dissabte, 28 de setembre del 2013

Especial María Teresa Colominas




Gracias a la gentileza de la propia autora y a su apoyo y fe en nuestro nuevo proyecto, hemos podido disfrutar de estas dos novelas donde la realidad hecha ficción por Mayte nos sobrecoge y estruja nuestras almas quedando atrapados en sus historias tremenda y dolorosamente ciertas.

Conocida por su éxito literario en Estados Unidos y Latinoamérica aterriza en España, su casa, para ofrecernos estos dos volúmenes.

Una autora cercana, que quiere a sus lectores y siempre mantiene un feedback constante con ellos en las redes sociales.

MaríaTeresa Colominas nació en Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) en 1958. Hizo su primera incursión en el mundo de la literatura en plena adolescencia, escribiendo poesía y relatos.

Con veinticinco años inicio su aventura europea, viviendo en ciudades como París, Londres o Berlín, donde vivió y trabajó durante seis años. Después se embarco en su aventura americana donde cosecho su primer gran éxito “Donde los ángeles no duermen”.

Contamos con una autora sin fronteras que nos tiende generosamente sus manos y su obra.

Su primer éxito, Donde los ángeles no duermen, narra la historia opresiva de Matt, un abogado ciego al que una niña le acusa de haber abusado de él. El chico vive un auténtico calvario pues en Estados Unidos y aún más en el seno de su familia, el sentido de la justicia es muy duro e implacable.

Finalmente condenado, ha de soportar la cárcel con una crudeza extrema, sometido a una violación y múltiples vejaciones. Una vez fuera, no halla otra salida para poder subsistir que prostituirse.

Una novela muy dura, narrada desde el respeto hacia los protagonistas con un fondo sentimental y auto reflexivo sobre el valor de la verdad y la vida, de cómo ciertos humanos juegan con otros sin importarles las consecuencias de sus actos, el jugar con el más débil y el poder de aquello que nos aferra a la vida.

No puedo decir más, esta obra me ha tocado tanto que os recomiendo que la leáis y la vayáis desgranando poco a poco, disfrutando de cada matiz y de cada nuevo giro.

Si seguimos con su bibliografía, encontramos el reciente Ángeles en el infierno, de nuevo un éxito global que ya cuenta con una legión de seguidores que esperan sus novelas desesperadamente.

Nos muestra nuevamente en una realidad ficcionada, la vida de Stevy, atrapado y presa de los que cree que son sus padres. Víctima de malos tratos físicos y psicológicos que lo tienen encarcelado y maniatado a una falsa realidad.

¿Podrá un amor verdadero y puro mostrarle el camino de regreso a la felicidad que nunca ha conocido?

Este volumen no es tan agresivo, a mi modo de ver, que su primera novela pero todo y eso hace que la piel se te estremezca, te caiga alguna lágrima de rabia y el nacimiento en uno de millares de sentimientos encontrados.

Al leer estos volúmenes solo puedo recomendarlos, eso sí, a un público adulto o maduro pues saber que estas historias son reales le añaden un grado de sentido de la injusticia y maldad que hay en el mundo aunque la autora también nos abre puertas a la esperanza y caminos a la justicia.

Si queréis disfrutar de sus historias las encontrareis de la mano de FAPA EDICIONES, en su colección Ave Fénix Narrativa. 

ENTREVISTA A LA AUTORA 



Desde La Petita Llibreria nos gustaría preguntarle sobre sus obras en general y la visión que tiene de ellas:
¿Cuáles son sus referentes a la hora de escribir?
¿Mis referentes?...,  Sin duda alguna Camilo José Cela, sólo pensar en lo que transmite cuando leo sus obras, me hace pensar en lo grande que es la literatura, y lo insignificante que soy yo, así que cuando escribo me limito a escribir tal como me gustaría a mi leer un libro.
¿Cuándo te diste cuenta de que estas historias tenían que ser contadas?
Desde el primer momento que supe de ellas, de hecho fueron propuestas por uno de los implicados de “Donde los Ángeles no duermen”.
¿Pensaste alguna vez ser una autora ten leída y tan seguida por las redes sociales?
No, en absoluto, ni se me hubiera pasado por la imaginación que llegaran  a ser tan leídas y mucho menos que en algunas escuelas y universidades de Latinoamerica fueran lectura obligatoria o sugerida.
¿Cómo es escribir sobre hechos y personajes reales? ¿Es más fácil o más difícil? ¿Cómo es el proceso de documentación en que te acercas a las historias reales?
Para mí contar una historia basada en un hecho real es muy difícil, ya que he de respetar a los implicados en una historia, lo que menos deseo es crear morbo y mucho menos falsear esa historia.
Lo primero que hago cuando quiero escribir algo sobre un hecho real, es comprender a los personajes, intentar sentir cada uno de sus sentimientos, vivir con él cada una de las palabras que escribo, y transmitirlo al lector.
Tanto con “Donde los Ángeles no duermen y Ángeles en el infierno”, fue muy fácil, apenas tuve trabajo para recopilar toda la documentación, como dije anteriormente, fue unos de los  personajes  reales que me facilitó toda la información y documentación pertinente, yo me limité a explicar una historia que se escribía por si sola.
¿Crees que hay más ángeles en la tierra y el infierno que en el cielo?
Pienso que en este mundo que nos toca vivir, siempre te encuentras con ese Ángel que nos cambia la vida, afortunadamente a pesar de todo lo malo, hay muchos  ángeles en la tierra.
¿Podremos tener entre manos más novelas tuyas?
Si,  en breve saldrá una nueva historia, que estoy segura entusiasmará al lector.
Para finalizar querríamos que pensaras en aquella pregunta que nunca nadie te ha formulado y crees que es importante. ¿Cuál es? Podrías respondérnosla.
Creo que me han preguntado de todo, sobre todo con “Donde los Ángeles no duermen”, pero una pregunta que nunca me han hecho, es...  ¿con cuál de tus obras te quedas, y por qué?
Le tengo especial cariño a “Donde los Ángeles no duermen”, pero sin duda la que más me atrapó al recopilar la información es “Ángeles en el Infierno”. El tema, la crueldad con la que fue tratado el personaje central, hizo que los instintos maternales sobre él afloraran en mí.
Te agradecemos mucho el detalle que has tenido con nosotros y te aseguro que ha sido todo un placer leer tus novelas.
Te esperamos pronto.

divendres, 27 de setembre del 2013

La Quinta Ola



La quinta ola es la primera entrega de una trilogía, donde la humanidad se enfrenta a su extinción. La historia enganchará a las legiones de seguidores de sagas como “Los juegos del hambre” de Suzanne Collins, publicada también por Molino o de novelas como “The Host” de Stephenie Meyer. Una novela etiquetada por diversos críticos como juvenil en lo que personalmente difiero, creo que un adulto puede disfrutar mucho de esta historia adictiva y descubrir en ella matices que quizás al público más juvenil se le pueda escapar.

Rick Yancey, es un autor reconocido tanto por sus obras adultas como juveniles, su obra “Las extraordinarias aventuras de Alfred Kropp” fue finalista del premio Carnegie Medal. En 2010 su novela “The Monstrumologist” recibió el Michael L. Printz de honor y su continuación, “The curse of the wendigo” fue finalista del premio literario de Los Angeles Times.

La novela nos explica la vida de la humanidad, los niños en la guardería, los adultos y sus trabajos, las familias y sus cositas, la gran vida americana hasta que un día todo desaparece para no regresar.

Los Otros, como los llama nuestra protagonista Cassie, llegaran a la Tierra para exterminar la humanidad y quedarse con el planeta, empezaron sus ataques en olas, la primera dejó a la Tierra sumida en la oscuridad, la segunda acaba con gran parte de la población, la tercera devasta parte de la tierra, la cuarta se encierra en el miedo y la quinta es la peor de todas, donde se descubrirá si la humanidad es su propio enemigo o su mejor aliado.

Cassie, sobrevive a las cuatro primeras olas, ella, su padre y su adorable hermanito Sammy, muchos refugiados se reúnen en campamentos e intentan por todos los medios descubrir que ha pasado y como ha pasado, el conocimiento es un arma muy poderosa en buenas manos.

Una historia que parece plantear una lucha de conciencias entre el bien y el mal, el poder del más fuerte y el instinto de supervivencia está a punto de descubrir uno de los factores que hace de los humanos una especie tan especial.

La novela atrapa al lector con su lenguaje fresco, este descubre una amiga de dieciséis años y como ella ve el mundo, una joven que crece de repente y que un día estaba suspirando en el colegio por su compañero de clase Ben Parish y que al día siguiente duerme con su fusil M16. 

A demás descubriréis un personaje que dará una tercera visión a esta historia, un joven que no es ni lo uno ni lo otro y es ambas cosas a la vez.

La pregunta es ¿por qué deberíais empezar una trilogía? Porque es dinámica, entretenida, irónica, detallada, descriptiva y merece la pena descubrir, o eso espero, como el pequeño David humano le da una buena pedrada al Goliat no humano. Descubriréis que la vida es efímera pero lo importante es como la viváis, unos se esconderán y otros lucharan, pero el resultado tendremos que descubrirlo paso a paso.

Una obra que esconde una esencia existencialista sobre el precio de la supervivencia.

dijous, 26 de setembre del 2013

Entrevista Pep Coll




Benvolgut Pep Coll, ens agradaria poder apropar als lectors de La Petita Llibreria la persona i l’autor que s’amaguen rere  “Dos taüts negres i dos taüts blancs”, títol que ha publicat l’Editorial Proa.

Volem presentar-te als nostres amics lectors com l’escriptor que rere una profunda investigació aporta llum i veritat a un succés fosc i ocult. Una història transformada en conte de por per a la mainada i que per fi dona repòs a les quatre ànimes perdudes en el silenci de les muntanyes, i pau a les seves famílies.

Però, la veritat és que sabem molt poc d’en Pep Coll, un novel·lista fill de Pessonada, Pallars Jussà, i que porta rere les seves esquenes títols com “La mula vella”, “El segle de la llum”, “L’abominable crim de l’Alsina Graells”, “El salvatge dels Pirineus”, “Les senyoretes de Lourdes” (Premi Sant Jordi 2007) i “Nius”, obra que recomano a tothom.

Però, el millor serà  descobrir una mica sobre la teva persona, de primera mà.

Recordes qui fou la primera persona que et va explicar la història de la matança?
La padrina de casa, la mare del meu pare. Deia que els assassins havien mort la mare mentre amassava farina per fer una fornada de pa i que la sang havia caigut a la pastera i s´havia barrejat amb la pasta. I que nena petita tenia un sarpat de cabells als ditets i així havien descobert la dona assassina.  

De petit, el Pep Coll, era un vailet de pilota i “tiraxines” o més aviat de contes i històries a la vora del foc?
La veritat és que m’agradava més córrer i saltar per fora, escapant-me al bosc amb el companys, follant nius i tirant pedres al gats, que no pas escoltar històries de la vora del foc.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant?
Relativament tard, cap als 25 anys. Jo vaig fer els estudis de filosofia a la UB. Quan em vaig desencantar dels sistemes filosòfics, em vaig afeccionar a les paraules. A les paraules de la llengua  de casa i del poble que no havia pogut estudiar a l’escola.

Com et vas sentir en guanyar el Premi Sant Jordi l’any 2007 per la novel·la “Les senyoretes de Lourdes?
Tu diràs! Com el paralític que torna saltant i ballant de Lourdes.

En quina de les teves novel·les ha quedat atrapada part de la teva ànima i en quina part de la teva persona?
No sé veure quina és la distinció entre ànima i persona. Suposo en tots els llibres hi deixes alguna cosa de tu.  La meva dona em diu que El salvatge dels Pirineus és la meva història més autobiogràfica. 

Molts escriptors en tenen d’altres com a referents, autors que l’han marcat en algun moment de la seva vida, un títol que sempre estarà allà per rellegir. Quin seria el teu, si es que en tens?
N’hi ha bastants. Te’n dic un parell que rellegeixo sovint: Madamme Bovary de Flaubert i Bearn o la casa de les nines de Llorenç Villalonga.

Per començar, crec que ja sabem unes quantes més coses sobre tu, així doncs hauríem d’entrar una mica en farina i descobrir algun secret de la pròpia novel·la. 

El títol de la novel·la és prestat, ens podries explicar el motiu d’aquesta tria?
Van enterrar les quatre persones assassinades al cementiri d’Herba-savina. Els taüts van venir d’Órganyà, 4 hores lluny d’aquest poble. Tant les persones que van assistir a l’enterrament, com les de les masies i pobles que van veure passar la dues cavalleries amb la càrrega fúnebre, recorden aquells dos taüts negres i dos de blancs: o sigui, una família sencera. I així m´ho explicaven.

A la novel·la ens expliques una mica com era la vida al poble en la teva infantessa, vist en perspectiva creus que l’actitud de la majoria dels vilatans respecte la parella de Vilanoveta era deguda a la por, a la indiferència o a la adaptació al moment convuls de l’època?
Més aviat a l’adaptació al moment històric. Però no és gens estrany, si tenim en compte que de resultes de la guerra en alguns pobles de Catalunya van haver de conviure víctimes i botxins.

La teva novel·la recull aportacions de familiars d’alguns personatges de la història. Com va ser aquest contacte amb ells? Els va sorprendre la teva iniciativa?
La idea d’escriure’n un novel·la va sorprendre d’entrada, especialment els familiars dels assassins. Després es van mostrar oberts amb les meves preguntes.

Ha quedat algun aspecte que t’hagués agradat aprofundir més fora de la novel·la?
Potser saber més detalls de  l’exili a l’Argentina del militar Francisco Galán. No n´he pogut trobar gran cosa. Però, en fi, per la història tampoc ho necessitava.

Els lector poden recuperar bocins de la història guanyant una batalla a l’oblit gràcies a la teva tasca. Com et sents després d’haver-ho fet possible?
Alguns familiars de les víctimes m´ho agraeixen. El llibre ha fet una mica de justícia.

Els personatges de la novel·la tenen profunditat, són creïbles pel lector i són alhora molt diferents entre ells. És més difícil construir els personatges des de zero o treballar amb personatges basats en persones reals? On creus que rau aquesta dificultat o diferència?
Tot és prou complicat. Darrerament a mi em resulta més fàcil partir de personatges reals, que han existit. Ja ho vaig fer a Les senyoretes de Lourdes. A partir d’un quants detalls que reculls en documentar-te, has de bastir un personatge viu.

Quin és el personatge que t’ha tocat més l’ànima? Per quin motiu?
N’hi ha més d’un que m´ha arribat a l’ànima: les filles assassinades, l’Angelet Gorravermella i  sobretot, el Mílio del Virgen. Per això li regalo una segona vida.

Quina creus que seria la banda sonora de la teva novel·la?
No en tinc ni idea. Potser la simfonia Pastoral de Beethoven...

Per finalitzar voldria que pensessis en aquella pregunta que mai ningú t’ha fet i creus que és important. Et toca treballar de periodista. Quina és? Ens la respons?
Per què acabes la novel·la enfrontant-te cara a cara amb un voltor negre de la Reserva?
El voltor negre sóc jo. M’agradaria ser un voltor salvatge, però és tan difícil avui dia de sobreviure fora de qualsevol reserva!

T’agraeixo molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta entrevista, t’asseguro que ha sigut tot un plaer llegir la teva novel·la i que espero poder-ne llegir moltes més.

Fins molt aviat amic

dimecres, 25 de setembre del 2013

Dos taüts negres i dos de blancs



Després d’haver llegit Dos taüts negres i dos de blancs m’ha quedat un regust amarg a la boca i una sensació d’opressió al pit. La ploma de Pep Coll, a qui vaig descobrir amb la seva anterior novel·la “Nius”, sembla una espasa afilada que escriu amb la sang, la suor i les llàgrimes d’un passat enterrat i desconegut que per fi ha sortit a la llum mostrant un crim, que com ell mateix explica, s’assembla massa a la famosa matança de Texas explicada per Truman Capote.

Al poble de Carreu, corria una història de por per a la canalla, una historia d’aquelles que s’explicaven a la vora del foc i que desapareixia de les converses quan hi havia roba estesa. El resultat d’aquell crim fou l’assassinat de tota una família de masovers, el matrimoni format pel Josep i la Margarida, i les seves dues filles, la Maria i la Carme, l’any 1943, una època convulsa on la censura no va deixar passar la noticia més enllà dels pobles veïns del Pallars Jussà.

En Pep Coll, explica a la novel·la la història setanta anys després, una història arrelada a la seva terra i que va marcar en certa manera la seva vida a Pessonada.

Una edició molt acurada de la mà de l’Editorial Proa on el lector podrà conèixer de primera mà molts personatges rellevants de la historia, el poble en sí i les muntanyes, podrà gaudir d’un arxiu fotogràfic i d’una amplia font d’informació. Tant el principi com el tancament de la novel·la són vivències de l’autor, les seves vivències personals i la seva tasca de recerca.

No podem oblidar que no deixa de ser una recreació dels fets ocorreguts, cosa que afegeix elements ficticis, com diàlegs i fins i tot algun personatge com l’aviador anglès, però aquest afegits li donen cos i caràcter a la narració.

Una novel·la que es llegeix amb força dinamisme, enganxa al lector dotant-lo de manera molt curosa i descriptiva de l’ambient de l’època, un ambient marcat pel final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici del Franquisme.

A cada capítol el lector descobrirà un personatge en la seva pròpia veu, com era la seva vida, les relacions que s’anaven establint amb els altres personatges que tindran el seu moment de protagonisme en d’altres capítols i com aquests van viure el crim i com els va afectar.

Crec que aquesta obra és un homenatge a tots ells i a les seves famílies, moltes de les quals han aportat informació de primera mà a l’autor, una manera de fer justícia social, de voluntat d’esclarir els fets i de demostrar les injustícies que va viure casa nostra en el passat.

Quants taüts negres i blanc deuen quedar encara amagats en la memòria dels més grans? De moment ja en podem comptar dos de cada menys. De ben segur que ja poden descansar en pau.