L'aniversari secret

L’aniversari secret és el nou regal que ens fa Kate Morton, una autora que ha conquistat el cor dels lectors amb les seves novel·les anteriors “La casa de Riverton”, “El jardín olvidado” i “Las horas distantes”.

Una autora amb una sensibilitat especial que tracta amb molta cura i respecte les histories familiars i que va entreteixint un tapis ple de vida i colors gracies a uns personatges molt sòlids i ben construïts que ens mostren la seva vida i ens acompanyen plana a plana fins a poder tallar l’últim fil del teixit.

Els seus personatges principals acostumen a ser dones, en aquestes recau la força narrativa. Molts pensaran que potser aquest fet indica que són novel·les per dones, però s’equivoquen, el llenguatge de Kate Morton és universal, i entre la seva legió de fans hi ha homes i dones.

Acompanyats per una narrativa que adequa el tempo a l’acció i al temps, i a uns diàlegs rics en dinamisme, el lector podrà gaudir d’uns paisatges i d’uns temps passats i presents com s’hi la seva ànima es pogués ficar sota la pell dels personatges, fins a tal punt que no se’ns fa estrany acabar les seves novel·les amb joia i tristesa, la tristesa ens acompanya al tancar una novel·la que ens ha aportat nous sentiments i el luxe d’haver gaudit d’una bona historia, però també joia en pensar que la següent novel·la que escrigui Kate Morton ens sorprendrà.

Crec que “L’aniversari secret” és una de les seves millors obres, que el fet de dividir la historia en quatre parts dedicant especial èmfasis a quatre personatges diferents aporta un ventall més ampli de visió de la historia, podrem comprendre millor la Laurel, la Dolly, la Vivien i la Dorothy.

A més gaudireu amb l’alternança entre èpoques, viureu els anys trenta, els cinquanta i l’actualitat, amb les seves llums i amb les seves ombres. La història comença presentant-nos la Laurel del 1959, una jove adolescent vivaç que viu en una granja a Suffolk, una jove encapritxada per un noi, en Billy i amb somnis de grandesa que l’haurien de dur a Londres, quan el destí la porta de la ma a presenciar un crim que la canviarà per sempre.

Han passat els anys i la Laurel ha aconseguit els seus somnis, és una actriu cèlebre, però el seu passat la persegueix, és com el monstre que amaguem dins un armari, mentre és petit el pots mantenir amagat, però el pas del temps el fa més fort i pesat i acaba trencant la porta i et ve a saludar. La Laurel decideix tornar als seus orígens i descobreix l’inici d’una historia que no la deixarà indiferent, que la cridarà i li xiuxiuejarà secrets de temps passats. Una historia on la vida de tres desconeguts queda lligada durant la Segona Guerra Mundial.

Una novel·la que atrapa, amb un començament pausat però que ràpidament agafa embranzida, realment sap combinar a la perfecció els secrets, els misteris i un amor capaç de sobreviure al pas del temps.

Si encara no heu descobert cap de les seves novel·les, l’Editorial Suma de Letras us les ofereix totes, i d’aquesta us oferim les primeres planes.

Si uneixes tots els punts

Per Àngela Sánchez Vicente

 

Avui us volem parlar de l’Estel Solé, la jove poetessa i actriu que dóna vida a la Marina, la ex cambrera més tafanera, enamoradissa i simpàtica de la sèrie “La Riera” de TV3.

Ella és l’antítesi del seu personatge i per això us oferim la nostre particular visió de Si uneixes tots els punts, publicat per La Galerada on podem treure-li la careta i conèixer-la a ella amb una mirada nua i lliure.

Ja ens va sorprendre amb Dones que somiaven ser altres dones però ara la reconeixem més madura i amb un bagatge molt més extens.

Poemes que es combinen amb il·lustracions precioses de la mà de la Paula Bonet que s’embolcallen i formen la parella perfecta, sentiments i emocions escrites i visuals que fan que la descoberta i lectura d’aquest llibre sigui tot un goig i un plaer.

Potser, molts tenim la idea que un poema és quelcom antic i carrincló, que només pot agradar als nostres pares o avis, però l’Estel ens demostra que és un gènere literari totalment a l’ordre del dia i que cal tenir present. Ha captat l’holística i l’essència del gènere i l’ha modernitzat, francament, li ha fet un favor al gènere.

La seva joventut ha revolucionat i revitalitzat la nostra lectura.

El seu poemari és com trobar un tresor ocult, sembla que no hi sigui i no faci soroll però en quan l’obres té llum pròpia, un interès en el lector per tal de veure la seva ànima. Demostra que les lletres importants encara que no tinguin massa promoció, tard o d’hora són descoberts. 

Inquieta com ella sola i preocupada per la difusió de la cultura, no és gens estrany trobar-la engrescada en lectures publiques acompanyada d’altres autors, músics i companys de La Riera.

Un talent jove que no ens ha de passat inadvertit, des d’aquí li volem agrair la seva gran capacitat transmissora que aconsegueix a través de les seves lletres alhora que assegurem que ja en som fans i esperem que la seva producció no s’aturi.

Produccions alegres, profundes, fruits de la meditació i impregnats de modernitat.

Si voleu llegir bona poesia, ja sabeu el que heu de fer, a més us deixem amb un tastet. Gaudiu-lo.

LA FI DEL MÓN

Potser la fi del món

no era mentida.

Entren i surten d’oficines,

es fan tranquils el nus de la corbata

i s’afarten en restaurants

com porcs mal alimentats.

Destil·len en el whisky

la dignitat i l’empatia

i, de l’amenaça i la por,

n’han fet monedes de canvi.

La percep tothom menys ells,

aquesta pudor de ranci i de podrit.

Caminar i respirar

no vol dir viure.

He vist morts dirigir bancs

i zombies presidir governs.

Joc de Trons. Els còmics

El segell Fanbooks ens sorprèn amb una adaptació al còmic de la saga de “Joc de Trons” de George R.R.Martin, on aquest s’ha unit a la ploma de Daniel Abraham i al grafisme de Tommy Paterson, donant vida a la fantàstica història de “Cançó de gel i foc”.

Us oferim la projecció dels dos volums que han editat en català i que atrauran a un públic més jove a la història èpica del moment. Molts hem gaudit dels seus llibres i estem gaudint de la seva sèrie de HBO, però us puc assegura que el que podríem considerar còmics, van més enllà i són un reflex clar d’una novel·la gràfica amb majúscules.

Ambdues portades ens mostren el joc de llums i ombres que tramen l’historia de Joc de Trons, la ferotgia i el la lluita pel poder són iconografiades per els llops, l’espasa i la vara. Contrasta amb el grafisme i tendre de contraportada on veiem a  la Khaleesi embarassada i acaronant la seva panxa i intuïm pel seu gest que pensa en el que li espera al seu fill, sense oblidar en l’altre ma l’ou de drac com a futura mare dels dracs.

Quan ens submergim a la lectura, les escenes són molt detallades tant a l’expressió facial i emocional dels protagonistes com als escenaris on es situa l’acció. Un treball minuciós que s’agraeix i aporta un plus molt important a l’hora de copsar l’holística de la historia.

Quatre mans que treballen com si formessin part del mateix cos, la fusió de text i dibuix és immillorable i molt respectuós pels puristes de la sèrie que no volem que quedi res entredit o explicat a mitges.

Els fragments de lluita aferrissada i d’escenes dures es decanten pels colors càlids mentre les escenes més familiars, de quotidianitat i fins i tot, romàntiques es decanten per una paleta freda i molt més suau. Aquest canvi de cromatisme fa que el lector immediatament canvi de xip i d’escenari sense perdre en cap moment el fil.

Us retrobareu amb personatges de les diverses cases, els Baratheon, els Lannister, els Stark, els Targaryen i els homes de la guàrdia de la nit i una història on en una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s’acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme.

Al centre del conflicte es troben els Stark d’Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d’una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d’abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d’assassins i bastards, que s’ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els contra-complots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d’uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

Recordeu: en el joc de trons o guanyes o mors, i amb aquestes edicions guanyeu.

El Gran Gatsby

L’Editorial labutxaca ha modernitzat la seva publicació de la novel·la clàssica americana per antonomàsia “El Gran Gatsby” de Francis Scott Fitzgerald afegint a la seva versió una sobrecoberta desmuntable que es pot transformar en punt de llibre del pòster de la pel·lícula que fa molt poc s’ha estrenat, un gran encert per portar a un públic més jove una de les novel·les més llegides, estudiades i valorades des de la dècada dels anys quaranta.

Tot i que en el moment de la seva publicació, l’any 1926, no va ser un gran èxit, va despertar molts sentiments contraposats, opinions a favor i en contra, i al cap i a la fi si la gent en parlava devia ser que tenia entre les seves planes una historia que valia la pena explicar. Però a la dècada dels quaranta va revifar com un fènix revifa de les seves cendres.

F.S. Fitzgerald va recrear l’època daurada dels anys vint amb una visió més complexa, el lector pot gaudir de magnifiques festes, d’un ambient d’ensomni, entrar en una vida accelerada on la tragèdia tindrà també la seva oportunitat d’aparèixer.

És innegable el talent de l’autor, la seva prosa marcant un tempo que el lector agrairà i amb el qual serà seduït, els seus diàlegs aporten vivesa i dinamisme i la seva narració és magistral, sense oblidar-nos dels goig de les seves descripcions que transporten al lector al West Egg de la prospera Long Island.

La historia es centra en un jove misteriós, folrat de diners i que respon al nom de Jay Gatsby que viu en una fabulosa mansió i organitza unes festes molt extravagants. Ningú sap ben bé qui és, però ningú es vol perdre l’oportunitat de gaudir de la seva companyia. Però en Gatsby amaga un rerefons tèrbol, molt clàssic de les novel·les de l’època.

En Jay ha perdut el nord per una joveneta força superficial, la Daisy, ella és transforma en la seva obsessió, en la seva bogeria i una passió desmesurada l’arrossega cap a ella. Però com en tota tragèdia al més pur estil grec apareix un tercer en discòrdia i la novel·la girarà en part de la decisió final de Daisy per un dels seus galans, es quedarà amb en Jay o amb en Tom Buchanan, una antiga estrella de futbol a Yale. Una aventura extramatrimonial, un flirteig, uns ulls gelosos i en definitiva el descobriment d’unes banyes fan precipitar el desenllaç de la historia.

El perseguir un ideal, un somni, una fantasia romàntica pot no acabar sempre bé quan és barreja amb una ambició desmesurada

Un clàssic per gaudir amb música suau de jazz, amb unes espelmes i una bona copa de cava. També és cert que podeu anar al cinema i veure’n la ultima adaptació o en DVD l’anterior, però la riquesa de la imaginació de cada un de vosaltres no és comparable amb la d’una sola persona que l’ha decidit enfocar d’una manera determinada. Un consell, primer llegir la novel·la i després gaudir de l’espectacle.

Senyor Gatsby, ens convida a la festa?

Walt Withman

Avui recordem en Walter “Walt” Withman que va néixer tal dia com avui de l’any 1819. Un dels poetes més influents nascut als Estats Units, amb obres traduïdes a més de trenta llengües. Poeta, assagista, periodista i humanista.

Va abandonar la rigidesa que prevalia fins al moment en la poesia europea tant en les estrictes rítmiques com mètriques donant importància a l’estil de vers lliure, reflexant el que als seus ulls, la seva estimada Amèrica estava destinada a portar a terme, reinventaria el món alliberant l’esperit humà i dotant-lo de forma.