El descobriment de les bruixes

Comença amb absència i desig.

Comença amb sang i por.

Comença amb un descobriment de bruixes.

Al cor de la Biblioteca Bodleiana d'Oxford, la apassionada historiadora Diana Bishop es topa enmig de les seves investigacions amb el manuscrit identificat com Ashmole 782. Descendent d'un antic llinatge de bruixes, Diana intueix que el manuscrit està relacionat d'alguna manera amb la màgia, però no vol tenir res a veure amb la bruixeria. I després de prendre algunes notes sobre els seus curiosos dibuixos, el torna sense perdre més temps a les prestatgeries. El que Diana no sap és que es tracta d'un manuscrit alquímic que ha estat perdut durant segles i el descobriment ha desencadenat que hordes de dèmons, vampirs i bruixes surtin a la llum envaint les sales de lectura de la Biblioteca.

Una d'aquestes criatures és Matthew Clairmont, un enigmàtic genetista, practicant de ioga i amant del bon vi i …també vampir mil·lenari, la aliança amb Diana es farà progressivament més íntima i poc a poc sorgirà entre ells una relació que farà trontollar els tabús assentats des de fa temps en un món secret i encantat.

La Diana haurà denfrontar-se a vells tabús i a reconciliar-se amb el màgic llegat dels seus ancestres, del qual nha intentat fugir d’una manera gairebé desesperada.

Ara, junts la Diana i en Matthew, una bruixa i un vampir, han de lluitar per un futur incert.

La teoria de l'evolució de Darwin no va contemplar tots els éssers que habiten la Terra, però Deborah Harkness ho ha fet en aquesta emocionant i enginyosa novel·la. Des Oxford a Nova York, i d'aquí a França, la màgia, l'alquímia i la ciència ens revelen els seus veritables vincles en el llibre definitiu sobre la bruixeria i els seus poders.

Novel·la històrica, novel·la fantàstica, novel·la romàntica i de suspens… sota la premissa “La màgia és el desig fet realitat” aquesta conté l’alè èpic de les grans obres.

M’agradaria citar les paraules de Ernest Alós a El Periodico: «Els lectors de Harry Potter i Crepuscle es fan grans. Els d’Anne Rice fa temps que enyoraven trobar-se amb uns vampirs més madurs i enginyosos. I Ruiz Zafón no es prodiga gaire. Els uns i els altres poden haver trobat una successora en Deborah Harkness, una historiadora que ha conjurat, en versió per a adults, la fórmula màgica en “El descobriment de les bruixes” de Deborah Harkness»

Una novel·la que enganxa màgicament des de la primera paraula, amb un llenguatge molt dinàmic, on el lector es sentira transportat  a un món on la fantasia pot portar la seva ànima a experimentar tota mena de sensacions i sentiments. Una obra, que encara que és un bon “totxo” és molt fàcil de pair i cada cop sembla més lleuger, cosa que no té res a veure amb l’alquímia.

Dan Brown. El símbolo perdido i el seu Inferno

"Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante." 

Inferno

Per anar fent memòria us adjuntem la ressenya de la seva novel·la anterior “El símbolo perdido”

Novel·la apassionant, amb una força invisible que atrapa al lector des de la primera página. En aquesta ocasió Dan Brown ens condueix per la historia de la francmasonería i els secrets de la ciutat on recau l’ull del món actual, Washington.

És una novel·la que segueix el fil conductor que ja sen s’havia presentat en les seves obres anteriors i a les quals es fa força referencia al llarg de la història, recordarem en la seva lectura situacions del “Codi da Vinci” i d’ ”Àngels i dimonis”. Canviem Parisi Roma, per un desconegut Washigton amb uns origens molt determinats per les creences dels seus fundadors.

Ens mostra amb tant detall els espais com el museu Smithsonian, la Casa del Temple, la Biblioteca del Congres i d’altres que no us puc revelar, que la imatge que ens podem formar en la ment és increíble, podeu bucar-ne imàtges al google i realment són així. El llibre transpira una profunda investigació.

El llibre és un codi en si mateix, numèric, symbòlic i de jocs de paraules.

El nostre vell conegut Robert  Langdon es convocat per Peter Solomon, masó, filàntrop i àntic mentor de Langdon des del seu primer any de carrera per donar una conferencia en el Capitoli aquella mateixa  nit, és tanta l’amistat entre ells que vola des de Harvard fins a Washington per ajudar-lo.

Tot comença quan Langdon, el nostre apreciat profesor, arriba al Capitoli i no hi ha cap conferència, el que hi trova és una invitaió formal: “la ma dels misteris”, en aquell moment, descobrim que Peter Solomon està en greu perill.

Amb l’ajuda de Katherine Solomon, experta en ciècia noètica, tenen dotze hores per salvar en Peter i mantener un dels secrets millor guardats de la història.

Dan Brown és un artista en quant cap personatge és el que sembla, tots saben més del que diuen, des de la Inspectora Sato de la CIA, el deán Galloway, en Bellamy i el pròpi Langdon. Hi ha un personatge que té la clau de tota la historia: Mal’akh, és un personatge amb tantes cares i tantes identitats, que allò que están protegint entre tots resulta en certa manera un enigma que sobreviu al llarg del temps. Us granteixo que quan decobriu la identitat d’aquest personatge és molt rellevant i alhora inesperat.

El contrapunt entre la ciència, la fe i la creença agafen un nou punt de vista. És possible que no tot estigui tant allunyat com sembla.

És un llibre que enganxa molt, les seves 616 pàgines están tan ben distribuides en capítols curts on s’intercalen les situacions dels diversos personatges, fent convergir les seves històries pròpies formant una teranyina on tot apunta a la Paraula Perduda.

E PLURIBUS UNUM.

Thoreau. La vida sublime

Una vez más, la Editorial Impedimenta nos sorprende con una historia clásica presentada de manera impecable en una novela gráfica a cargo de A. Dan y Le Roy bajo el título “THOREAU. La vida sublime”, recordaremos una figura importante en la historia y una manera de pensar que hoy en día sería considerada tan peligrosa como entonces, pero que en ciertos aspectos nos podemos ver reflejados.

Además de tratar con rigurosidad las vivencias de Henry Thoreau, se desprende un gran trabajo de investigación y documentación palpables en el prólogo y en la transcripción final de la entrevista que uno de los autores, Le Roy, le hizo a Michael Granger, profesor emérito de literatura americana del siglo XIX en la Universidad de Lyon.

Si os preguntáis quien fue Henry David Thoreu, descubriréis en esta obra que fue escritor, poeta y filósofo estadounidense, de tendencias trascendentales y puritano. Autor de obras como “Walden” publicado en 1854 que narra su vida en los bosques, ya que quiso experimentar la vida en la naturaleza, por lo que en parte de esta obra reconoceréis sus años vividos en un bosque cerca de Walden Pond, cerca de su familia y amigos en Concord.

Recordado sobre todo como autor de “La desobediencia civil”, en la cual podemos entrever sus ideas políticas, unas ideas que se podrían resumir afirmando que el gobierno no debe tener más poder que el que los ciudadanos estén dispuestos a concederle, llegando al punto de proponer la abolición de todo gobierno. Sus ideas influyeron a personajes como Lev Tolstoi o Mahatma Gandhi.

Este ilustrado, el segundo de la colección “el chico amarillo”, capta a la perfección la esencia del carácter revolucionario de Thoreau a la vez que realiza un agradable paseo por las ideas fundamentales de sus dos grandes obras.

El cromatismo juega con los tonos verdes y ocres, estos envuelven al lector en la calidez de la lectura que combina de manera única la inteligencia de las sentencias de los globos con un dibujo caracterizado por un trazo firme y destacando a los personajes y su compleja emotividad por encima de los fondos o marcos que acompañan sin robar protagonismo a la acción principal.

Un bombón que nos ofrece Impedimenta y que se adapta a una de las frases más reconocidas de Thoureau: “No importa cuán pequeño pueda parecer el comienzo: lo que se hace bien, bien hecho queda para siempre”.

Alucinario

Esta obra se nos presenta como una simple recopilación de veinticinco relatos, pero nada más lejos de la realidad, estos relatos pueden recibir muchas etiquetas, pero la de ser simples no encaja por ningún lado.

Lur Sotena es guionista y realizador de cortos, y trabaja la poesía visual y la fotografía conceptual.  No conocía nada de su obra hasta que “Alucinario” ha caído en mis manos y me ha mostrado parte de la mente, de la fantasía y de las aspiraciones de la mano que los ha escrito. No hay nada más gratificante para un lector que descubrir un talento oculto para él hasta el momento.

Mi primera impresión después de leer la contraportada del libro fue de curiosidad, me atrapo con una sencilla frase que esconde un todo “… en el que se construye con habilidad un brillante caleidoscopio, una compleja cartografía de los sueños, deseos y fantasías de los seres humanos.” A partir de ese momento necesite descubrir más.

No sé si el orden de publicación de los relatos es premeditado, pero si leéis el primero titulado “La llave” estáis perdidos, habréis caído en las garras del autor y no podréis escapar hasta finalizar todos y cada uno de ellos. Todos muestran una gran sensibilidad y un pedacito de sueño de muchos de nosotros, se hace realmente agradable leer entre líneas y comprobar que aunque sea en forma de relatos cortos el regusto que queda en la mente del lector y las cavilaciones que este se ara a posteriori alargan la sombra de la letra impresa al imaginario personal de cada uno.

El estilo pulcro, limpio, rico en lenguaje y con florituras poéticas llegan a transformarlos en poesía narrada. Sentimientos de tristeza, soledad, melancolía y muerte invaden el aire como si el libro quisiera extraer el aliento de nuestros pulmones. Acompañado por las ilustraciones de Alfredo Montaña, de aire cubista o post-modernista, que ansían reducir las figuras a elementos simples geométricos y todas ellas en blanco y negro acompañan los relatos dotándoles de su propia interpretación. El único color que observareis será el de la portada y bajo las cubiertas una página en rojo rompe las tonalidades frías de las ilustraciones.

Los relatos son dinámicos, con un tempo marcado allegro, ricos en descripciones de paisajes, de personajes y del tiempo, ya sea como parte del día o estación del año.

Una muy buena recomendación que nos llega de la mano de la Editorial Eneida, un regalo lleno de sorpresas y emociones.

Casi de cada relato he marcado una frase como mínimo, una sentencia que muestra una verdad de la vida y para concluir me gustaría parafrasear una de ellas.

“No digas nada si no es más bello que el silencio.”