Viure per sentir-se viu

Albert Bosch és un aventurer vital que no es conforma amb somiar projectes, sinó que intenta sempre posar-los en pràctica, per viure així una vida intensa i interessant.

Desprès d’una llarga trajectòria d’aventures, el 4 de Gener de 2012 va culminar la travessa integral de l’Antàrtida, des del mar fins al Pol Sud geogràfic.

A Viure per sentir-se viu, 2.304.400 passos fins a la fi del món, l’autor ens regala la seva experiència, el seu itinerari tant físic i espaial com de creixement emocional i de superació constant contra l’adversitat, un regal que ens arriba de la ma de Ediciones B.

Tal i com ell mateix diu, és un llibre dirigit al 99% de la societat, gent normal que no ha estat dotada de cap talent fora del comú, alhora ell també es considera d’aquest sector de la població que ha d’esforçar-se per assolir les fites que es marca, que ha de treballar diàriament contra les adversitats i les pors i crear estratègies de supervivència enfront les agressions externes.

En un diàleg constant en el que s’intercala la seva proesa amb allò que ell n’extreu, podem aprendre que a major o menor escala tots som responsables de com vivim la nostra vida i de com l’aprofitem, nosaltres som els que triem que fer i com dur-ho a terme. El seu bloc de notes és replè de sentències motivadores que encoratgen al lector a segui lluitant dia rere dia i crear-se una personalitat de la qual sentir-se orgullós.

L’autor es despulla emocionalment i també ho reflexa a la portada del llibre on dóna la cara sense vergonyes, ensenyant al món qui és.

Reconec que quan em va caure aquest llibre a les mans vaig pensar que seria un dels molts que hi ha d’autoajuda soterrada o de coaching emocional però ara que l’he llegit puc dir que és una lliçó de vida, una bufetada de realitat, una demostració de que molts cops som víctimes de les nostres covardies i les nostres decisions i tots nosaltres podem donar molt més de si en el cas que ens ho proposem i és realment el que desitgem.

Amb un llenguatge planer i entenedor és un llibre recomanable a tothom perquè tractar de ser millor o prendre’s la vida amb filosofia és una opció intel·ligent i desprès de llegar aquest llibre podríem dir que pot ser fàcil i tot. És una qüestió de confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

Per acabar cito “Sempre he pensat que arribar a la final només és un moment de plaer i que la felicitat significa mirar enrere, veure el trajecte realitzat i adonar-se que tot plegat ha valgut la pena”.

Un consell personal que us dono: Només tenim una vida, aprofitem-la i no siguem morts en vida.

Sir Arthur Conan Doyle

Sir Arthur Conan Doyle ve néixer el 22 de maig de 1859 a Edimburg  i va deixar orfes els seus seguidors el 7 de juliol de 1930 a Crowborough. Metge i escriptor, va establir de forma definitiva la fórmula de la novel·la policíaca, avançada trenta anys abans per Edgar Allan Poe. El seu personatge més conegut, Sherlock Holmes, va gaudir de gran popularitat des de la seva aparició en les seves primeres obres. No obstant això, Conan Doyle va escriure alguns llibres amb un marcat caràcter històric, i, al final de la seva vida, va conrear també el gènere de la ciència ficció i va publicar un escrit sobre l'espiritisme, influït per la mort del seu fill i per la seva experiència viscuda com a soldat ras en la I Guerra Mundial.

“Estudio en escarlata” és la primera aventura de Sherlock Holmes, un detectiu assessor que porta la observació i la deducció a límits insospitats. Molt excèntric, coneixedor de moltes coses i de poques a l’hora. La seva habilitat el transforma en un esser únic que acaba convivint amb el Doctor Watson al famós 221B de Baker Street, cosa que acaba creant uns lligams d’amistat molt forts.

La prosa de Conan Doyle és exquisida, molt fluida i les seves trames són el suficient rebuscades per enganxar el lector i crear en aquest un cert sentiment de complicitat amb en Sherlock, amb totes les seves peculiaritats incloses i amb en Watson i el suplici que devia ser a vegades conviure amb un geni poc sociable i amb manca de tacte en el tema de les relacions socials.

Si espereu trobar “elemental estimat Watson”, el seu barret o la seva pipa, aneu errats, tots aquests elements són posteriors, el que si que trobareu seran dos companys de fatigues, dos amics que us mostraran el pitjor d’una ment criminal i el millor d’una ment deductiva.

Si us decanteu per llegir alguna de les seves obres us recomanem les noves edicions de l’Editorial Debolsillo, on a més podreu gaudir d’una introduccions dels guionistes i actors de la nova sèrie de televisió.

La biblioteca perdida

L’argument de “La biblioteca perdida” es fonamenta en la roca solida de la historia genuïna i juga amb misteris històrics autèntics suficientment interesants com per arribar a fascinar a qualsevol lector.

Sota el pseudònim d’ A.M.Dean s’amaga una destacada autoritat acadèmica sobre cultures antigues i historia de les creences religioses, amb aquesta novel·la s’estrena en el món editorial a dotze països, i a nosaltres ens arriba de la ma de SUMA de Letras.

Una novel·la que combina a la perfecció el misteri i les conspiracions polítiques al més pur estil de John Grisham, la sang i fetge digne de la millor novel·la negra a l’estil d’Anne Holt i el descobriment dels misteris que amaga la historia a l’estil de Paul Sussman, en definitiva una combinació que convida a un vano de lectors molt ampli i que els deixarà enganxats, atrapats, clavats a la cadira i amb un continu ai al cor.

Tot comença amb la figura d’Arno Holmstrand, un home que guarda un dels secrets més importants del món, sap que morirà assassinat en breu i no pot permetre que el seu llegat mori amb ell, ha de traspassar el coneixement de la ubicació de la biblioteca perduda d’Alexandria. Quan el seu final arriba comença el principi de la gran aventura de la professora universitària Emily Wess, qui es veurà atrapada en un viatge rocambolesc pel món desxifrant pistes que l’Arno i la Societat de Bibliotecaris hi ha repartit per poder-li fer arribar el seu llegat, ha de demostrar que n’és digne. Un viatja únic, que la omplirà d’entusiasme i que implica quelcom èpic.

Dins aquesta aventura per descobrir el pou de la saviesa de la humanitat i conservar-ne el domini per ajudar al món a saltar crisis i guiar la humanitat cap a destins plausibles, descobrirem que hi ha un Consell que desitja més que res aquest poder per dominar el món i doblegar-lo a la seva voluntat, una voluntat que comença amb la destitució militar del President dels E.U.A, un apocalipsis polític que podria capgirar els esdeveniments futurs.

Massa coneixement massa exposat es converteix en un risc, un gran perill de molt poder en poques mans.

Una novel·la al més pur estil Indiana Jones, amb una escriptura dinàmica que combina un tempo més ràpid pels capítols de tensió, de perill, de descobriment i un tempo més pausat per a la reflexió, donant temps al lector d’acompanyar a l’Emily en les seves divagacions i pensaments.

Un dels aspectes que més m’han agradat ha sigut com s’intercala el passat amb el futur, no vull donar spoilers, però la resolució final de l’Emily la trobo brillant, encara que no m’hagués esperat trobar la Biblioteca perduda d’Alexandria tan a tocar de la ma, és possible que finalment el cercle viciós del gat i la rata s’hagi tancat?

Si hagués de descriure aquesta novel·la en un sol adjectiu seria brillant, excel·lent, per regalar al vostre millor amic, per entrar a formar part de la vostra biblioteca... vaja que no he pogut descriure-la amb un sol adjectiu.

“Digues les coses tres vegades, la gent sap que vols dir si repeteixes quelcom tres vegades. Una podria ser un accident; dues, una coincidència, però si algú diu quelcom per tres vegades, això és que ho diu a ciència certa”, per tant no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre.

Un quilo d'invisible

Després de catorze anys de carrera musical, de centenars de concerts i avions, d’haver escrit prop de cent cinquanta cançons per als discos d’Antònia Font i en solitari, d’una novel·la tan incomprensible com exitosa, d’haver-se disfressat de Blancaneu, de submarinista i de karateka, d’haver tingut dos fills amb la seva dona i d’haver promès que es retiraria la primavera del 2013, en Joan Miquel Oliver es relaxa... incompleix la seva promesa i publica aquest llibre. 

A “Un quilo d’invisible” trobem la historia teatralitzada protagonitzada per en Mané el pintor, la Vinyet dedicada a la decoració, Ell i Ella, la jove parella que lloga el pis. També trobem l’entranyable i en molts punts estereotipada Senyora Esclaramunda acompanyada del seu gos Xiste, la veïna del mateix replà de la parella que lògicament gaudeix dels esdeveniments que van succeint gràcies a l’aparició dels seus nous veïns.

Una comèdia molt actual i fresca que relata a la perfecció el context social actual, la crisi i els problemes que ara són universals per als joves. Il·lustrada per Roger Padilla (il·lustrador de les portades del grup Manel alhora que n’és guitarrista i compositor) emmarca encara més el tó còmic i desenfadat de la narració.

Dibuixos desenfadats i potser una mica simplificats i infantils però que destil·len el caràcter i personalitat de cadascun dels personatges a la perfecció. Dóna color a l’obra utilitzant tan sols el blanc i el negre alternant-los com a fons i en un àmbit quotidià, una casa amb els elements bàsics, la casa dels nois com a teló de fons.

És agradable veure el diàleg entre les il·lustracions de plana complerta amb el text, un equilibri perfecte per copsar la modernitat i espontaneïtat que l’autor i l’il·lustrador ens han volgut transmetre a quatre mans que semblar pertànyer a una mateixa ment.

Molt recomanada per als seguidors de l’essència d’Antònia Font doncs es desprèn el tó actual a l’estil descriptiu, un llibre diferent al que tenim entès darrerament per literatura però que no li fa cap deshonor, més aviat al contrari, encoratja al públic poc lector a tenir un llibre amable entre mans, un llibre fàcil de llegir i plagat de modernitat.

El mateix autor recomana: “Compri’l, no s’hi pensi més i ja tindrà la feina feta, aprofiti el dia per passejar, distreure’s i airejar-se. Compri el llibre i surti d’aquí! I al vespre quan arribi a casa... assegui’s al sofà i gaudeixi d’una lectura distesa i reparadora.”

Un llibre jove però no inexpert, ben al contrari és un projecte ambiciós i diferent que atreu a un públic que no ha de ser per força seguidor del autor i il·lustrador per captar la seva essència creativa. Un llibre fonamental per en riure-se’n de la crisi. Tot i això, per als fans, L’edició digital incorpora les cançons inèdites que Joan Miquel Oliver ha preparat per aquest llibre. Tot un encert de l’Editorial Empúries.

Enciclopedia oficial de Perdidos (LOST)

Amb més de 400 pàgines i 1500 imatges, la Enciclopedia de Lost és una guia dels personatges, objectes, ubicacions, trames, relacions i mites de la llegendaria serie de AC Studios, emesa durant 6 temporades. Creada en col·laboració am ABC Entertainment i ABC Studios, aquesta obra de referència és la primera i única edició autoritzada sobre el món de LOST, que inclou a més, un pròleg en exclusiva dels productors executius Damon Lindelof i Carlton Cuse del que val la ena remarcar: “El que es va veure per la televisó, era el 10% de l’iceberg que sobrsurt de l’aigua. No obstant, la major part que varem passar a la sala de guionistes ens varem dedicar a construir la part submergida. Els detalls, els antecedents…”

Aquesta enciclopedia preten resoldre totes aquelles preguntes que varen quedar a l’aire, què volen dir els números? Què va passar amb Walt? Perquè un ós polar? I un gran llarg de ques i perques.

Ara bé, en cap moment destrueix les possibles interpretacions dels seguidors i fans de la sèrie. Dona informació i puntualitza aspectes que van quedar en l’aire, però si algú esta buscant una explicació de l’últim capitol ho porta tant negre com el fum de la illa.

És un complement per a tots aquells que no tenen molta memòria o que volen tornar a veure la sèrie i descobrir petits tresors que van passar desapercebuts per la majoria de nosaltres en un primer visionat i que s’han anat aclarint en el transcurs de 6 anys.

El format en sí és impressionant, no li falta cap detall, un regal digne per a qualsevol Lostie. Una enquadernació en tapa dura que recull en un únic volum: el pròleg dels guionistes, l enciclopedia en si, un index alfabetic, la vida alternativa dels personatges, l’explicació del vitrall de l’esglèsia (islam, hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i taoisme), deixant per l’última pàgina l’últm fotograma de la sèrie: el Dr. Christian Sheppard obrint les portes i entrant a la llum, remarcat per les paraules que li diu al seu fill per explicar-li on és.

El llibre no perd punt ni detall, les portades interiors són dues fotografies en blanc i negre a doble pàgina, la primera és una imatge de la primera temporada de la sèrie i la última és la de la promo de la sisena temporada, els personatges recreant el Sant sopar.

Amb unes fotografies molt cuidades i uns textos molt clars, acompanyats en gran part per frases mitiques d’alguns dels personatges, és visualment molt atractiva.

Només per anar fent boca, no us donarè cap dada, però us puc asegurar que el treball realitzat amb cada personatge principal va des d’una fitxa biogràfica pre-lost, a l’illa i post-lost, la relació que tenen cada un d’ells amb els números, amb Jacob, entre els personatges a l’illa i amb personatges de fora l’illa.

Un dolç record de cada un d’ells: Sawyer, Jack, Kate, Locke, Hugo, Claire, Sayid, Jin, Sun, Ben, Jacob… bons i dolents, uns i altres, de la platja o del campament, de l’actualitat o del 1977.

Però no per això perd el sentit de l’humor, a les pàgines del Sawyer hi han tots el sobrenoms que ha anat possant als seus companys de l’illa, tampoc perd el dramatisme amb l’imatge del final de Jin i Sun, o el romanticisme amb la frase de Kate a Jack

Namastè i Bona sort a tots!