333 vitamines per l'ànima

333 vitamines per l’ànima és el recull de cites, saviesa, consells i frases commovedores exclusivament de personatges catalans pensat per guarir-nos dels mals de cada dia. 

És el recull definitiu tot i que les grans paraules, els pensaments universals i els grans personatges son inexhauribles i, com l’energia, estan en constant transformació.

La Roser Amills i en Victor Amela formen el tàndem perfecte en aquest recull, es percep que s’entenen a la perfecció i han regirat el calaix de records i icones catalanes per destriar les millor cites i frases.

Poden presumir de tenir la benedicció de Màrius Serra, el qual també ens deixa un pròleg i una reflexió que no deixa indiferent. Ens diu que mai valorem el suficient la salut i realment, no hi ha res més valuós que poder-ne gaudir. Si tens salut, ja ho tens tot. Estem exposats a mil mals però en canvi, ens posem malalts davant les bates blanques. 

Organitzat amb dos índexs: índex per temes i índex onomàstic que ens permet fer una lectura buscada a consciencia o una lectura atzarosa com si busquéssim la frase que ens fa falta acollint-nos a la sort, l’atzar o el destí.

Homes i dones, joves i adults, vius i morts conformen el remei que ambdós autors ens ofereixen. 

Vitamines, pomades, gotes, pastilles, catxets i càpsules de saviesa dites per il·lustres personatges com Pere Calders o Francesc Ferrer i Guardia; per esportistes com en Guardiola, en Leo Messi o Cesc Fàbregas; periodistes com en Josep Cuní o Òscar Dalmau; músics com Pau Casals o Chenoa i personatges diversos com Araceli Segarra, Ferran Adrià i els dos propis autors del vademècum vitamínic.

Gracies a Cossetània podem gaudir d’aquest miler de consells, aquella veu de la consciencia que et fa aturar, pensar i tirar endavant. 

Si no ens ofusquéssim tant i poguéssim seguir aquest llibre seriem més feliços, valoraríem més el que tenim i, sobretot, estaríem més plens de serenor i pau.

Sempre tindrem dubtes davant la vida però aquest volum és un bon antídot per indecisos, culs inquiets i per aquelles persones que no es permeten posar momentàniament la seva ment en pausa.

Realment és un llibre recomanable per a tothom i, ara que al setembre sembla que ens costa una mica arrencar els primers fulls de calendari, és el moment ideal per invertir en aquest llibre enlloc de buscar vitamines a les farmàcies.

Feu-me cas i vitamineu-vos!

Gaudiu de la presentació.

Canvia de vida, posa't a córrer

Per Julian V.

No sé a vosaltres però a mi veure com la gent fa el carril Diagonal corrent, passeja per un parc fent exercici o aquells que corren per la ciutat em dóna sensació de llibertat.

Em transporta als meus temps universitaris on per mi també era una rutina per descarregar tensions i relaxar-me, ara, una mica rovellada tenia sempre en ment el tornar a córrer però fent-ho bé, no com abans que era córrer per córrer i el dia que no tenia agulletes perquè m’havia passat tenia una certa molèstia al genoll per no haver escalfat.

Per tot això i com caigut del cel, tinc entre mans Canvia de vida, posa’t a córrer, una enciclopèdia del runner a càrrec de la propera i prestigiosa Dra. Eva Ferrer Vidal-Barraquer.

En aquest llibre se’ns explica els beneficis de córrer com bé poden ser evitar que la pressió arterial pugi, una baixada o controlar els nivells de colesterol en sang, ampliar la capacitat pulmonar, abaixar els nivells d’estrès…

També trobem la part de com començar a entrenar amb taules de minutatge detallat per fer una correcta i progressiva adequació ja sigui com a corredor novell o com a preparació d’una marató urbana.

A més, consells com la roba que hem de dur i tòpics del runner són pintats com a fonamentals, les diferencies de ser runner diürn o nocturn, el típic motivat (en els que m’incloc) que no pot córrer si no duu el mp3 actualitzadíssim i un llarg etcètera més.

Un dels capítols més documentats és la prevenció de riscos i la prevenció de lesions, que semblen de calaix, però molt sovint tots ens refiem i els deixem de banda.

Angle Editorial ens proposa conèixer el nostre cos i millorar el nostre estat físic i mental. Amb aquest llibre aposten per una vida sana que esta cada cop mes de moda a la nostra societat.

Pels que us interessi, fa pocs dies que he tornat a córrer i no estic ni a la meitat del que feia però el sentiment de llibertat i eufòria son els mateixos.

Ara, de cara a setembre que no us faci mandra i canvieu de vida tal i com ens indica l’Eva però, sobretot, passeu pel metge abans a fer una petita revisió per veure si esteu preparats.

Els beneficis son moltíssims i l’únic inconvenient es la mandra. Quin millor moment que el setembre que ja de per si tot fa mandra? 

Amb les primeres jornades més fresquetes inicieu aquest projecte i no us en penedireu.

Dejar las cosas en sus días

Por Àngela Sánchez Vicente

Dejar las cosas en sus días es la primera novela de Laura Castañón y tras su lectura creo que su futuro como escritora está grabado a fuego en su camino.

La novela trata de la búsqueda de Aida. Esta periodista no puede avanzar en su día a día, vive con la obsesión de encontrar los restos de su abuelo, asesinado en la Guerra Civil.

Un agradable paseo muy fotográfico por la familia Montañés, desde sus más pasados ancestros hasta Aida, una incansable buscadora de la verdad.

Ambientada en gran parte en Asturias, es un fiel relato sobre la historia de España del siglo XX, las condiciones de trabajo, la vida social, la economía y el impacto de la Guerra.

Durante la búsqueda se encontrara con Bruno, un hombre que también busca respuestas pero sin tanto ahínco ni desasosiego. Entablaran una relación en principio un tanto descuidada y agresiva pero poco a poco se unirán en una zarza de la que no podrán salir ilesos sus corazones.

Son polos opuestos, mientras Aida tiene que darse el cabezazo contra la pared para darse cuenta que se equivoca, Bruno es más racional y meditativo. Ella es un torbellino, una bomba de relojería y tiempo mientras él refleja al eterno joven al que nada le puede afectar demasiado.

El mismo título nos puede dar pistas sobre el final de la búsqueda pero os recomiendo encarecidamente que lo leáis y lo saboreéis lentamente, no os aceleréis como la protagonista. 

Somos quienes somos por nuestra historia y por nuestra memoria.

Una reflexión sobre la memoria histórica que podría abrir muchos debates en los cuales ahora mismo no procede entrar pero sí que podemos reflexionar sobre todo aquello que nos ata con cadenas pesadísimas al pasado y no nos deja avanzar.

Una lección sin duda de que la vida está llena de historias familiares que permanecerán en la memoria de cada una, el tiempo cuidara de ellas y siempre nos acompañaran pero no nos pueden anclar y tapar los ojos al presente o al futuro que nos espera. 

Los recuerdos del pasado han de transformarse poco a poco y ser positivos para el momento actual, una moraleja que a Aida le quedara muy clara y podrá sentir de nuevo el aire en su rostro tras haber recorrido todo su pasado.

Conocer la historia es conocerse a uno mismo y con este volumen de Alfaguara creo que todos tenemos deberes de verano. 

Una lectura con fragmentos que evocan risas y otros que te llevan al llanto, si una novela te atraviesa la piel y te hace sentir, vale la pena ser leída.

Dejad las cosas en sus días y este libro en vuestras mesillas de noche. Uno de los libros imprescindibles de este año sin ninguna duda, y para muestra un botón.

El Amante

Duomo nos deja un regalo en las manos, la obra de Abraham B. Yehoshua, El Amante, publicada por primera vez en 1977 en Tel Aviv y que hoy llega a nosotros con la excelente traducción de Teresa Martínez Sáiz.

Abraham B. Yehoshua es narrador, ensayista y dramaturgo, de familia sefardí establecida en Israel. Licenciado en Literatura Hebrea y Filosofía en la Universidad Hebrea de Jerusalén, ha sido docente de Literatura comparada en la Universidad de Haifa. Autor de una extensa obra, en castellano podemos encontrar algunos títulos como: “Un divorcio tardío”, “La novia liberada”, “Una mujer en Jerusalén” y “El cantar del fuego” (Duomo, 2012).

Activo miembro del movimiento pacifista israelí Paz Ahora, vive en el Carmelo, el monte sobre el que se asienta parte de la ciudad de Haifa y desde la cual se ve el mar. Duomo publicará con gran acierto próximamente “Hesed Sfaradi” y “El señor Mani”, aciertos seguros.

Las novelas de Abraham B. Yehoshua tienen un misticismo, un aura propia que va atrapando las almas de los lectores con intención de redimirlos y mostrarles aspectos de la vida que aunque no sean suyos llagan a sentir muy vivos gracias a la agilidad de su pluma, al detallismo en sus descripciones, a la huella que dejan sus personajes al caminar página a página, a su delicadeza e ironía. Se le podría considerar como uno de los pilares de la literatura hebrea, si se me permite tal licencia. 

Siempre que he podido leer una de sus obras lo hago a sabiendas que mi manera de ver la vida cambiará un poco, es uno de aquellos pocos elegidos que con su prosa consiguen transmitir no solo aquella historia que están explicando donde unos personajes determinados pasan penurias y alegría y donde desde la página uno el destino acabará de manera marcada en la última página, Abraham B. Yehoshua tiene la capacidad de hacer reflexionar al lector sobre aspectos humanos y mundanos que damos por sabidos pero que por desgracia acostumbran a estar un poco abandonados.

En El Amante, el lector se encontrará con una historia de convivencia y sobretodo de reconciliación, una historia donde la búsqueda del amor, su perdida y los conflictos harán tropezar a sus personajes, pero al mismo tiempo les enseñará a levantarse y a continuar su viaje. Una historia que recorre las ramas del árbol genealógico de una familia, donde cada personaje es dueño de su propia voz, de sus propios pensamientos, sueños y deseos.

El lector se sumerge en un período de guerras que queda reflejado en los conflictos internos de sus personajes, sus anhelos e incluso sus monstruos dentro del armario, unos sufren la guerra en la piel y otros en el alma.

Un consejo, no dudéis en usar el glosario que encontrareis al final del libro, es preciso y sus aclaraciones ayudan a no estar perdido con el vocabulario propio del lugar.

Alguna vez os habéis preguntado si realmente conocéis a aquellas personas con las que convivís, seguramente todos contestaríamos que sí, pero también es cierto que nosotros mismos vamos cambiando e incluso a veces nos sorprendemos de nosotros mismos,  ¿entonces cómo podemos asegurar conocer a los demás?

Si os explicará la novela, si os presentará a sus personajes, si os explicará cómo transcurre el tiempo y el espacio entre ellos, no os estaría haciendo ningún favor. El Amante es una obra que hay que descubrir de primera mano, y si no conocéis la obra del autor es una de las que más me han gustado. Una experiencia que todo lector debería experimentar en primera persona.

Coll Avall

Sota un títol molt adequat, Coll Avall, és una novel·la que s’ha d’empassar, una píndola on uns personatges de ficció ens mostren una realitat tocar a tocar en una època de crisis, una realitat que bufeteja el lector i li mostra una realitat social a la quals molts els agradaria tancar els ulls, però que la societat no els ho pensa permetre.

De la ma de X.Díaz i M.Martínez el lector es trobarà en una novel·la negra al millor estil de Falcon Crest, on una família ha de fer front a un desnonament quan encara el cos de la matriarca és calent després del seu suïcidi. 

La visió dels personatges se’ns mostren passat per un sedàs molt fi d’ira, odi, enveja i dolor, el lector els veurà tal i com els veu l’Andreu, el fill de la difunta, que s’enfrontarà al seu germà Pep, trobarà consol en la seva neboda Judith i esclatarà contra el director del banc que executarà el desnonament, però compte, no sempre tot és com un ho veu, a vegades els sentiments o un titellaire fa que les coses i les persones semblin una cosa quan en realitat en són una d’altre. Gràcies a la ma dels autors anirem descobrint que és real i que no ho és tant.

El punt detonant de la historia a part de la pèrdua de la mare, és l’atropellament i mort del director del banc poca estona després de la vista de la família, llavors és quan la introducció dels personatges dels mossos, la subinspectora Sònia Martí i l’agent Òscar Santos, començaran a desfer tot un entramat d’intrigues que deixaran a més d’un sorprès al final.

Una història negra i social, on idees com les preferents, les estafes a la gent gran, les hipoteques abusives, hisenda, les samarretes verdes i els iaioflautes s’entrellacen amb suïcidis, assassinats, cobdícia i molta ofuscació.

Una novel·la que no perd punt i que ens mostra amb molta ironia la fragilitat de les persones, la manera de veure la vida de la gent gran i com els joves s’enfronten a un futur negre i incert. 

Amb l’Andreu viurem la baixada a l’infern de les drogues i l’alcohol, un home que ha viscut els darrers vint anys a Suècia, on la dona l’ha deixat, ha perdut la feina i la mare s’ha suïcidat, un caldo de cultiu perfecte per mostrar-nos aspectes de l’essència humana i com de cecs podem arribar a estar.

El suïcidi i l’assassinat no és una solució, però són una manera extrema de mostra al lector un retrat de l’angoixa i el patiment que part de la nostra societat esta patint avui.

Una novel·la que no deixarà a ningú indiferent, molt recomanable als amants de les histories negres on la trama psicològica és explotada al 100%.

Llibres del Delicte no deixa de sorprendrem amb histories properes, a la nostra terra, en la nostra llengua i amb visió planera. Ens ofereix una lluita muda que dura uns segons, però que crida desesperació en els silencis.