Atrapada

Atrapada és l’última incorporació de l’Editorial Debols¡llo a la seva llarga llista de títols rescatats de Nora Roberts, una autora que vaig descobrir fa poc i que no puc de deixar de llegir, no és gens d’estranyar que cada nou títol seu aparegui ràpidament entre els bestseller més venuts tant als E.U.A. com al Regne Unit.

El primer que m’agradaria puntualitzar, i que personalment em genera una mica de malestar, és l’encasellament d’aquesta autora com a escriptora de novel·la romàntica, ja que en totes les que he llegit, aquest aspecte no deixa de ser un fil de la novel·la que s’entrellaça amb molts d’altres, amb excepcions i mai millor dit. Intentaré demostrar-vos-ho.

A Atrapada, l’autora ens trasllada a Washington, ciutat on viu la Kathleen, una dona que s’acaba de separar i que vol aconseguir la custodia del seu fill. Treballa de mestra i es treu un sobresou en un telèfon de línia calenta. La Kathleen viu sola fins que rep la visita de la seva germana petita, la Grace, una dona alegre, esbojarrada, autora de llibres de misteri i amb un compte corrent molt envejable. Una nit quan la Grace torna a casa després d’haver sortit a sopar amb el seu veí, es troba la seva germana brutalment assassinada.

La Grace farà el que calgui, fins i tot ser l’esquer de la policia per fer justícia. Els policies al cas són l’Ed, casualment el seu veí, i en Ben. Qui volia matar la Kathleen? Per quin motiu? Serà la única mort?, moltes preguntes sorgeixen a l’aire i mica en mica aniran trobant resposta.

L’autora aprofundeix en les tasques policials i embolica la troca amb les argúcies i perspicàcies que es generen en campanyes polítiques americanes, en la soledat que acompanya a homes a buscar caliu en una veu al telèfon, en la necessitat de continuar, de tancar ferides i recuperar el sentir-se viu després d’una gran desgràcia.

Seguiu pensant que només és novel·la romàntica?

Els llibre de Nora Roberts enganxen de mala manera, els descobreixes per casualitat i acabes buscant el títol que et manca o la seva última novetat, si us ha agradat aquesta temàtica policial, us recomano “Polos Opuestos” publicada per Random o “Emboscada” publicada per Debols¡llo. Descobrireu que una novel·la us porta a la següent. 

Com no vull ser injusta, també reconec que hi ha sagues o trilogies més romàntiques que d’altres i per si us agrada més una novel·la molt rosa us recomano la saga “Cuatro Bodas” publicada primer a Plaza&Janés i també la podreu trobar a Debols¡llo.

Nora Roberts és una autora amb una prosa dinàmica, que gaudeix envolcallant al lector d’un paisatge molt ben definit i amb uns personatges profunds, amb cos i caràcter. Rica en detalls i descripcions, l’autora aconsegueix plasmar una historia que al cap del temps pot ser rescatada de la nostra biblioteca i descobrir petits detalls que se’ns havien escapat d les mans.

Voleu un bon crim, un secret, un misteri i un xic de passió? Nora Roberts us està esperant.

Dominación

 Per Àngela Sánchez Vicente

I si en Churchill no hagués estat primer ministre? I si el Regne Unit s’hagués rendit als nazis? Londres, 1952. La Segona Guerra Mundial no s’ha desenvolupat. Anglaterra es rendeix als nazis i així comença una de les èpoques més fosques de la seva historia.

Sota aquesta màxima trobem el darrer títol de C.J.Sansom amagat rere el nom de Dominación publicat per Ediciones B.

La portada ens evoca la bellesa d’una ciutat envolcallada per un clima boirós i tèrbol, com si l’aire ens transmetés la densitat social que respiren els protagonistes de la història que estem a punt de conèixer.

Mentre al front rus prossegueix la llarga i mortífera guerra, el poble britànic viu sotmès a un govern sinistre i autoritari, però el nombre dels que desafien aquesta situació va creixent. La Resistència, encapçalada pel propi Churchill, representa una espina cada cop més dolorosa per al govern.

Un relat viscut i inquietant, una reconstrucció imaginaria del Londres dels anys cinquanta, al mateix temps que una novel·la d’espies i una commovedora historia d’amor.

S’ha de ser un gran coneixedor de la història real, tal i com demostra l’autor al llarg de les pàgines per poder narrar una nova història a partir d’un context social i polític amb la particularitat del canvi d’un parell de factors que fan que tota la resta canviï. Tot i això, mostra una gran coherència narrativa i un gran poder d’adaptació i transmissió de la seva història dins la història evitant que el lector es perdi.

Recreada en descripcions que fan que sentis que trepitges el terra que ell percep i que puguis sentir allò que els seus personatges dotats de grans caràcters de lideratge, ideals i sensibilitat poden estar vivint al llarg de la narració.

Això em fa preguntar què seria de nosaltres, dels marcs polítics i socials si haguéssim pogut fer com l’autor i eliminar fragments de la història? Com seria ara el món? Estaríem millor? Pitjor? Al cap i a la fi son les decisions humanes aquelles que guien el rumb dels esdeveniments a nivell personal, social i mundial.

M’ha fet tremolar el trencament o fragmentació dels esdeveniments omplint-me de preguntes... ell a la novel·la té uns personatges agosarats, però què hauríem fet nosaltres? Podem imaginar la historia d’una altre manera? Sempre la escriuen els vencedors? Algú venç en una guerra?

La seva riquesa narrativa a l’hora de construir personatges es barreja amb la vida nova que li regala a Churchill en un còctel que fa que aquesta novel·la sigui una delícia. I no et perds, l’autor té la gentilesa de regalar-nos a les solapes els seus mapes tant d’Europa com del món tal i com ell el planteja al llibre, penses que no els necessites però no hi sobren, a més de ser útils, vesteixen i li donen la serietat i la importància que mereix.

C. J. Samson es reafirma una cop més com un mestre del thriller històric de qualitat. Ens torna  a seduir tal i com ho va fer amb centenars de milers de lectors de “Invierno en Madrid”.

 Una novel·la que val la pena.

Perdida

Una dona desapareix el dia del seu cinquè aniversari, és el seu marit un assassí? Perdida és un thriller psicològic brillant amb una trama tan apassionant i girs tan inesperats que és absolutament impossible parar de llegar-lo. 

Amb aquest paràgraf definim a grans trets Perdida, la darrera obra de Gillian Flynn publicada per Roja y Negra en castellà i La Magrana en català.

En un calorós dia d’estiu, l’Amy i en Nick es disposen a celebrar el seu cinquè aniversari de noces a North Carthage, al costat del riu Mississippi. Però l’Amy desapareix aquell mateix matí sense deixar rastre algun. A mesura que la investigació policial avança les sospites recauen sobre el seu marit. Tot i això, en Nick insisteix en la seva innocència. És cert que es mostra estranyament evasiu i fred però… és un assassí?

Un llibre del que molta gent parla i podem dir que està revolucionant les xarxes socials, arran d’una desaparició ens trobem amb una trama de desenvolupament i investigació policial més enllà dels cànons i estereotips d’aquest gènere que torna a estar tant de moda com als clàssics dels anys 20.

Perdida té el valor afegit de la trama sentimental entre víctima i possible (no desvetllarem el final) responsable dels fets, els sentiments que genera el desgast d’una parella i al nivell d’erosió poden arribar els personatges. Enganys i el pes de la veritat són posats a la balança de la justícia i la ètica personal i relacional de manera majestuosa; la por, la obsessió, la gelosia malaltissa, la possessió de la vida aliena.

Qui està més perdut, l’Amy o en Nick a la seva estranya realitat?

És una historia d’amor portada al límit ja que l’Amy està bojament enamorada del seu marit i ell té un batibull al cap que no el deixa pensar. Ell és el personatge més complert, complex i ben construït de la historia. Amb mil cares que de vegades el complementen però moltes d’altres fa que sigui una contradicció humana. Què sent en Nick per la seva dona? Haurà estat capaç d’assassinar-la? Els mitjans estan transmetent una informació distorsionada de la realitat? 

Una novel·la amb un interrogant tant profund que és contestat al llarg de les pàgines d’una manera agraïda pel lector, creant ànsies per girar full i seguir investigant.

Això si, en algun punt de la investigació és molt explícita i pot fer que el lector passi algun paràgraf per damunt o llegir-lo transversalment. La seva gran documentació amb policies i investigadors reals queda palesa en aquests instants de la trama.

Captivadora com sempre, Gillian Flynn es consagra en el gènere de novel·la negra. Les seves obres anteriors Heridas abiertas i La llamada del kill Club.

Us en deixem un tastet, a veure si us en resistiu o caieu a la temptació

Marcada a fuego

Marcada a fuego és la sisena entrega de la saga Psi/Cambiantes que ens entrega la seva autora Nalini Singh de la mà de Plaza & Janés.

Com es tracta d’una saga que està donant per molt i segurament molts de vosaltres encara no l’heu descobert, serà millor fer-ne cinc cèntims.

En una societat on el poder està en mans dels que neguen les emocions, acceptar l'afecte, els sentiments i l'amor pot ser devastador. La societat psi està creada en forma de xarxa-neuronal massiva, un internet on el emissors i receptors són persones gèlides. Educades des de petits a ser anodins. On tots els individus comparteixen els seus secrets i les seves intimitats. A excepció dels Consellers, aquells que manen i governen amb ma de ferro la seva societat.

D’altra banda existeixen els clans d’essers canviants, homes que es poden transformar en bestia, però que es regeixen sobretot pels sentiments de pertinença a la família i amb una lleialtat a prova de foc cap als seus. Són autoritaris i molt intel·ligents, no poden sofrir veure els indefensos patir, siguin de la raça que siguin. On predominen dos clans els DarkRiver, lleopards, i els SnowDancer, llops, dues races condemnades a entendres pel bé del món.

Però no us penseu que els humans han desaparegut, simplement passen inadvertits fins que un grup d’exaltats decideixen que el millor per a tots és destruir el delicat equilibri que mica en mica s’ha anat construint, s’amaguen sota el nom d’Aliança Humana.
Si us pregunteu quina de les races és la més perillosa us diré que no sempre les aparences enganyen, però la humanitat sempre ha demostrat que té molts defectes.
 

El que fascina d’aquesta autora és la seva senzillesa per mostrar fets normals, quotidians, amb el toc sobrenatural que li dona un caire més perillós i intrigant. Una combinació dinàmica que enganxa al lector i el transporta tant a la fredor de la societat psi com a la calidesa dels clans.
Una novel·la que deshumanitza els essers humans i humanitza els canviants, que va més enllà d’una bona història i que demostra que els homes necessiten sentiments per ser essers complerts, que mantenir els ulls tancats a l’ambient i seguir a les masses no sempre és el millor ni el més correcte. Que la idea d’un poder absolut a les mans d’uns quants pot acabar amb la destrucció no tan sols dels enemics sinó també d’ells mateixos.

Us recomano que si encara no heu llegit cap títol comenceu pel primer “La noche del cazador” on sereu caçats cap a un món insòlit, ja que l’autora fa referencies a les novel·les anteriors i no sempre s’acaba de copsar l’idea global si no tenim els antecedents.

En aquesta entrega “Marcada a fuego” el fil conductor són la Mercy del clan dels DarkRiver i en Riley del clan dels SnowDancer, dos clans que es toleren, però que mai han compartit una gran simpatia, us imagineu que podria passar si dos d’alt rang a cada clan s’enamoressin? I si mentre hi ha aquest estira i afluixa, comencen a aparèixer atacs suïcides per les ciutats més importants del món atacant a tots els clans i fins i tot als Psi. L’Aliança Humana intenta acabar amb el poder de tots ells aconseguint que uneixin forces per protegir els seus.
 

L’autora recupera l’esperit i la frescor de la primera entrega, recupera un dinamisme i un estil que havia decaigut una mica en les entregues anteriors. Una novel·la molt recomanable per a seguidores d’autores com Sherrilyn Kenyon, J.R.Ward o Christina Dood entre d’altres.
 

Els personatges estan molt ben construïts, els que ja havien sigut presentats en entregues anteriors van evolucionant i ens aporten solidesa i alguna que d’altre sorpresa, els nous tenen guspira i a part dels protagonistes es comencen a perfilar possibles futurs protagonistes.
 

Sexy, sensual, amb acció, lluites de poder, sentiments i fredor, un compendi que convida a descobrir un món fantàstic on el lector s’identificarà amb la naturalesa dels canviants i renegarà de la seva pròpia humanitat.

Objetivo: tarta perfecta

 Por Angela Sanchez Vicente

 

Alma Obregón publica Objetivo: tarta perfecta, después del éxito superventas de su primer libro Objetivo: Cupcake perfecto, el recetario que explica todo lo necesario para hornear y decorar cupcakes.

Descubre las 50 recetas preferidas de las tartas de Alma Obregón, y comprenderás lo fácil que es hornear la tarta perfecta. Hay opciones para todas las ocasiones y paladares, desde sencillos bizcochos hasta golosas tartas decoradas con fondant, sin olvidar las opciones veganas, sin azúcar o sin gluten.

Con una estructura introductoria básica para que todos podamos disfrutar de estas tartas, desde las herramientas que necesitaremos con su explicación y las técnicas básicas de horneado y relleno y, para los más atrevidos, el acabado con fondant hasta las técnicas de decorado.

También nos enseña a hacer las buttercreams básicas y más útiles para estas recetas de una manera sencilla.

Un gran trabajo de selección de sus mejores tartas explicadas minuciosamente, enumerando los ingredientes, los pasos a seguir, pequeños trucos que harán la receta más fácil y lo que más valoro, su párrafo donde Alma nos cuenta porque le gusta esta receta, como la descubrió o en qué ocasión la elaboraría.

Un gran trabajo fotográfico acompaña a cada tarta haciendo que cada una de ellas parezca un cuadro para enmarcar.

Las tartas las divide en 6 categorías:

Las clásicas, donde podemos encontrar las que podrían parecer más sencillas y cercanas a aquellos hogares en los que se hace repostería.

Azúcar a porrón, empezamos a complicarnos un poco, pero vale la pena, recetas como Chocolate con mantequilla de cacahuete y Cheescake de dulce de leche hacen que se me haga la boca agua. Para mí, sin duda es el apartado más atractivo, complicación en su justa medida y resultados que a medida que se prueba son increíbles.

Delicias para peques, los pequeños de la casa disfrutaran muchísimo ayudándonos en la cocina, sobre todo a la hora de decorar, todos comemos con los ojos pero los más pequeños se llevan el premio. La tarta chicle, el Monstruo de las galletas y Arcoíris hacen que quiera volver a ser una niña pequeña y hacer mil fiestas con mis amigas.

Para celebrar, recetas navideñas como Canela y manzana o tartas de cumpleaños y boda, para mí, las más difíciles de hacer dado que el trabajo del fondant es el más complicado y los errores se ven mucho, el trabajo ha de ser muy minucioso y las manos de Alma parecen estar hechas para esto, los demás tendremos que practicar mucho.

Divina fruta, disfrutemos de nuestra situación geográfica y hagamos tartas con fruta natural y frutos secos, con ese toque dulce y fresco que hace que tartas como la Pavlova sean tan ligeras y sabrosas.

Para todos los públicos, veganas, sin azúcar o sin gluten pero con el mismo atractivo y sabor. ¡Alma piensa en todos!

Podemos pensar que este libro responde a la moda que ha estallado hace relativamente poco a raíz de la llegada del fondant, modas americanas y la modernización del sector pero no es así, Alma es una avanzada en este campo y su escuela en Madrid, su blog y su programa en el canal Divinity avalan sus cualidades profesionales.

En lo personal, es imposible leer las recetas sin oír su dulce y tímida vocecilla dentro de nuestra cabeza. Es una chica que se merece el éxito que tiene, nos muestra un mundo nuevo, paso a paso, pero con la cercanía de una amiga.

En sus agradecimientos, nos demuestra que este proyecto es suyo y de todos los que la han ayudado y han estado con ella, eso para mí aún es más importante.

Gracias a Prisa Ediciones podemos disfrutar de este atractivo y dulce recetario. La pregunta está servida: ¿Leer este libro engorda?