La biblioteca perdida

L’argument de “La biblioteca perdida” es fonamenta en la roca solida de la historia genuïna i juga amb misteris històrics autèntics suficientment interesants com per arribar a fascinar a qualsevol lector.

Sota el pseudònim d’ A.M.Dean s’amaga una destacada autoritat acadèmica sobre cultures antigues i historia de les creences religioses, amb aquesta novel·la s’estrena en el món editorial a dotze països, i a nosaltres ens arriba de la ma de SUMA de Letras.

Una novel·la que combina a la perfecció el misteri i les conspiracions polítiques al més pur estil de John Grisham, la sang i fetge digne de la millor novel·la negra a l’estil d’Anne Holt i el descobriment dels misteris que amaga la historia a l’estil de Paul Sussman, en definitiva una combinació que convida a un vano de lectors molt ampli i que els deixarà enganxats, atrapats, clavats a la cadira i amb un continu ai al cor.

Tot comença amb la figura d’Arno Holmstrand, un home que guarda un dels secrets més importants del món, sap que morirà assassinat en breu i no pot permetre que el seu llegat mori amb ell, ha de traspassar el coneixement de la ubicació de la biblioteca perduda d’Alexandria. Quan el seu final arriba comença el principi de la gran aventura de la professora universitària Emily Wess, qui es veurà atrapada en un viatge rocambolesc pel món desxifrant pistes que l’Arno i la Societat de Bibliotecaris hi ha repartit per poder-li fer arribar el seu llegat, ha de demostrar que n’és digne. Un viatja únic, que la omplirà d’entusiasme i que implica quelcom èpic.

Dins aquesta aventura per descobrir el pou de la saviesa de la humanitat i conservar-ne el domini per ajudar al món a saltar crisis i guiar la humanitat cap a destins plausibles, descobrirem que hi ha un Consell que desitja més que res aquest poder per dominar el món i doblegar-lo a la seva voluntat, una voluntat que comença amb la destitució militar del President dels E.U.A, un apocalipsis polític que podria capgirar els esdeveniments futurs.

Massa coneixement massa exposat es converteix en un risc, un gran perill de molt poder en poques mans.

Una novel·la al més pur estil Indiana Jones, amb una escriptura dinàmica que combina un tempo més ràpid pels capítols de tensió, de perill, de descobriment i un tempo més pausat per a la reflexió, donant temps al lector d’acompanyar a l’Emily en les seves divagacions i pensaments.

Un dels aspectes que més m’han agradat ha sigut com s’intercala el passat amb el futur, no vull donar spoilers, però la resolució final de l’Emily la trobo brillant, encara que no m’hagués esperat trobar la Biblioteca perduda d’Alexandria tan a tocar de la ma, és possible que finalment el cercle viciós del gat i la rata s’hagi tancat?

Si hagués de descriure aquesta novel·la en un sol adjectiu seria brillant, excel·lent, per regalar al vostre millor amic, per entrar a formar part de la vostra biblioteca... vaja que no he pogut descriure-la amb un sol adjectiu.

“Digues les coses tres vegades, la gent sap que vols dir si repeteixes quelcom tres vegades. Una podria ser un accident; dues, una coincidència, però si algú diu quelcom per tres vegades, això és que ho diu a ciència certa”, per tant no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre.

Un quilo d'invisible

Després de catorze anys de carrera musical, de centenars de concerts i avions, d’haver escrit prop de cent cinquanta cançons per als discos d’Antònia Font i en solitari, d’una novel·la tan incomprensible com exitosa, d’haver-se disfressat de Blancaneu, de submarinista i de karateka, d’haver tingut dos fills amb la seva dona i d’haver promès que es retiraria la primavera del 2013, en Joan Miquel Oliver es relaxa... incompleix la seva promesa i publica aquest llibre. 

A “Un quilo d’invisible” trobem la historia teatralitzada protagonitzada per en Mané el pintor, la Vinyet dedicada a la decoració, Ell i Ella, la jove parella que lloga el pis. També trobem l’entranyable i en molts punts estereotipada Senyora Esclaramunda acompanyada del seu gos Xiste, la veïna del mateix replà de la parella que lògicament gaudeix dels esdeveniments que van succeint gràcies a l’aparició dels seus nous veïns.

Una comèdia molt actual i fresca que relata a la perfecció el context social actual, la crisi i els problemes que ara són universals per als joves. Il·lustrada per Roger Padilla (il·lustrador de les portades del grup Manel alhora que n’és guitarrista i compositor) emmarca encara més el tó còmic i desenfadat de la narració.

Dibuixos desenfadats i potser una mica simplificats i infantils però que destil·len el caràcter i personalitat de cadascun dels personatges a la perfecció. Dóna color a l’obra utilitzant tan sols el blanc i el negre alternant-los com a fons i en un àmbit quotidià, una casa amb els elements bàsics, la casa dels nois com a teló de fons.

És agradable veure el diàleg entre les il·lustracions de plana complerta amb el text, un equilibri perfecte per copsar la modernitat i espontaneïtat que l’autor i l’il·lustrador ens han volgut transmetre a quatre mans que semblar pertànyer a una mateixa ment.

Molt recomanada per als seguidors de l’essència d’Antònia Font doncs es desprèn el tó actual a l’estil descriptiu, un llibre diferent al que tenim entès darrerament per literatura però que no li fa cap deshonor, més aviat al contrari, encoratja al públic poc lector a tenir un llibre amable entre mans, un llibre fàcil de llegir i plagat de modernitat.

El mateix autor recomana: “Compri’l, no s’hi pensi més i ja tindrà la feina feta, aprofiti el dia per passejar, distreure’s i airejar-se. Compri el llibre i surti d’aquí! I al vespre quan arribi a casa... assegui’s al sofà i gaudeixi d’una lectura distesa i reparadora.”

Un llibre jove però no inexpert, ben al contrari és un projecte ambiciós i diferent que atreu a un públic que no ha de ser per força seguidor del autor i il·lustrador per captar la seva essència creativa. Un llibre fonamental per en riure-se’n de la crisi. Tot i això, per als fans, L’edició digital incorpora les cançons inèdites que Joan Miquel Oliver ha preparat per aquest llibre. Tot un encert de l’Editorial Empúries.

Enciclopedia oficial de Perdidos (LOST)

Amb més de 400 pàgines i 1500 imatges, la Enciclopedia de Lost és una guia dels personatges, objectes, ubicacions, trames, relacions i mites de la llegendaria serie de AC Studios, emesa durant 6 temporades. Creada en col·laboració am ABC Entertainment i ABC Studios, aquesta obra de referència és la primera i única edició autoritzada sobre el món de LOST, que inclou a més, un pròleg en exclusiva dels productors executius Damon Lindelof i Carlton Cuse del que val la ena remarcar: “El que es va veure per la televisó, era el 10% de l’iceberg que sobrsurt de l’aigua. No obstant, la major part que varem passar a la sala de guionistes ens varem dedicar a construir la part submergida. Els detalls, els antecedents…”

Aquesta enciclopedia preten resoldre totes aquelles preguntes que varen quedar a l’aire, què volen dir els números? Què va passar amb Walt? Perquè un ós polar? I un gran llarg de ques i perques.

Ara bé, en cap moment destrueix les possibles interpretacions dels seguidors i fans de la sèrie. Dona informació i puntualitza aspectes que van quedar en l’aire, però si algú esta buscant una explicació de l’últim capitol ho porta tant negre com el fum de la illa.

És un complement per a tots aquells que no tenen molta memòria o que volen tornar a veure la sèrie i descobrir petits tresors que van passar desapercebuts per la majoria de nosaltres en un primer visionat i que s’han anat aclarint en el transcurs de 6 anys.

El format en sí és impressionant, no li falta cap detall, un regal digne per a qualsevol Lostie. Una enquadernació en tapa dura que recull en un únic volum: el pròleg dels guionistes, l enciclopedia en si, un index alfabetic, la vida alternativa dels personatges, l’explicació del vitrall de l’esglèsia (islam, hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i taoisme), deixant per l’última pàgina l’últm fotograma de la sèrie: el Dr. Christian Sheppard obrint les portes i entrant a la llum, remarcat per les paraules que li diu al seu fill per explicar-li on és.

El llibre no perd punt ni detall, les portades interiors són dues fotografies en blanc i negre a doble pàgina, la primera és una imatge de la primera temporada de la sèrie i la última és la de la promo de la sisena temporada, els personatges recreant el Sant sopar.

Amb unes fotografies molt cuidades i uns textos molt clars, acompanyats en gran part per frases mitiques d’alguns dels personatges, és visualment molt atractiva.

Només per anar fent boca, no us donarè cap dada, però us puc asegurar que el treball realitzat amb cada personatge principal va des d’una fitxa biogràfica pre-lost, a l’illa i post-lost, la relació que tenen cada un d’ells amb els números, amb Jacob, entre els personatges a l’illa i amb personatges de fora l’illa.

Un dolç record de cada un d’ells: Sawyer, Jack, Kate, Locke, Hugo, Claire, Sayid, Jin, Sun, Ben, Jacob… bons i dolents, uns i altres, de la platja o del campament, de l’actualitat o del 1977.

Però no per això perd el sentit de l’humor, a les pàgines del Sawyer hi han tots el sobrenoms que ha anat possant als seus companys de l’illa, tampoc perd el dramatisme amb l’imatge del final de Jin i Sun, o el romanticisme amb la frase de Kate a Jack

Namastè i Bona sort a tots!

La sombra de la noche

 Una novel·la que va entreteixida fins a la medul·la amb la seva part anterior. Moltes vegades quan parlem de trilogies o sagues els autors fan referencies molt detallades dels esdeveniments anteriors a la novel·la que tenim en les mans, cosa que per una banda ajuda al lector a entrar en la dinàmica de l’obra encara que no hagi llegit l’anterior fent pesada la lectura al lector que ja l’havia llegit. En aquest cas Deborah Harkness deixa de banda les redundàncies i va al gra. No trobareu descripcions de la novel·la anterior “El descobriment de les bruixes”, per tant es molt recomanable, per no dir imprescindible, haver-lo llegit amb anterioritat.

Ara bé, l’essència que ens porta a aquesta segona novel·la recau en l’anterior, però el fet que el fil argumental jugui amb el passat i el present fa aparèixer personatges nous que portaran el pes d’aquesta i només es fan referencies breus i en moments molt puntuals dels personatges de l’anterior, per tant no crea tampoc gaires problemes el no recordar gaire l’anterior, ja que fa més de dos anys que es va publicar.

Els nostres protagonistes són bruixes, daimons i vampirs. La Diana Bishop (bruixa amb poders per viatjar en el temps) que esta començant a comprendre qui és i quin poder te i el seu marit, (genetista, vampir, espia, guerrer i príncep) Matthew De Clermont, l'acompanyarà en aquesta recerca, però viatjar al passat no és tan senzill per a un vampir, i molt menys a un passat que ja va viure, on el seu “jo” del passat exercir un paper rellevant en la lluita política de l'època, un “jo” que odiava les bruixes.

L’objectiu del seu viatge al 1590 dC és poder aconseguir el llibre “Ashmole 782” complet, un manuscrit secret que podria ajudar a comprendre els seus poders per evitar la fi de la pacífica convivència entre bruixes, vampirs, daimons i humans.

Envoltats d'intrigues i en una incessant cursa per trobar Ashmole 782, Diana i Matthew s'endinsaran al Londres isabelí acompanyats pels amics del Matthew del passat, uns personatges intrigants que s’amaguen sota el nom de “L'Escola de la Nit” i entre els quals es troben Christopher Marlowe (dramaturg), George Chapman (poeta i escriptor), Henry Percy (alquimista), Thomas Harriot (matemàtic i astrònom) i sir Walter Raleigh, sense oblidar-nos d’en Will (Shakespeare).

Viuran sota el puny de la Reina Isabel a Anglaterra, sota la malicia i luxúria de l’Emperador Rodolfo II a Praga i sota el govern a Sept-Tours de Philippe, el pare de Matthew i el gran descobriment entre els nous protagonistes. El lector gaudirà de les brillants descripcions tant de l’època, com de les ciutats, com dels protagonistes, de les costums, de les tradicions i de les festes paganes.

El que l’autora aconsegueix en aquesta novel·la és “Honor virtutis praemium” (el reconeixement és la recompensa de la virtut).

No us espanteu pel nombre de planes, gaudireu cada una d’elles. Ja espero amb ànsia el final de la trilogia, esperem que no trigui tant.

El descobriment de les bruixes

Comença amb absència i desig.

Comença amb sang i por.

Comença amb un descobriment de bruixes.

Al cor de la Biblioteca Bodleiana d'Oxford, la apassionada historiadora Diana Bishop es topa enmig de les seves investigacions amb el manuscrit identificat com Ashmole 782. Descendent d'un antic llinatge de bruixes, Diana intueix que el manuscrit està relacionat d'alguna manera amb la màgia, però no vol tenir res a veure amb la bruixeria. I després de prendre algunes notes sobre els seus curiosos dibuixos, el torna sense perdre més temps a les prestatgeries. El que Diana no sap és que es tracta d'un manuscrit alquímic que ha estat perdut durant segles i el descobriment ha desencadenat que hordes de dèmons, vampirs i bruixes surtin a la llum envaint les sales de lectura de la Biblioteca.

Una d'aquestes criatures és Matthew Clairmont, un enigmàtic genetista, practicant de ioga i amant del bon vi i …també vampir mil·lenari, la aliança amb Diana es farà progressivament més íntima i poc a poc sorgirà entre ells una relació que farà trontollar els tabús assentats des de fa temps en un món secret i encantat.

La Diana haurà denfrontar-se a vells tabús i a reconciliar-se amb el màgic llegat dels seus ancestres, del qual nha intentat fugir d’una manera gairebé desesperada.

Ara, junts la Diana i en Matthew, una bruixa i un vampir, han de lluitar per un futur incert.

La teoria de l'evolució de Darwin no va contemplar tots els éssers que habiten la Terra, però Deborah Harkness ho ha fet en aquesta emocionant i enginyosa novel·la. Des Oxford a Nova York, i d'aquí a França, la màgia, l'alquímia i la ciència ens revelen els seus veritables vincles en el llibre definitiu sobre la bruixeria i els seus poders.

Novel·la històrica, novel·la fantàstica, novel·la romàntica i de suspens… sota la premissa “La màgia és el desig fet realitat” aquesta conté l’alè èpic de les grans obres.

M’agradaria citar les paraules de Ernest Alós a El Periodico: «Els lectors de Harry Potter i Crepuscle es fan grans. Els d’Anne Rice fa temps que enyoraven trobar-se amb uns vampirs més madurs i enginyosos. I Ruiz Zafón no es prodiga gaire. Els uns i els altres poden haver trobat una successora en Deborah Harkness, una historiadora que ha conjurat, en versió per a adults, la fórmula màgica en “El descobriment de les bruixes” de Deborah Harkness»

Una novel·la que enganxa màgicament des de la primera paraula, amb un llenguatge molt dinàmic, on el lector es sentira transportat  a un món on la fantasia pot portar la seva ànima a experimentar tota mena de sensacions i sentiments. Una obra, que encara que és un bon “totxo” és molt fàcil de pair i cada cop sembla més lleuger, cosa que no té res a veure amb l’alquímia.