dilluns, 23 de setembre del 2013

Cuando el amor despierta



Cuando el amor despierta es una historia de amor sensual, de amor cortés, de amor fraternal y de amor “casi” filial.

La historia nos envuelve en el aura del Londres victoriano, año 1818, donde una joven aristócrata, April, se esconde de su avaro tutor trabajando como dama de compañía de una mujer extraordinaria, Lady Johanna, una mujer que a lo largo de la novela se va apagando pero deja tras de sí una estela de sensatez y sabiduría impropia de la época pero necesaria para una mujer con pensamientos propios y que no desea ser un adorno más en un marido elegido al azar.

El sobrino de Lady Johanna es un futuro marques, Julian, un hombre decente y muy intuitivo aunque díscolo a más no poder en compañía de sus dos inseparables amigos, Richard un futuro vizconde y James, un joven noble que ha decidido vengar su herencia prometiendo finalizar con él el legado y título de su familia, juntos son conocidos como los tres mosqueteros.

Una joven doncella que no lo es y sueña con vivir de su pluma y no del hombre impuesto por su tío, y un joven noble que preferiría no serlo son los ingredientes principales de una novela de encuentros y desencuentros, de amistad más allá de títulos y rangos, de un amor apasionado que medirá su fuerza con el odio y el rencor, una historia tierna pero a la vez irónica.

Reconozco que la historia tiene puntos muy tristes y puntos muy divertidos, estoy segura que toda lectora quedará prendada de sus tres mosqueteros, son amigos, hermanos y sus locuras acostumbran a terminar de la manera más ridícula y alocada posible, pero son adorables. 

El aderezo perfecto son las referencias literarias y musicales que la autora aporta a la obra dándole un estatus de majestuosidad digna de la obra, compara a April con Anne Elliot, la protagonista de “Persuasión” de Jane Austen, incluso le aporta detalles de la autora a la vida de la protagonista, también encontrareis referencias a “Los tres mosqueteros” de Dumas, “Matrimonio de conveniencia” de Georgette Heyer, Shakespeare, Byron y Scott aportan su musicalidad poética y “El Demetrio” de Broschi da el toque teatral y operístico.

Personalmente ya me he apuntado en mi lista de pendientes “Matrimonio de conveniencia”, afortunadamente las demás ya descansan entre los estantes de mi biblioteca particular, aunque he de reconocer que “Persuasión” está bastante gastada.

Ruth Moragrega Lerga, tiene una pluma magistral, autora de “Cuando el corazón perdona” ganadora del II Premio Vergara-El Rincón de la Novela Romántica, es una joven apasionada de la lectura, licenciada en Derecho y trabajadora en la banca. Ella y su familia residen en Sagunto.

Vergara nos ofrece una historia tan majestuosa como su portada, una dama de época que podría rivalizar con autoras de la talla de Lisa Keyplas, Johanna Lindsey o Julie Garwood. Una novela que da gusto releer.

diumenge, 22 de setembre del 2013

L'art de saber escoltar



Per Àngela Sánchez Vicente


Ja fa temps que des de l’admiració segueixo a Francesc Torralba, sobretot a partir de la lectura del llibre L’art de saber escoltar.

En aquest llibre de Pagès Editors que volem rescatar ens assenyala que en l’escolta hi ha d’haver disposició ja que queda molt patent la diferència entre sentir que és un acte involuntari i escoltar que és un acte lliure i intencional. Escoltar és obrir les nostres portes als altres en un acte d’acollida, deixem de banda el nostre ego i considerem a l’altre el centre dels arguments.

A l’escolta hi ha molts obstacles, ja siguin externs com el soroll de la ciutat, un esternut, la cridòria d’altra gent… o interns que són els més difícils de superar, els més destacat són els prejudicis, ja siguin per raça, sexe, origen cultural, econòmic…

Els fruits de l’escolta són el més important, allò que nosaltres en treiem i són factors que ens enriqueixen personalment. 

Hi ha l’amabilitat que vol dir acollir la paraula de l’altre, fer-la nostra, acceptar-la. L’amabilitat ens fa persones volgudes per la societat .

La delicadesa és la capacitat de saber dir allò adient en el moment adequat i saber tractar a l’altre.

Escoltant, aprenem a escoltar a nens, avis, malalts i en general persones descuidades per la societat ja que parlen poc a poc (vivim en un món sobreaccelerat), o perquè pensem que no ens poden aportar res de nou. També aprenem a organitzar el temps ja que l’acte d’escoltar requereix temps, a valorar grups o ètnies que mai no haguérem deixat entrar al nostre coneixement… i el més important, ens humanitzem.

En conclusió i a títol de valoració personal crec que és un llibre recomanable doncs estem immersos en la crisi de la paraula i en conseqüència, en la crisi de l’escolta.

Un autor a tenir en compte doncs fa unes investigacions molt exhaustives abans de plasmar les seves conclusions sobre el paper, un autor respectuós amb els temes que tracta i que té molt en compte al lector i li parla com a un amic.

Bons consells de la mà d’un gran escriptor i un gran professional.

dissabte, 21 de setembre del 2013

76è aniversari El Hobbit




Avui celebrem el 76è aniversari de la publicació d’una de les novel·les més màgiques i fantàstiques que ens han arribat a les mans. L’origen d’una història èpica plena d’aventures, metàfores i lliçons de vida. 

El Hobbit lluny d’anar, per la seva edat, a una residència es manté ferm i arrelat ja no tan sols a la literatura, sinó que ha entrat per la porta gran del cinema.

John Ronald Reuel Tolkien, filòleg i novel·lista anglès, va néixer a Bloemfontein (Sud-àfrica) el 3 de Gener del 1892. Morí a Bournemouth (Anglaterra), el 2 de Setembre del 1973. Tolkien formà part d'un grup de discussió literària, els Inklings, on es relacionà amb altres escriptors com ara C.S. Lewis.

A la seva mort el 1973, fou enterrat a Oxford, al costat de la seva dona. Sobre la tomba es llegeix una inscripció amb els noms Beren i Luthien, els protagonistes d'una de les històries romàntiques més remarcables escrites per Tolkien en el marc de la Terra Mitjana, la seva creació literària més emblemàtica. JRR Tolkien és considerat pels experts com el "pare" de la literatura moderna de fantasia. El 2008, el diari The Times el va classificar sisè en una llista de “Els 50 escriptors britànics més importants des de 1945”.

L’obra que homenatgem, El hobbit (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again), és una novel·la fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels anys 1930 i, en un principi, només tenia l'objectiu de divertir als fills petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l'obra encara sense acabar va ser prestat per l'escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de l'editorial George Allen & Unwin, així fou com  el 21 de setembre de 1937 va ser publicat al Regne Unit. 

És la primera obra que explora l'univers mitològic creat per Tolkien i que més tard s'encarregarien de definir “El Senyor dels Anells” i “El Silmarillion”. Dins d'aquesta ficció, El hobbit es situa l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, i ens explica la història del hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya Solitària.

A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va rebre, els editors van demanar a Tolkien una continuació. Batejada com El Senyor dels Anells, el seu canvi a un to allunyat de l'infantil va provocar que “El hobbit” hagués de ser modificat lleugerament perquè les dues històries encaixessin.

Un paràgraf marca l’inici del gran viatge: In a hole in the ground there lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet hole, filled with the ends of worms and an oozy smell, nor yet a dry, bare, sandy hole with nothing in it to sit down on or to eat: it was a hobbit-hole, and that means comfort.”

La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d'una companyia de tretze nans, liderada per Thorin, i acompanyats per Balin, Glóin, Bifur, Bofur , Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla: aconseguir Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i d'aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l'aventura de la seva vida.

En Bilbo Bolsón és un hobbit nascut l'any 2890 de la Tercera Edat del Sol. Els hobbits són baixets, tenen molt de pèl als peus, les orelles una mica punxegudes i són una mica rodonets. Un vici d’en Bilbo és fumar en pipa.

En Gandalf, és un mag que va ser enviat a la Terra Mitjana a la Tercera Edat del Sol per formar part de l'Ordre dels Istari, l'objectiu dels quals era combatre a Sauron i protegir  als habitants de la Terra Mitjana. 
La figura d’en Gandalf esta influïda en el Deu nòrdic Odi, en la seva encarnació com Vegtamr, un ancià de llarga barba blanca, amb un barret d'ala ampla blau i un bastó per caminar, vesteix una túnica gris i una bufanda platejada. Posseïdor d’un dels tres anells èlfics entregats als mags, en Narya.

En Thorin  és un nan, fill de Thráin II i germà gran de Frerin i Dis, va néixer l'any 2746 de la Tercera Edat del Sol i va lluitar al costat del seu poble a la batalla de Azanulbizar, on es va guanyar el sobrenom d’ “Escut de roure” per haver combatut i haver-se defensat amb la branca d'un roure. Després de la derrota, va acompanyar al seu pare fins les Muntanyes Blaves i, quan aquest va morir en les masmorres de Dol Guldur, es va convertir en el nou rei.
Com tot nan, és baix, robust, corpulent i fort, amb una barba abundant, les dones també en tenen. És indomable, persistent i tossut, treballador, amb molta voluntat i peca d’orgullós.

L’ Smaug és el drac més gran de la tercera Edat del Sol, de color vermellós i daurat, amb ales i força intel·ligent, que vivia a les Muntanyes Grises. En sentir notícies sobre les riqueses de Erebor es va encaminar cap al regne, va destruir Esgaroth i va expulsar als nans. Amb les gemmes del tresor es va construir una cuirassa pel pit i el ventre del seu cos, el seu únic punt dèbil.

PER QUÈ HAURIEU DE LLEGIR “EL HOBBIT”?

Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la ma d’un geni, en J.R.R Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit” com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans, hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. 

L’estil de la novel·la és molt ric, tot i que hi han molts personatges els lectors no es perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme. 

Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana, espero que us serveixi la meva paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.

És molt més senzill anar al cinema i veure la pel·lícula, però esteu segurs que la vostra imaginació no és millor?, un cop li heu posat cara als personatges ja no hi ha remei. Però part de la màgia de la lectura és poder crear el món des de zero.


divendres, 20 de setembre del 2013

L'estrany cas del Bellona Club

Per Maria Valle Viña




Imaginat els carrers amb boira i plujosos de Londres, carrers amb homes amb gavardines i barrets i dones amb vestits llargs. Imagina un selecte club pels homes amb més categoria de la ciutat i dintre, un dels seus socis mort a causa d’un infart... o potser no. 

El general Fentiman de més de noranta anys ha mort al respectable club del qual ell era soci, el Bellona Club. La seva germana mor just el dia abans, o potser no, aquesta es convertirà en la clau de la novel·la. Mig milió de lliures estan en joc per als hereus en un complicat testament creuat que depèn de poder descobrir qui dels dos va ser el primer en morir, si el general Fentiman o la seva germana Lady Dormer. El cas serà portat per Peter Winsey, detectiu i noble en la societat anglesa.  

Tal i com pertoca en les grans novel·les del gènere, Dorothy L. Sayers ens condueix per una trama espectacular i enrevessada amb diàlegs punyents, intel·ligents i brillants. També ens descriu les classes adinerades de l’Anglaterra de l’època i del seu entramat de relacions socials, gustos i costums. Podrem veure fins a quin punt poden arribar els cavallers anglesos per diners, en aquesta novel·la emblemàtica d’una autora que ens arriba en català per primera vegada gràcies a l’Editorial RBA i amb la traducció de Núria Parés.

Dorothy L. Sayers (1893-1957) va iniciar una prolífica trajectòria com escriptora de novel·les policíaques que la va dur a escriure fins a onze novel·les i nombrosos relats protagonitzats per lord Peter Winsey, el seu personatge més carismàtic. Sayers es també coneguda per ser una de les màximes especialistes, traductores i comentaristes de Dante, a més d’assagista i poeta. Va ser una de les primeres dones a obtenir un títol universitari a Oxford, en llengües modernes i literatura medieval. És considerada una de les autores clàssiques de la literatura policíaca, amb nombroses traduccions dels seus llibres, ambientats sempre a l’Anglaterra del període d’entreguerres i en els quals destaca la vivesa dels diàlegs. 

L’Editorial RBA amb la seva col·lecció La Negra ens presenta amb una edició elegant i atractiva la novel·la policíaca L’estrany cas del Bellona Club de 267 pàgines. 

Novel·la de gènere policíac, de misteri o negre que es tracta d’un joc narratiu i lingüístic, dinàmic i agradable, amb poca problemàtica social o política al seu entorn, tot i que hi surin alguns elements lligats als problemes de l’època o a l’ombra encara present de la Primera Gran Guerra i amb grans trets i característiques del típic humor anglès.  

Un llibre molt recomanable per tots aquells a qui ens agraden les novel·les negres i gaudim amb lectures emblemàtiques. Us convido a que una tarda seieu ben còmodes acompanyats d’un bon té i us deixeu transportar als sons, l’atmosfera, la parla i l’ambient de Londres dels anys vint i trenta.

dijous, 19 de setembre del 2013

Luces del sur



Por Galatea B.

 

Tras unos meses de espera, hoy llega a todas las librerías la última novela de Danielle Steel. Una autora aclamadísima que últimamente ha publicado grandes éxitos como “Una buena mujer” y “Asuntos del corazón” pero nos ha hecho trabajar nuestros idiomas al no traducir Hotel Vendôme, Happy Birthday, Vetrayal y otros títulos inéditos o sacados directamente en formato electrónico.

Luces del Sur es su nuevo título y Alexa es la nueva mujer protagonista, una mujer con el corazón hecho añicos por el padre de su hija, Savannah. 

Alexa tiene que abandonar Charlestone dado que no tiene trabajo, ella y su hija se dirigen a buscar un nuevo horizonte y quizás, su anhelada felicidad.

Unas cartas anónimas de un hombre relacionado con el caso del asesino en serie que investiga hacen que la estancia de su hija a su lado deje de ser segura y decide entregarla a su padre para que éste se haga cargo.

Tom, complace el deseo de protección de Alexa y le muestra una nueva faceta de él. Una versión mejorada que la hará pensar en la palabra perdón. 

¿Pueden dos personas dejar atrás viejos sentimientos y seguir adelante con sus vidas? ¿Podrá Tom recuperar su amor o su confianza? ¿Pueden aceptar el progreso y los nuevos amores?

Estas preguntas y muchas más son respuestas en este impresionante relato impregnado de la esencia de la autora, su estilo y ritmo narrativo.

Con Estados Unidos de fondo, nos aleja de las últimas novelas centradas en paisajes más europeos.

Siendo seguidora de esta talentosa autora desde sus primeras novelas me gusta ver como ella consigue que sus protagonistas femeninas se acomoden y adapten a los cambios sociales que la mujer ha experimentado en la últimas tres décadas. 

Aunque las reminiscencias románticas siguen siendo el eje narrativo, vemos una mujer que cada vez es más autónoma aunque necesite de una mano para adelantar en el camino de la felicidad. Sin caer en tópicos ni en cursiladas nos narra una historia de amor en la que cualquier mujer puede soñar.

Gracias a la Editorial Plaza & Janés podemos saborear esta novela donde aparecen toques detectivescos que le dan una personalidad diferente a la colección. Una vuelta de tuerca que la hace muy apreciable por los incalculables lectores que la siguen historia tras historia.

No os preocupéis si os quedáis con ganas de más, os puedo decir para abril de 2014 Plaza & Janés publicará “Lazos de familia” de la que estamos seguros será también un éxito.

Recomendable para todas las mujeres soñadoras de este mundo, os invito a perderos entre sus páginas, saborear cada palabra, ver la evolución de los personajes y la invitación a una felicidad completa, aunque con alguna piedra por el camino.