Joc de Trons. Els còmics

El segell Fanbooks ens sorprèn amb una adaptació al còmic de la saga de “Joc de Trons” de George R.R.Martin, on aquest s’ha unit a la ploma de Daniel Abraham i al grafisme de Tommy Paterson, donant vida a la fantàstica història de “Cançó de gel i foc”.

Us oferim la projecció dels dos volums que han editat en català i que atrauran a un públic més jove a la història èpica del moment. Molts hem gaudit dels seus llibres i estem gaudint de la seva sèrie de HBO, però us puc assegura que el que podríem considerar còmics, van més enllà i són un reflex clar d’una novel·la gràfica amb majúscules.

Ambdues portades ens mostren el joc de llums i ombres que tramen l’historia de Joc de Trons, la ferotgia i el la lluita pel poder són iconografiades per els llops, l’espasa i la vara. Contrasta amb el grafisme i tendre de contraportada on veiem a  la Khaleesi embarassada i acaronant la seva panxa i intuïm pel seu gest que pensa en el que li espera al seu fill, sense oblidar en l’altre ma l’ou de drac com a futura mare dels dracs.

Quan ens submergim a la lectura, les escenes són molt detallades tant a l’expressió facial i emocional dels protagonistes com als escenaris on es situa l’acció. Un treball minuciós que s’agraeix i aporta un plus molt important a l’hora de copsar l’holística de la historia.

Quatre mans que treballen com si formessin part del mateix cos, la fusió de text i dibuix és immillorable i molt respectuós pels puristes de la sèrie que no volem que quedi res entredit o explicat a mitges.

Els fragments de lluita aferrissada i d’escenes dures es decanten pels colors càlids mentre les escenes més familiars, de quotidianitat i fins i tot, romàntiques es decanten per una paleta freda i molt més suau. Aquest canvi de cromatisme fa que el lector immediatament canvi de xip i d’escenari sense perdre en cap moment el fil.

Us retrobareu amb personatges de les diverses cases, els Baratheon, els Lannister, els Stark, els Targaryen i els homes de la guàrdia de la nit i una història on en una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s’acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme.

Al centre del conflicte es troben els Stark d’Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d’una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d’abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d’assassins i bastards, que s’ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i els contra-complots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d’uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

Recordeu: en el joc de trons o guanyes o mors, i amb aquestes edicions guanyeu.

El Gran Gatsby

L’Editorial labutxaca ha modernitzat la seva publicació de la novel·la clàssica americana per antonomàsia “El Gran Gatsby” de Francis Scott Fitzgerald afegint a la seva versió una sobrecoberta desmuntable que es pot transformar en punt de llibre del pòster de la pel·lícula que fa molt poc s’ha estrenat, un gran encert per portar a un públic més jove una de les novel·les més llegides, estudiades i valorades des de la dècada dels anys quaranta.

Tot i que en el moment de la seva publicació, l’any 1926, no va ser un gran èxit, va despertar molts sentiments contraposats, opinions a favor i en contra, i al cap i a la fi si la gent en parlava devia ser que tenia entre les seves planes una historia que valia la pena explicar. Però a la dècada dels quaranta va revifar com un fènix revifa de les seves cendres.

F.S. Fitzgerald va recrear l’època daurada dels anys vint amb una visió més complexa, el lector pot gaudir de magnifiques festes, d’un ambient d’ensomni, entrar en una vida accelerada on la tragèdia tindrà també la seva oportunitat d’aparèixer.

És innegable el talent de l’autor, la seva prosa marcant un tempo que el lector agrairà i amb el qual serà seduït, els seus diàlegs aporten vivesa i dinamisme i la seva narració és magistral, sense oblidar-nos dels goig de les seves descripcions que transporten al lector al West Egg de la prospera Long Island.

La historia es centra en un jove misteriós, folrat de diners i que respon al nom de Jay Gatsby que viu en una fabulosa mansió i organitza unes festes molt extravagants. Ningú sap ben bé qui és, però ningú es vol perdre l’oportunitat de gaudir de la seva companyia. Però en Gatsby amaga un rerefons tèrbol, molt clàssic de les novel·les de l’època.

En Jay ha perdut el nord per una joveneta força superficial, la Daisy, ella és transforma en la seva obsessió, en la seva bogeria i una passió desmesurada l’arrossega cap a ella. Però com en tota tragèdia al més pur estil grec apareix un tercer en discòrdia i la novel·la girarà en part de la decisió final de Daisy per un dels seus galans, es quedarà amb en Jay o amb en Tom Buchanan, una antiga estrella de futbol a Yale. Una aventura extramatrimonial, un flirteig, uns ulls gelosos i en definitiva el descobriment d’unes banyes fan precipitar el desenllaç de la historia.

El perseguir un ideal, un somni, una fantasia romàntica pot no acabar sempre bé quan és barreja amb una ambició desmesurada

Un clàssic per gaudir amb música suau de jazz, amb unes espelmes i una bona copa de cava. També és cert que podeu anar al cinema i veure’n la ultima adaptació o en DVD l’anterior, però la riquesa de la imaginació de cada un de vosaltres no és comparable amb la d’una sola persona que l’ha decidit enfocar d’una manera determinada. Un consell, primer llegir la novel·la i després gaudir de l’espectacle.

Senyor Gatsby, ens convida a la festa?

Walt Withman

Avui recordem en Walter “Walt” Withman que va néixer tal dia com avui de l’any 1819. Un dels poetes més influents nascut als Estats Units, amb obres traduïdes a més de trenta llengües. Poeta, assagista, periodista i humanista.

Va abandonar la rigidesa que prevalia fins al moment en la poesia europea tant en les estrictes rítmiques com mètriques donant importància a l’estil de vers lliure, reflexant el que als seus ulls, la seva estimada Amèrica estava destinada a portar a terme, reinventaria el món alliberant l’esperit humà i dotant-lo de forma.

El libro de la elegida

Benvinguts al món de la saga Vanir de la mà d’una autora de casa nostra, Lena Valenti i d’una editorial que fa mans i mànigues per apropar bona literatura a preus molt assequibles, l’Editorial Debols¡llo.

Per aquells que no heu llegit les entregues anteriors us faré cinc cèntims de l’estructura troncal en general. Davant vostre s’obra un món fantàstic ple d’essers sobrenatural. Coneixereu els vanirs, éssers immortal creat pels déus escandinaus  Njord, Frey i Freyja per protegir els humans dels que no han sabut resistir-se a la set de sang i poder, i d’altra banda els berserkers, guerrers d’Odin per protegir la humanitat de la resta d’essers sobrenaturals. Els essers més perillosos i letals en el món són els humans. Resulta ser que els menys preparats, el que no posseeixen dons, poden arribar a ser els més cruels i despietats.
 

La saga comença amb “El libro de Jade”, “El libro de la sacerdotisa” i amb el que tenim a les nostres mans “El libro de la elegida”, i continua amb diversos títols més, per fortuna dels seus lectors. És una novel·la lleugera, sensual, dinàmica, ràpida de llegir on els elements fantàstics s’arrelen per primera vegada amb les tradicions i la cultura celta.
 

Els personatges estan força marcats tant per la tradició com per l’ambient on viuen, no se com s’ho fa Lena Valenti, però enllaça a la perfecció els diversos personatges i el seu tarannà de manera que a part de la història que et trobes a les mans comença a filar la propera entrega deixant entreveure, només una mica, el següent personatge que ha d’evolucionar i regalar al lector una propera aventura, en un món fictici i màgic. És una gran explicadora de contes, et deixa amb la mel als llavis i esperant la següent entrega.
 

Reconec que tot i ser una saga és poden llegir de manera individual, encara que perden intensitat, o començar per un títol en concret, encara que jo prefereixo recomanar començar pel principi i anar fent camí. 

És la millor manera d’entrar en un món on les queixalades queden a raó del dia.
 

En aquesta entrega els protagonistes són la Daana i en Mewn, dos vanirs que des de la infància han estat lligats l’un a l’altre però que s’han mantingut separats trencant-se el cor durant més de dos mil anys, mentides, retrets i secrets els allunyen fins l’extrem que només la veritat i un perdó absolut els donarà la clau per seguir amb el seu destí, el de l’escollida i el del sanador. Dos personatges que lluitaran en la guerra entre el bé i el mal aconseguint sortir de la seva pròpia foscor per fer brillar el seu poder als ulls dels demés.

Sense oblidar en Cahal, el germà d’en Mewn que és segrestat per humans que tenen la intenció d’experimentar amb ell i torturar-lo, els clans s’uniran per salvar-lo i protegir el món, amb un final obert on l’autora deixa obert el camí del futur d’en Cahal que segur es desenvoluparà e un proper volum.

Podreu esperar a ser seduïts per la màgia del moment?

Inferno

Sóc l’Ombra.

Per la ciutat sofrent, fujo.

Per l’eterna aflicció, escapo.

Amb aquesta presentació d’intencions, el magistral Dan Brown captiva l’atenció d’un lector que no podrà deixar de llegir, que quedarà atrapat dins d’una història trepidant, amb balls de personatges i moltes mascares, algunes amaguen la persona i d’altres amaguen les intencions.

Inferno, la seva darrera novel·la ha superat les meves expectatives i pugna entre les seves millors obres per destacar, si el “Codi da Vinci” us va agradar no us podeu deixar escapar la seva última genialitat, una obra que fins i tot fa una picada d’ullet a “Cinquanta ombres de Grey”, això no m’ho esperava, on ens mostra el sentit de l’humor i de la ocasió de l’autor.

Poc us puc dir sobre l’escriptura o el talent de l’autor, manté el seu estil rocambolesc de jugar amb el lector i no deixar cap via morta de la trama fins al final, gaudireu d’un tempo trepidant, una lectura que requereix ganes d’aprendre i de gaudir del viatge.

Molt ben documentada i amb bases sòlides que fan al lector còmplice de les experiències del nostre benvolgut protagonista, el professor de simbologia Robert Langdon, a més d’una manera brillant, el lector és un espectador verge davant una historia que no coneix i el protagonista també ho és, ja que pateix amnèsia retrògrada i una llacuna de trenta-sis hores el manté desorientat i tan perdut com al lector. El destí serà intentar tornar enrere pas a pas i descobrir el motiu pel qual es troba a Florència. En Robert es sentirà com si li haguessin robat un arma del seu “arsenal”, la memòria era l’eina intel·lectual en la que més confiava, però una companya de viatge s’afegirà a la seva recerca, la doctora Sienna, un personatge molt a tenir en compte.

Tal com ens indica el títol Inferno, aquesta història gira entorn de l’obra de Dante, “La Divina Comèdia”, que fou escrita en llengua vernacle i en vers, i dividida en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. Gaudirem de les descripcions del Mapa de l’Infern que va dibuixar Sandro Botticelli, al renaixement italià, on palparem la seva predilecció depriment pels vermells, sèpies i marrons.

Visitarem amb ell Florència creuant camins, jardins, passadissos i coves, i un parell de destins més que no us penso avançar, veureu la seva meravellosa arquitectura, la seva escultura, pintura i literatura.

La història recaurà en el conflicte d’Apol·lo i Dionís, la batalla entre el cap i el cor. En Robert és el cor i l’Ombra és el cap, un geni obsessionat per la fi del món degut a la sobre població. Tic-tac, tic-tac, el rellotge s’ha posat en marxa i si volen detenir l’amenaça de l’Ombra hauran de donar-se presa.

S’ha d’arribar al fons del llibre per arribar al nostre destí, de la mateixa manera que per arribar al Paradís de Dante s’haurà d’arribar fins al fons de l’Infern.

Un últim apunt volia fer sobre l’edició de l’Editorial Empúries que m’ha agradat molt, si obriu la novel·la per la portada i la desplegueu és com l’inici de la historia, veureu un dibuix de Florència i de Dante, i quan ho feu de la contraportada us trobareu amb tres pistes sobre l’evolució del final de la història, dos destins i una escultura. Un detall que li dona al llibre en si una transcendència absoluta. Us oferim les seves primeres planes.

En aquesta novel·la el lector que cerca, troba