides trencades, malversament de recursos econòmics i materials... La humanitat té remei? La humanitat és destructiva? La violència és la única eina que tenim?

La creació va ser un acte violent i caòtic, com volem que la humanitat no ho sigui? Demanar pau és anar a contra natura? La guerra és als nostres gens?

A la novel·la guanyadora del premi Juanot Martorell, Germans del sud, se’ns presenta la guerra com un element recorrent i que tard o d’hora esclata.

Iniciem la genial aventura a la batalla de Muret (1213) en la que Catalunya es va veure vencedora i va esdevenir un dels grans imperis de l’Europa occidental i alhora van voler imposar la seva hegemonia en els territoris fronterers.

Al cap de vuit-cents anys va tornar l’ombra del conflicte amb la revolta dels Mossàrabs on un petit poble fart de repressions demana la independència de Catalunya.

Narrat amb una rigorositat històrica aclaparadora que et submergeix en un mar de fosca realitat i de cruesa social i econòmica que cíclicament espetega de manera endèmica.

Hi haurà mai un final als conflictes? Sempre que aconseguim un objectiu anem a buscar el següent causant més merders? Quan ho aturarem i podrem conviure en una certa tranquil·litat?

La magistral ploma de l’Hèctor Bofill ens dibuixa una situació que pot esdevenir paral·lela a la situació social que vivim en els nostres dies. A través de la epopeia que ens ofereix farcida de matisos, passions, conflictes de poder i ganes de dominar ens dóna píndoles d’humor que ens hauria d’ajudar a fer una forta introspecció històrica per valorar el pes dels conflictes.

Si ho posem en una balança, portem a les nostres espatlles moltes més èpoques fosques i agitades que no pas èpoques pacífiques i plenes de llum.

De la mà d’Edicions 62 podem perdre’ns en aquesta novel·la històrica marcada per la seva profunditat i el seu pes didàctic. 

La historia en si ja esta escrita, però de la mà de l’autor podem veure les col·lateralitats, els detonants i la naturalesa humana com a detonants de les pitjors èpoques històriques i com, en gran mesura, ens en hauríem de sentir avergonyits.

Personalment crec que és molt recomanable a tothom que sigui amant de la novel·la històrica de qualitat i de les bones històries on les trames s’entreteixen amb una naturalitat i una subtilesa sublim.

No m’estranyaria gens ni mica que aquesta obra esdevingués un dels llibres més populars i buscats a la propera diada de Sant Jordi per diversos motius com la proximitat geogràfica, el paral·lelisme social que descriu, l’apropament als nostres sentiments més patriòtics, el llenguatge buscat que fa servir l’autor i la gran documentació que ens regala. Crec que és una aposta segura i de qualitat.

La Llista

Per poder viure una història colpidora, profunda, àgil, dinàmica i amb un rerefons que tot i ser fictici s’apropa molt a determinades realitats us heu de perdre per les pàgines de La Llista.

La Llista és la taula de salvació d’una Amèrica que ha renascut refundada en uns nous ideals i patrons socials a seguir per tal de ser acceptats i funcionar dins els marges de la llei cada cop més estreta i oclusiva amb la població.

Els habitants de la nova Amèrica no es qüestionen la manera en que eduquen a les noves generacions: d’una banda les nenes s’eduquen per ser núvies que es vendran a la seva adolescència al millor postor, d’altre banda, els nens van encaminats a ser soldats i a actuar sense criteri propi sota la prohibició del qüestionant de les ordres emeses.

La nostra coratjosa i valenta protagonista és la Mia, una jove de divuit anys que ha de ser subhastada en el devanir dels dies però la seva germana gran que ja ha estat víctima del regim impositiu l’adverteix del que és la seva vida i en que es convertirà si accepta la norma convencional sense fer-hi res.

La Mia s’ho pensa molt però acaba fugint a Mèxic, al creuar la frontera es converteix d’immediat en enemiga de l’Estat i en una pròfuga de la llei en el nom de la pròpia llibertat.

Trobarà un amor que realment faci que el seu cor bategui? Trobarà la manera de enderrocar el fals govern que actua a la nova Amèrica? Aconseguirà obrir els ulls a una població cegada pels dirigents? Podrà mirar als ulls del futur amb algú que li agafi la mà?

L’autora novell Shannon Stoker ens relata amb una senzillesa i facilitat que s’agraeix molt a l’hora de llegir la fugida de la Mia i el rerefons més transcendental sobre el qüestionant de tot allò que se’ns imposa, la creació d’un criteri crític propi i el creixement personal com a eina per construir la nostra vida sobre els fonaments que nosaltres mateixos triem.

Una persecució que també podem traduir com la que internament fa la protagonista en el moment que desperta de la subordinació i comença a buscar-se a ella mateixa i a qüestionar-se qui és i qui vol arribar a ser.

De nou, hem de tornar a agrair al segell Fanbooks la recerca d’obres de gran qualitat adreçades al públic jove. Diverses temàtiques amb el denominador comú de la qualitat autoral, narrativa i el fons de pseudo-psicologia que també intenta desvetllar en els adolescents les preguntes fonamentals de la vida.

Una obra fantàstica que crec que no s’ha de deixar escapar doncs t’atrapa des de la primera plana fins que l’acabes, una novel·la que de vegades t’emmudeix, la seva crueltat vers el tracte cap a la dona pel fet que encara hi ha cultures que les menystenen i fan d’elles el que volen, però alhora t’omple d’esperança doncs si la Mia és capaç de jugar-se-la tant per buscar la seva llibertat, pot ser empàtic i encoratjador per tal que les joves creixin i es desenvolupin en la seva feminitat valorant-se i estimant-se com tot allò que poden arribar a ser al llarg de la seva vida.

Una novel·la que donarà que parlar i una autora que espero que hagi entrat al món de les lletres per quedar-s’hi.

La simetria de los deseos

Por Àngela Sánchez Vicente

Hace poco que hemos empezado el año, es más, son muy pocas las hojas de calendario que hemos pasado pero a mi modo de ver, La simetria de los deseos es el libro con más sensibilidad, fuerza vital y esperanza que he leído en muchísimo tiempo.

Este libro arranca con una situación con la que podemos empatizar todos y todas, al llegar a la treintena, cuatro amigos verán como no están del todo conformes con  la vida que se han creado o las circunstancias que les han llevado por determinados caminos, por eso, deciden hacer un pacto, cada uno de ellos escribirá en un papel aquello que desea y en cuatro años lo revisaran para comprobar si se ha dado el cambio o han fracasado en el intento.

Cada uno desea en una dirección, deseos amorosos, laborales, de liderazgo revolucionario… los deseos son todos aceptables en la medida que sus almas estén dispuestas a luchar por conseguirlos y acercarse a la felicidad.

Deseos distintos pero que necesitan un mismo camino o unas mismas fases, primero querer cambiar y darse cuenta de donde está el camino a abandonar y el que hay que seguir a partir de los nuevos horizontes, después toca luchar contra viento y marea con los demonios y obstáculos que se irán presentando y aliarse con la fe en uno mismo y en las ganas de seguir adelante en su proyecto, poco a poco la meta estará más cerca pero… ¿lo que han escrito les traerá la verdadera felicidad? 

Cada uno dará pelea a su manera pero nunca se soltaran las manos entre ellos, cuando uno decaiga ahí estarán sus amigos para levantarle y luego el decaído será el que lanzará un salvavidas a otro.

En esta primera obra que se traduce al castellano de Eshkol Nevo descubrimos una pluma ágil y muy sensible que apuesta por la amistad de manera incondicional porque si no llegan todos a buen puerto, al final, habrá sido un fracaso colectivo.

Estos cuatro amigos son perseguidores de viejas fantasías que cada día están más vivas y están dispuestos a resucitar milagros con el fin de refundarse y renacer en la misma piel.

Gracias a Duomo este canto a la vida, a la esperanza, al cambio individual y al cambio del mundo puede ver la luz por primera vez. Una obra que simplemente es espectacular, su sutileza, su fragilidad, la esperanza, la energía y voluntad nos ponen entre las cuerdas de nuestra propia vida y de lo que realmente sentimos y esperamos. 

Esta novela te acaricia el alma, te renueva y con sus propiedades altamente terapéuticas se convierte en una lectura especial, en unos amigos que ya son tuyos y en unas palabras que sabes que vas a releer una y otra vez.

Pensamientos que te quedaran latentes en la mente quizás propicien y sean el detonante que como lector necesites para lograr tu cambio en la medida que sea alcanzable y te proporcione bienestar.

Haceos un favor y leedlo, os cambiara la manera de ver las cosas.

CONCURS A FACEBOOK

https://www.facebook.com/LaPetitaLlibreriablog?ref=hl