Holocausto Manhattan

Si voleu llegir un llibre que no podreu deixar damunt la taula fins acabar-lo no podeu passar per alt Holocausto Manhattan de Bruno Nievas, una de les apostes més fortes i novells d’Ediciones B.

L’autor, Bruno Nievas, va escriure la seva anterior novel·la “Realidad Aumentada” sense masses aspiracions i la va penjar a la xarxa per veure com anava i, compte amb els autors novells, va obtenir 42.000 descarregues i un munt d’elogis. Destaca l’admiració que va despertar en Juan Gómez-Jurado i Manel Loureiro, els que podríem anomenar els seus padrins.

Tal i com ell mateix cita a la nota de l’autor, aquesta novel·la també va néixer fruit de l’espontaneïtat, sortint d’un cinema amb uns amics va pensar que hi podria haver una història amb una trama on una camioneta de repartiment està a punt de caure al riu Hudson, el seu conductor aconsegueix evitar l’accident, salvant d’una mort segura a la seva família, captius d’uns homes que volen assegurar-se de que s’acompleixi la seva missió: transportar una bomba atòmica al centre de Manhattan.

Donant-li voltes, el nostre autor va trobar un parell de notícies més que van fer que caigués en la compte que un llibre és com una bona escudella, ha de tenir molts ingredients en la justa quantitat per no atabalar al paladar però tampoc deixar-lo insípid.

La primera noticia era sobre les bombes sorolloses i així creà al personatge de Mike Brenner professor universitari sobre ondes binaurals, un tema que li preocupa per les greus addiccions que generen i que semblen passar desapercebudes. La segona, era referent als conflictes que encara ara existeixen al món jueu i va pensar en una sola paraula o millor dit, un sol topònim, Auschwitz, donant nom i cos a Leon Yeser, un adolescent jueu, separat de la seva mare i germana només baixar d’un dels anomenats trens de la mort l’any 1944. Però qui és aquest noi que fa que un soldat nazi s’adoni del seu error de judici i hagi de recórrer al ajut del doctor Josef Mengele?

Pot semblar un poti poti, un aglutinament d’esdeveniments reals en eixos cronològics allunyats però és ben al contrari, és com un tribut a tot allò detestable relacionat amb els camps de concentració i els atemptats de les Torres Bessones. Una volta de full amb connexions inesperades i un ritme que fan que el lector sentí un vertigen impressionant.

Una trama potentíssima que només pot sorgir de la ploma audaç, critica i reflexiva d’en Bruno Nievas.

Ens demostra que una bona idea pot ser com un foc, una guspira que s’encén en un moment donat però treballant-la i donant-li temps que vagi agafant personalitat pot esdevenir una obra mestra.

No us espanteu per les 481 pàgines ni us intimideu pel seu pes, és un llibre àgil i vivaç que et transporta a escenaris reals amb els que és fàcil de connectar.

Un llibre molt recomanable per lectors als que els thrillers els sedueixen però apostaria que també és una gran tria per aquells que no teniu massa temps i voleu dedicar-los a un valor segur. No us equivocareu.

M'agrada el sexe!

Roser Amills, és un esperit lliure, tal i com es descriu en el seu últim llibre M’agrada el sexe!, ella és com és, complicada, sensible, contradictòria, intuïtiva, espiritual, tantra, rai, indie, tabac, tea, gin, beer & friends, prefereix l’estiu a l’hivern, la nit al dia, un bany a la dutxa, sola o mal acompanyada i odia els bidets. Just her!

La Roser en aquest llibre escrit en primera persona i donant-nos una visió femenina, es transforma en aquella amiga que no té pèls a la llengua, que li agrada dir les coses per el seu nom, és curiosa i es complementa d’allò que no sap amb l’ajut dels seus amics. Una amiga d’aquelles que costa trobar, que és sincera i honesta, que crea per mitjà de les paraules grans reflexions sobre el tema del sexe, de les relacions, dels homes i de les dones i sobretot de la vida. És com una amiga que t’estima i no et jutja, que t’ofereix el seu punt de vista sobre aquests temes i espera poder donar respostes a preguntes que no ens atrevim a preguntar, però que frissem per saber. Com ella diu no cal ser bleda, però tampoc una kamikaze. No ha descobert la sopa d’all, però ens en serveix un plat a degustar.

Per a tots aquells que jutgen els llibres per la portada, us vull aclarir que no es tracta d’un manual, són aportacions que deriven més en sentiments, situacions que deriven en el sexe, trobareu un test que podeu fer amb la parella, un decàleg que hauríem d’aplicar a la vida i cites de personatges  com Henry Miller o una que m’ha agradat molt de la Sharon Stone “Les dones podem fingir un orgasme. Els homes, una relació sencera”, espero que no tots, sempre hi ha excepcions, oi?. M’he fixat en alguna llibreria i als homes se’ls escapen els ulls enfront la portada de les cames sexis, però pocs, si van acompanyats el fullegen, les dones s’enrojolen o riuen amb picardia si van amb les amigues, la observació és un bon baròmetre per jutjar la reacció de la massa.

El llibre està construït d’una manera molt intel·ligent, dividit en tres parts: “L’aparent normalitat plena a traves”, “Reciprocitat. Què podem millorar junts”, i “Jugar. Tornem a posar les coses al seu lloc”, però el que destaco més són uns grans paràgrafs en negreta on es recalquen idees, consells, punts forts que ens haurien de quedar clar.

L’ Editorial Columna ha fet una aposta sobre un tema que molts consideren tabú i que en veu de la Roser perd tot el típic i tòpic, un llibre que va dirigit a una dona normal, una dona perfecte amb les seves imperfeccions, una dona sensual en la seva actitud i sobretot un llibre a compartir en parella, una manera de desmitificar i obrir pas a un diàleg que de vegades és violent treure a la conversa.

Un regal que l’autora vol compartir deixant clar que la felicitat sexual és un do a compartir, que cada un de nosaltres té allò amb que es conforma i que si acceptem les imperfeccions dels demés i les nostres pròpies les relacions poden deixar de ser un tira i arronsa per ser un goig en comú.

Noies, si teniu un peix bullit al llit torneu-lo al mar on podrà trobar una peixeta bullida per ell i vosaltres podreu treure la canya de l’armari i buscar el vostre dofí. Per desgracia ens estanquem buscant escenes de pel·lícules, de llibres i deixem passar aquells instants intensos comparant-los amb irrealitats, obriu els ulls i descobrireu un món més obert i brillant.

Roser, gràcies per compartir la teva veu!

L'aniversari secret

L’aniversari secret és el nou regal que ens fa Kate Morton, una autora que ha conquistat el cor dels lectors amb les seves novel·les anteriors “La casa de Riverton”, “El jardín olvidado” i “Las horas distantes”.

Una autora amb una sensibilitat especial que tracta amb molta cura i respecte les histories familiars i que va entreteixint un tapis ple de vida i colors gracies a uns personatges molt sòlids i ben construïts que ens mostren la seva vida i ens acompanyen plana a plana fins a poder tallar l’últim fil del teixit.

Els seus personatges principals acostumen a ser dones, en aquestes recau la força narrativa. Molts pensaran que potser aquest fet indica que són novel·les per dones, però s’equivoquen, el llenguatge de Kate Morton és universal, i entre la seva legió de fans hi ha homes i dones.

Acompanyats per una narrativa que adequa el tempo a l’acció i al temps, i a uns diàlegs rics en dinamisme, el lector podrà gaudir d’uns paisatges i d’uns temps passats i presents com s’hi la seva ànima es pogués ficar sota la pell dels personatges, fins a tal punt que no se’ns fa estrany acabar les seves novel·les amb joia i tristesa, la tristesa ens acompanya al tancar una novel·la que ens ha aportat nous sentiments i el luxe d’haver gaudit d’una bona historia, però també joia en pensar que la següent novel·la que escrigui Kate Morton ens sorprendrà.

Crec que “L’aniversari secret” és una de les seves millors obres, que el fet de dividir la historia en quatre parts dedicant especial èmfasis a quatre personatges diferents aporta un ventall més ampli de visió de la historia, podrem comprendre millor la Laurel, la Dolly, la Vivien i la Dorothy.

A més gaudireu amb l’alternança entre èpoques, viureu els anys trenta, els cinquanta i l’actualitat, amb les seves llums i amb les seves ombres. La història comença presentant-nos la Laurel del 1959, una jove adolescent vivaç que viu en una granja a Suffolk, una jove encapritxada per un noi, en Billy i amb somnis de grandesa que l’haurien de dur a Londres, quan el destí la porta de la ma a presenciar un crim que la canviarà per sempre.

Han passat els anys i la Laurel ha aconseguit els seus somnis, és una actriu cèlebre, però el seu passat la persegueix, és com el monstre que amaguem dins un armari, mentre és petit el pots mantenir amagat, però el pas del temps el fa més fort i pesat i acaba trencant la porta i et ve a saludar. La Laurel decideix tornar als seus orígens i descobreix l’inici d’una historia que no la deixarà indiferent, que la cridarà i li xiuxiuejarà secrets de temps passats. Una historia on la vida de tres desconeguts queda lligada durant la Segona Guerra Mundial.

Una novel·la que atrapa, amb un començament pausat però que ràpidament agafa embranzida, realment sap combinar a la perfecció els secrets, els misteris i un amor capaç de sobreviure al pas del temps.

Si encara no heu descobert cap de les seves novel·les, l’Editorial Suma de Letras us les ofereix totes, i d’aquesta us oferim les primeres planes.

Si uneixes tots els punts

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Avui us volem parlar de l’Estel Solé, la jove poetessa i actriu que dóna vida a la Marina, la ex cambrera més tafanera, enamoradissa i simpàtica de la sèrie “La Riera” de TV3.

Ella és l’antítesi del seu personatge i per això us oferim la nostre particular visió de Si uneixes tots els punts, publicat per La Galerada on podem treure-li la careta i conèixer-la a ella amb una mirada nua i lliure.

Ja ens va sorprendre amb Dones que somiaven ser altres dones però ara la reconeixem més madura i amb un bagatge molt més extens.

Poemes que es combinen amb il·lustracions precioses de la mà de la Paula Bonet que s’embolcallen i formen la parella perfecta, sentiments i emocions escrites i visuals que fan que la descoberta i lectura d’aquest llibre sigui tot un goig i un plaer.

Potser, molts tenim la idea que un poema és quelcom antic i carrincló, que només pot agradar als nostres pares o avis, però l’Estel ens demostra que és un gènere literari totalment a l’ordre del dia i que cal tenir present. Ha captat l’holística i l’essència del gènere i l’ha modernitzat, francament, li ha fet un favor al gènere.

La seva joventut ha revolucionat i revitalitzat la nostra lectura.

El seu poemari és com trobar un tresor ocult, sembla que no hi sigui i no faci soroll però en quan l’obres té llum pròpia, un interès en el lector per tal de veure la seva ànima. Demostra que les lletres importants encara que no tinguin massa promoció, tard o d’hora són descoberts. 

Inquieta com ella sola i preocupada per la difusió de la cultura, no és gens estrany trobar-la engrescada en lectures publiques acompanyada d’altres autors, músics i companys de La Riera.

Un talent jove que no ens ha de passat inadvertit, des d’aquí li volem agrair la seva gran capacitat transmissora que aconsegueix a través de les seves lletres alhora que assegurem que ja en som fans i esperem que la seva producció no s’aturi.

Produccions alegres, profundes, fruits de la meditació i impregnats de modernitat.

Si voleu llegir bona poesia, ja sabeu el que heu de fer, a més us deixem amb un tastet. Gaudiu-lo.

LA FI DEL MÓN

Potser la fi del món

no era mentida.

Entren i surten d’oficines,

es fan tranquils el nus de la corbata

i s’afarten en restaurants

com porcs mal alimentats.

Destil·len en el whisky

la dignitat i l’empatia

i, de l’amenaça i la por,

n’han fet monedes de canvi.

La percep tothom menys ells,

aquesta pudor de ranci i de podrit.

Caminar i respirar

no vol dir viure.

He vist morts dirigir bancs

i zombies presidir governs.