Hannah y Emil

De la mà de Suma de Letras ens trobem amb la historia de Hannah y Emil, una novel·la que recrea amb extrema cruesa i amb molta humilitat la vida de dues persones molt diferents i alhora molt semblants en un període històric fosc marcat per la Primera i Segona Guerra Mundial. Una història irresistible d'amor i valentia en temps desesperats, on l’esperança és l’últim que es perd i la noblesa de caràcter i la sinceritat poden donar lloc a una llavor d’esperança i de primavera en una època freda d’hivern constant.

 

El nostre protagonista masculí és l’Emil, un veterà alemany de la Primera Guerra Mundial, que torna a casa i es troba un país trasbalsat. La inflació i la desocupació precipiten a Alemanya cap a la catàstrofe i la participació d'Emil a la resistència l'obliga a abandonar la seva llar i la seva família. En definitiva un alemany que considerava el nazisme com una malaltia pel poble i que pel camí perd la seva família.

 

La nostra protagonista femenina, i en molts aspectes la heroïna, és la Hanna, una jove i poliglota jueva russa que, ansiosa per conèixer món, decideix viatjar a Europa i recorre un continent abocat a la guerra total. 

 

Brussel·les serà el marc on els camins de l’Emil i la Hannan és creuaran fins al final dels seus dies. El lector viatjarà amb ells a Londres, França, Alemanya i Austràlia, on l’horror de la guerra els seguirà, els separarà i els retrobarà. La guerra és mantindrà de fons, recordant-los contínuament que són estranys a tot arreu, fins i tot al seu propi país.  

 

El que colpirà més als lectors és saber que es tracta d’una historia real, que l’Emil i la Hannah va existir de veritat i van ser els avis de l’autora Belinda Castles, cosa que és nota en les descripcions de tots dos, de la seva infantesa, joventut i maduresa, són uns personatges càlids, propers, escrits amb el cor a la ma i amb molta melangia.

 

La narrativa és lineal i amb un to pausat que deixa que el lector s’enfonsi fins al fons en la historia, manté aquest tempo durant tota la narració sense alteracions brusques ni desconcertants, dona la sensació que cada capítol ha estat escrit i repassat infinitat de vegades fins arribar al to just. Compagina un capítol de la Hannah amb un de l’Emil, marcant clarament en qui recau el protagonisme i en veu de qui parla l’escriptora.

 

Us deixarà amb la pell de gallina, no omet la realitat històrica, els problemes dels treballadors, les dones sufragistes, els camps de concentració, els bombardejos, la mancança d’aliments i la separació de famílies. Quan tanques el llibre per ultima vegada i mires la societat dones gràcies de tot allò que tens, poder anar a la cuina i tenir menjar, un gest tan senzill com obrir una aixeta i tenir aigua, cert que ara tenim molts problemes però no els canviaria per la vida que aquells homes i dones van patir durant la Guerra.

 

Una història per lectors que creuen en la superació enfront l’adversitat, que l’amor és el motor que fa girar el món, que quan deixes de lluitar has perdut la batalla i que somien amb un demà millor que l’ahir. Per començar a caminar s’ha de donar el primer pas, aquí trobareu el primer pas a donar.

 

Una historia que parla de sentiments escrita amb molt sentiment.

La nit màgica de Sant Joan

Per Àngela Sanchez Vicente

Em trobo entre mans amb La nit màgica de Sant Joan, un conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.

Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments que no pas els contes però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha dut a terme una grandíssima idea, entretinguda alhora que una eina didàctica en temps de crisis de la paraula. 

La paraula i les tradicions estan en crisi, cotitzen a la baixa, els adults no tenim massa temps ni per preocupar-nos per nosaltres i no en n’adonem que els hàbits dels infants estan canviant i possiblement cap a malament.

En aquest conte escrit en rodolins per Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s'acomiada de la mestra el darrer dia d’escola i es llença a l’aventura de la preparació de la revetlla de Sant Joan: les fogueres es preparen amb molta cura i amb l’ajuda dels amics, la coca s’ha de menjar amb família compartint una xerrada i fent temps pels petards que s’han de contemplar amb joia, tot i que també està permès espantar-se pel soroll que fan, i no ens podem engandulir perquè ens espera el ball de festa major.

M’ha encantat que en temps en que sembla que algunes tradicions estiguin en vies d’extinció, un personatge tan català i icònic com és el Patufet sigui el transmissor de dades, tradicions i festes del costumari català tant extens i ric. 

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat. 

Molt recomanable per compartir-lo durant aquests dies i que els menuts de casa sàpiguen que celebren la nit del 23 i no només tirar petards per fer xerinola.

Això si, és una edició molt àgil, fàcil i intuïtiva pel fet que els dibuixos aporten moltes dades que no cal llegir i la lletra lligada permet que nens de 5 anys ja el comencin a llegir… però, posats a recuperar tradicions que maco seria reservar deu minutets del dia per poder llegir-lo amb un adult i anar incorporant records de revetlles passades i de les que vindran.

També podeu aprofitar i si us ha agradat cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal. 

Un darrer consell, aquest any en que hi ha tants i tants problemes econòmics i socials, feu com en Patufet, vestiu-vos amb el vostre millor somriure i feu que la nit sigui màgica, no calen quilos de coca ni milers de petards per ajuntar-se una nit amb els essers estimats i donar la benvinguda a l’estiu.

Bona revetlla de Sant Joan!

Regreso al café de los corazones rotos

Hay que ser muy valiente para esconder detrás de una portada dulce y delicada, como la de Regreso al café de los corazones rotos, una historia que recorre las miserias y alegrías de la vida de Peach Rondell, una historia que encierra mil sinsabores, mil preguntas, mil pesares, pero que descubrirá a nuestra protagonista lo importante de la vida.

Recorreremos con ella parte de su vida, desde las travesuras que hacía de pequeña con su hermano hasta el día presente, como sus padres, hermanos y todas aquellas personas que han ido y venido de su vida la han influenciado hasta ayudarla a convertirse en la mujer que hoy es.

Después de separarse de su marido y caer en el abismo su psiquiatra le recomienda que vuelva a sus raíces y escriba un diario con sus recuerdos, sus vivencias y donde no se engañe. Gracias a este consejo, Peach regresa a Chulahatchie y se instala con su madre, la ganadora del premio Nobel a la manipulación, donde encontrará su lugar en el Heartbreak Cafe. Un lugar acogedor donde conoceremos a personajes como Scratch, Boone, Prudy y Dell, en su mesa al rincón descubrirá la magia y el misterio de las palabras. Los recuerdos la rebasaran, brotaran como el agua de un embalse cuya presa se ha roto y la dejaran agotada pero satisfecha. 

Peach descubrirá que como todas las demás personas de este mundo, lo hace lo mejor que puede y que la familia no es solo la gente con la que compartes ADN, sino todas aquellas que te quieren por ser como eres.

Una historia dividida en tres partes vitales, la primera “Antecedentes” nos explica como Peach llega a la situación en la que se encuentra, la segunda “Evolución” nos muestra una mujer que se está sobreponiendo, que aprende a decir que no a lo que no quiere y a llevar a cabo lo que quiere y la tercera “Reconciliación” es la más dura de todas pero también la más gratificante de leer, aunque las lágrimas llegan a correr por las mejillas del lector.

Penelope Stokes me conquisto y me atrapo con la manera de plantear a sus personajes, unos personajes que podríamos ser cualquiera, con una sencilla frase me conquisto, alguna vez habéis sentido o pensado algo y al segundo caer en la cuenta que esas palabras, esa manera de hacer seria digna de vuestra madre, pues bien, a Peach si le sucede.

Una historia muy humana, que muestra todos los irisados de los colores, el rojo de la pasión, el verde de la envidia, el blanco de la pureza, el azul de la tranquilidad y todo un arcoíris de la amistad. 

Con unos pilares solidos como son sus descripciones, esta novela tiene unos cimientos muy sólidos, marca muy bien el tempo de su narrativa y no deja indiferente a nadie, conmueve y enternece. Muestra un retrato muy bien delineado de una vida truncada que busca un nuevo camino para continuar, y lo más importante es que ese camino existe.

Vergara siempre sorprende, sabe elegir muy bien sus novelas encontrando un equilibrio perfecto entre lo dulce y lo salado, entre las alegrías y las penas, entre la desesperanza y la esperanza.

Me gustaría compartir con vosotros una pizca de sabiduría que he descubierto en esta novela: “Vivir el presente” podría parecer un objetivo que vale la pena perseguir, pero solo si vale la pena vivirlo.

Un reflejo de lo que la vida nos puede mostrar y enseñar.

Lligada a tu

L’any passat, la Sylvia Day ens feia una gran promesa publicant “No t’amago res” i la seva continuació “Reflectida en tu”. Ara ens arriba “Lligada a tu” la que hauria de ser el final del que en un principi s’havia presentat com a trilogia, però tal i com diu molt bé l’autora a la última plana d’aquesta última novel·la “...Això no pot ser el final. El viatge encara no ha acabat...”. No serè pas jo qui es queixi, hi ha sorpreses bones i sorpreses dubtoses.

Els lectors es troben doncs davant d’una saga on els temes sensuals, els dimonis del passat, les relacions personals i la complicació de conviure amb un mateix i amb els altres ens emmarca amb un joc apte per adults on els seus protagonistes no deixen indiferent. 

Considero necessari haver llegit les dues entregues anteriors, ja que l’autora entra en farina directament i no perd el temps en fer alguna mena de repàs o preparar al lector amb una mica de la historia passada.  Quan ens enganxem a una saga o a una trilogia aquestes acostumen a divergir entre diversos generes i anar expandint els temes com les arrels d’un gran roure, a més els personatges van evolucionant, agafant profunditat i els personatges secundaris o corals que al principi tenien poca presencia van agafant cos, aportant temes atractius i nous a la trama general.

La Sylvia Day juga amb el gènere vermell picant i amb el gènere negre, aquest últim va començar una mica fluix, però a mesura que anem avançant en la nostra lectura anirà agafant cos, sense oblidar una agressió i un homicidi, i el que al principi semblava tan clar com l’aigua a “Lligada a tu” es comença a complicar de mala manera, podreu afegir xantatge, intents de suïcidi i assetjament.

Els personatges principals segueixen sent l’Eva, la nostra narradora una jove atractiva però amb una autoestima pel terra, la vida ha sigut cruel amb ella i no confia en si mateixa i en Gideon, jove, ric, guapo, però recordeu que les aparences enganyen, el turment també el persegueix a ell. 

El tàndem que formen aquests dos personatges és com un xoc de trens: intens, impulsiu i vibrant, fins a tal punt que convida a fugir de l’escena de l’imminent accident. Dues ànimes tan tarades que es complementen, cada un d’ells te la capacitat de mostrar les ferides de l’altre i els seus desitjos. S’hauran d’enfrontar al seu passat i no deixar que aquest el marqui de per vida. 

La narrativa és molt dinàmica, fresca i natural, amb uns diàlegs molt ràpids i amb unes situacions en certs moments delirants, el lector quedarà captivat a la història. Les descripcions són molt explicites i el vocabulari és tal com raja, encara que en certs moments sobta.

Però, si, em sap greu, però a “Lligada a tu” hi ha un però, sembla com si la historia s’afluixés, perd un punt de dinamisme i comença moltes noves trames deixant-les gairebé totes obertes per obrir boca, trobem molts nous girs però sembla que siguin sobre el mateix eix. La impressió que m’ha donat és que l’autora a la meitat del llibre es va adonar que necessitava més espai i temps i va repartir el que devia tenir preparat per ampliar-ho més endavant. Cosa intel·ligent per mantenir la historia viva, però que decep una mica al lector que esperava un punt i final potent.

S’ha de reconèixer que de la ma de Columna Edicions es presenta una traducció molt acurada al català, respectant el llenguatge de la versió en anglès i una aposta assegurada per seguidores del fenomen sexy a la literatura. Una aposta que pocs s’haurien atrevit en català.

Voleu un consell? No accepteu comparacions amb d’altres llibres del mateix gènere, la Sylvia Day és única i arrisca aprofundint en les histories amb un toc homicida.