dissabte, 21 de setembre del 2013

76è aniversari El Hobbit




Avui celebrem el 76è aniversari de la publicació d’una de les novel·les més màgiques i fantàstiques que ens han arribat a les mans. L’origen d’una història èpica plena d’aventures, metàfores i lliçons de vida. 

El Hobbit lluny d’anar, per la seva edat, a una residència es manté ferm i arrelat ja no tan sols a la literatura, sinó que ha entrat per la porta gran del cinema.

John Ronald Reuel Tolkien, filòleg i novel·lista anglès, va néixer a Bloemfontein (Sud-àfrica) el 3 de Gener del 1892. Morí a Bournemouth (Anglaterra), el 2 de Setembre del 1973. Tolkien formà part d'un grup de discussió literària, els Inklings, on es relacionà amb altres escriptors com ara C.S. Lewis.

A la seva mort el 1973, fou enterrat a Oxford, al costat de la seva dona. Sobre la tomba es llegeix una inscripció amb els noms Beren i Luthien, els protagonistes d'una de les històries romàntiques més remarcables escrites per Tolkien en el marc de la Terra Mitjana, la seva creació literària més emblemàtica. JRR Tolkien és considerat pels experts com el "pare" de la literatura moderna de fantasia. El 2008, el diari The Times el va classificar sisè en una llista de “Els 50 escriptors britànics més importants des de 1945”.

L’obra que homenatgem, El hobbit (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again), és una novel·la fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels anys 1930 i, en un principi, només tenia l'objectiu de divertir als fills petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l'obra encara sense acabar va ser prestat per l'escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de l'editorial George Allen & Unwin, així fou com  el 21 de setembre de 1937 va ser publicat al Regne Unit. 

És la primera obra que explora l'univers mitològic creat per Tolkien i que més tard s'encarregarien de definir “El Senyor dels Anells” i “El Silmarillion”. Dins d'aquesta ficció, El hobbit es situa l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, i ens explica la història del hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya Solitària.

A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va rebre, els editors van demanar a Tolkien una continuació. Batejada com El Senyor dels Anells, el seu canvi a un to allunyat de l'infantil va provocar que “El hobbit” hagués de ser modificat lleugerament perquè les dues històries encaixessin.

Un paràgraf marca l’inici del gran viatge: “In a hole in the ground there lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet hole, filled with the ends of worms and an oozy smell, nor yet a dry, bare, sandy hole with nothing in it to sit down on or to eat: it was a hobbit-hole, and that means comfort.”

La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d'una companyia de tretze nans, liderada per Thorin, i acompanyats per Balin, Glóin, Bifur, Bofur , Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla: aconseguir Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i d'aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l'aventura de la seva vida.

En Bilbo Bolsón és un hobbit nascut l'any 2890 de la Tercera Edat del Sol. Els hobbits són baixets, tenen molt de pèl als peus, les orelles una mica punxegudes i són una mica rodonets. Un vici d’en Bilbo és fumar en pipa.

En Gandalf, és un mag que va ser enviat a la Terra Mitjana a la Tercera Edat del Sol per formar part de l'Ordre dels Istari, l'objectiu dels quals era combatre a Sauron i protegir  als habitants de la Terra Mitjana. 
La figura d’en Gandalf esta influïda en el Deu nòrdic Odi, en la seva encarnació com Vegtamr, un ancià de llarga barba blanca, amb un barret d'ala ampla blau i un bastó per caminar, vesteix una túnica gris i una bufanda platejada. Posseïdor d’un dels tres anells èlfics entregats als mags, en Narya.

En Thorin  és un nan, fill de Thráin II i germà gran de Frerin i Dis, va néixer l'any 2746 de la Tercera Edat del Sol i va lluitar al costat del seu poble a la batalla de Azanulbizar, on es va guanyar el sobrenom d’ “Escut de roure” per haver combatut i haver-se defensat amb la branca d'un roure. Després de la derrota, va acompanyar al seu pare fins les Muntanyes Blaves i, quan aquest va morir en les masmorres de Dol Guldur, es va convertir en el nou rei.
Com tot nan, és baix, robust, corpulent i fort, amb una barba abundant, les dones també en tenen. És indomable, persistent i tossut, treballador, amb molta voluntat i peca d’orgullós.

L’ Smaug és el drac més gran de la tercera Edat del Sol, de color vermellós i daurat, amb ales i força intel·ligent, que vivia a les Muntanyes Grises. En sentir notícies sobre les riqueses de Erebor es va encaminar cap al regne, va destruir Esgaroth i va expulsar als nans. Amb les gemmes del tresor es va construir una cuirassa pel pit i el ventre del seu cos, el seu únic punt dèbil.

PER QUÈ HAURIEU DE LLEGIR “EL HOBBIT”?

Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la ma d’un geni, en J.R.R Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit” com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans, hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. 

L’estil de la novel·la és molt ric, tot i que hi han molts personatges els lectors no es perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme. 

Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana, espero que us serveixi la meva paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.

És molt més senzill anar al cinema i veure la pel·lícula, però esteu segurs que la vostra imaginació no és millor?, un cop li heu posat cara als personatges ja no hi ha remei. Però part de la màgia de la lectura és poder crear el món des de zero.


divendres, 20 de setembre del 2013

L'estrany cas del Bellona Club

Per Maria Valle Viña




Imaginat els carrers amb boira i plujosos de Londres, carrers amb homes amb gavardines i barrets i dones amb vestits llargs. Imagina un selecte club pels homes amb més categoria de la ciutat i dintre, un dels seus socis mort a causa d’un infart... o potser no. 

El general Fentiman de més de noranta anys ha mort al respectable club del qual ell era soci, el Bellona Club. La seva germana mor just el dia abans, o potser no, aquesta es convertirà en la clau de la novel·la. Mig milió de lliures estan en joc per als hereus en un complicat testament creuat que depèn de poder descobrir qui dels dos va ser el primer en morir, si el general Fentiman o la seva germana Lady Dormer. El cas serà portat per Peter Winsey, detectiu i noble en la societat anglesa.  

Tal i com pertoca en les grans novel·les del gènere, Dorothy L. Sayers ens condueix per una trama espectacular i enrevessada amb diàlegs punyents, intel·ligents i brillants. També ens descriu les classes adinerades de l’Anglaterra de l’època i del seu entramat de relacions socials, gustos i costums. Podrem veure fins a quin punt poden arribar els cavallers anglesos per diners, en aquesta novel·la emblemàtica d’una autora que ens arriba en català per primera vegada gràcies a l’Editorial RBA i amb la traducció de Núria Parés.

Dorothy L. Sayers (1893-1957) va iniciar una prolífica trajectòria com escriptora de novel·les policíaques que la va dur a escriure fins a onze novel·les i nombrosos relats protagonitzats per lord Peter Winsey, el seu personatge més carismàtic. Sayers es també coneguda per ser una de les màximes especialistes, traductores i comentaristes de Dante, a més d’assagista i poeta. Va ser una de les primeres dones a obtenir un títol universitari a Oxford, en llengües modernes i literatura medieval. És considerada una de les autores clàssiques de la literatura policíaca, amb nombroses traduccions dels seus llibres, ambientats sempre a l’Anglaterra del període d’entreguerres i en els quals destaca la vivesa dels diàlegs. 

L’Editorial RBA amb la seva col·lecció La Negra ens presenta amb una edició elegant i atractiva la novel·la policíaca L’estrany cas del Bellona Club de 267 pàgines. 

Novel·la de gènere policíac, de misteri o negre que es tracta d’un joc narratiu i lingüístic, dinàmic i agradable, amb poca problemàtica social o política al seu entorn, tot i que hi surin alguns elements lligats als problemes de l’època o a l’ombra encara present de la Primera Gran Guerra i amb grans trets i característiques del típic humor anglès.  

Un llibre molt recomanable per tots aquells a qui ens agraden les novel·les negres i gaudim amb lectures emblemàtiques. Us convido a que una tarda seieu ben còmodes acompanyats d’un bon té i us deixeu transportar als sons, l’atmosfera, la parla i l’ambient de Londres dels anys vint i trenta.

dijous, 19 de setembre del 2013

Luces del sur



Por Galatea B.

 

Tras unos meses de espera, hoy llega a todas las librerías la última novela de Danielle Steel. Una autora aclamadísima que últimamente ha publicado grandes éxitos como “Una buena mujer” y “Asuntos del corazón” pero nos ha hecho trabajar nuestros idiomas al no traducir Hotel Vendôme, Happy Birthday, Vetrayal y otros títulos inéditos o sacados directamente en formato electrónico.

Luces del Sur es su nuevo título y Alexa es la nueva mujer protagonista, una mujer con el corazón hecho añicos por el padre de su hija, Savannah. 

Alexa tiene que abandonar Charlestone dado que no tiene trabajo, ella y su hija se dirigen a buscar un nuevo horizonte y quizás, su anhelada felicidad.

Unas cartas anónimas de un hombre relacionado con el caso del asesino en serie que investiga hacen que la estancia de su hija a su lado deje de ser segura y decide entregarla a su padre para que éste se haga cargo.

Tom, complace el deseo de protección de Alexa y le muestra una nueva faceta de él. Una versión mejorada que la hará pensar en la palabra perdón. 

¿Pueden dos personas dejar atrás viejos sentimientos y seguir adelante con sus vidas? ¿Podrá Tom recuperar su amor o su confianza? ¿Pueden aceptar el progreso y los nuevos amores?

Estas preguntas y muchas más son respuestas en este impresionante relato impregnado de la esencia de la autora, su estilo y ritmo narrativo.

Con Estados Unidos de fondo, nos aleja de las últimas novelas centradas en paisajes más europeos.

Siendo seguidora de esta talentosa autora desde sus primeras novelas me gusta ver como ella consigue que sus protagonistas femeninas se acomoden y adapten a los cambios sociales que la mujer ha experimentado en la últimas tres décadas. 

Aunque las reminiscencias románticas siguen siendo el eje narrativo, vemos una mujer que cada vez es más autónoma aunque necesite de una mano para adelantar en el camino de la felicidad. Sin caer en tópicos ni en cursiladas nos narra una historia de amor en la que cualquier mujer puede soñar.

Gracias a la Editorial Plaza & Janés podemos saborear esta novela donde aparecen toques detectivescos que le dan una personalidad diferente a la colección. Una vuelta de tuerca que la hace muy apreciable por los incalculables lectores que la siguen historia tras historia.

No os preocupéis si os quedáis con ganas de más, os puedo decir para abril de 2014 Plaza & Janés publicará “Lazos de familia” de la que estamos seguros será también un éxito.

Recomendable para todas las mujeres soñadoras de este mundo, os invito a perderos entre sus páginas, saborear cada palabra, ver la evolución de los personajes y la invitación a una felicidad completa, aunque con alguna piedra por el camino.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Barcelona Blaugrana



Per Julian Vicente R.    

                   

Com a amant del futbol i seguidor aferrim del millor club del món, he gaudit moltíssim amb la lectura de Barcelona Blaugrana.

En aquest llibre podem trobar totes les curiositats i anècdotes que no sabem sobre el Barça i Barcelona.

Capítols curtets però plens de documentació i treball d’investigació exhaustiva ens porten a resoldre dubtes que tots hem tingut sobre el Barça i el seu entorn i nous interrogants que ens genera l’autor, en Carles Viñas.

Des de la veu de la joventut i el treball ben fet sembla que estiguis parlant amb un amic o company de feina a l’hora de l’esmorzar, cada anècdota que explica esdevé tresor i motiu de presumir a la mitja part del proper partit.

Aprendre sobre el Barça i Barcelona m’apassiona, la meva ciutat i el meu club més interconnectats que mai, una historia viva que esdevé testimoni de la importància que aquest equip ha tingut en el desenvolupament de la ciutat en àmbits molt diversos.

Des del naixement del Futbol Club Barcelona el 29 de novembre de 1899 a un gimnàs de la Ciutat Vella per sis catalans, dos suïssos, tres anglesos i un alemany, la relació entre el Barça i la ciutat ha estat  permanent, intensa i profunda.

Angle editorial ens ajuda a resoldre dubtes com:

- Per què hi ha un vitrall culer a Santa Maria del Mar? 

- Per què se celebren els triomfs del Barça a la font de Canaletes i a la plaça de Sant Jaume? 

- Quan van desfilar els jugadors del Barça sota l'Arc de Triomf? 

- Per què les primeres tertúlies de futbol es fan a la rebotiga de Loteries Valdés? 

- On són enterrats Samitier, Kubala o Gamper? 

- Què té a veure el Barça amb l'Hotel Ritz? I amb el restaurant Set Portes? I amb la Casita Blanca? 

Una aposta segura per tots els amants del futbol i que pensen que el camp Nou és el seu territori, per aquells que tenen la sang de dos colors i poden penjar al seu balcó la bandera orgullosos de que tal insigne club els identifiqui.

El lligam amb la cultura i la política és evident, és una senyal identitaria i conforma part de la teva persona.

Crec que és una lectura obligada per a tots els habitants de la ciutat, per a totes les edats i tots els sexes.

Només em cal dir una cosa més: Visca el Barça i Visca Catalunya!

dimarts, 17 de setembre del 2013

El último refugio



Volviendo de vacaciones y en medio de la vorágine de la rutina del día a día he creado mi momento de lectura y quiero compartir con vosotros El último refugio, una novela dinámica y ágil a la vez que profunda.

En esta historia acompañaremos a Honor a un viaje geográfico e introspectivo, viajara desde Bristol embarcándose en un viaje del que ella misma quiere convencerse de que tendrá retorno aunque en el fondo sabe y acepta que nos será así. 

Tras miles de peripecias, su destino es Ohio, un sitio que es la contraposición perfecta a ella, a sus costumbres y a la Inglaterra que ella conoce.

Ambientada magistralmente y con una documentación esmerada y detallada en el año 1850, se nos retrata una Inglaterra recordada y añorada por nuestra joven amiga como el lugar ideal donde hay paz, tranquilidad y una vida relajada a nivel social.

En oposición a esta visión Ohio es un rio de esclavos, necesidades primarias que no están cubiertas, gente hostil y maleducada que aun arrastra viejas costumbres de la época de la esclavitud.

Un retrato de las diferencias sociales que pueden existir en un territorio así como la capacidad de adaptación que Honor tiene que sacar a relucir día tras día.

Sin dejar de ser ella, Honor nos narra cómo se habitúa a ese territorio y como va encontrando rayitos de esperanza y pequeños motivos que le permiten echar raíces en tan inhóspita tierra.

Acompañada por Jack y Comfort se adentraran por los Estados Unidos siguiendo su camino, escapando algunas veces y sabiendo su destino en otras pero en todas ellas con la unión que les da fuerza y los básicos para ir sobreviviendo.

Tracy Chevalier con su pluma llena de descripciones nos muestra un retrato fidedigno de esa época a la vez que nos enamora con la historia que se forja entre los personajes principales y los remitentes de las cartas que Honor va escribiendo.

A mí me cautivó con “La joven de la perla” y “La dama y el unicornio” aunque su bibliografía acoge más títulos pero creo que este último es una vuelta de tuerca, un símbolo de madurez personal y un crecimiento como escritora.

Gracias a Lumen podemos disfrutar de esta aventura que nos hará escapar de nuestra rutina y, quien sabe si nos llevara a encontrar nuestro propio refugio aunque solo sea literariamente.

Una novela de blancos y negros, de contraposiciones constantes que no acepta grises muy recomendable a todos los lectores que disfruten de historias ambientadas en tiempos pasados pero con los toques justos de modernidad para hacerla sumamente atractiva.

Yo de vosotros no me la perdería.