El cuarto arcano. El puerto de las tormentas

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy seguimos con las letras amorosas y perfectamente ambientadas en tiempo y espacio de Florencia Bonelli para terminar la bilogía de El cuarto arcano.

En esta segunda obra titulada El puerto de las tormentas que culmina la historia poniéndole el broche de oro nos reencontraremos con Roger y Melody.

Ambos más maduros, con las ideas más claras, con un amor pasional pero también un amor que mira al futuro en la misma dirección y con los mismos objetivos acompañados de muestras de unión, apoyo y cariño.

Es una obra muy completa que es incluso mejor que la primera entrega y nos da un cierre tanto a la historia principal como a los muchos personajes corales que les han acompañado a lo largo de estas más de mil páginas de aventuras y coraje.

Después de abandonar Buenos Aires Roger se dirige hacia Rio de Janeiro junto a sus primos, los hijos de Luis XVI y Maria Antonieta a los que deberá proteger.

Allí se reencontrará con viejos aliados y oponentes de hierro.

Mientras tanto Melody sigue su lucha en Buenos Aires tal Penélope esperando que su amor regrese a casa sano y salvo.

Una escuadra inglesa prepara la invasión de Buenos Aires y Montevideo y muchos puertos han sido bloqueados por orden de Napoleón.

La búsqueda de nuevos horizontes comerciales impera en sus necesidades económicas y estratégicas.

Una novela trepidante, al compás de las olas y al ritmo de sus corazones nos llevará a un desenlace que nos emocionará.

Gracias a Esencia cerramos una aventura con ganancias y pérdidas sentidas que nos mostrará como la fuerza del amor puede hacer que el mundo gire y el viento sople a favor.

Seguro que a estas alturas ya sois seguidores de su mundo literario pero tras esta lectura os recomendamos que descubráis obras como Lo que dicen tus ojos, El hechizo del agua, la trilogía de El caballo de fuego, Indias Blancas, Aquí hay dragones, Bodas de odio o Jasy.

Cada obra es un regalo y un mundo nuevo que descubrir.

Pasiones y amores que quieren ser descubiertos.

Un cadàver a la biblioteca

Benvolguts amics del suspens, la intriga i les bones lletres, recuperem la nova col·lecció que ens presenta l’Editorial Columna recuperant les millors obres de la gran Agatha Christie, vàrem començar presentant “Assassinat a l’Orient Express” on reconeixíem el gran Hèrcules Poirot, avui canviem de protagonista a Un cadàver a la biblioteca i ens retrobem amb Miss Marple.

El personatge de Miss Marple està basat en l'àvia de l'autora i les seves amigues, Jean Marple resol crims difícils gràcies a la seva agudesa mental i a la seva capacitat d'observació del comportament de les persones.

Sant Mary Mead, el poble on ella sempre ha viscut, li dona un ampli ventall d'exemples sobre la mentalitat i les reaccions humanes de manera que qualsevol succés relacionat amb els crims que investiga, té un paral·lelisme amb algun esdeveniment o personatge del poble on viu que acaba sent la clau per resoldre el misteri.

Per fi i gràcies a la seva autora una dona d’edat avançada ens demostra que en els petits detalls es poden descobrir gran secrets i que amb una mica de mel es pot atrapar a l’assassí més espavilat.

Abans d’entrar en el cas m’agradaria dir que la portada d’aquesta novel·la lliga a la perfecció tant amb la historia com amb la col·lecció, aquesta vegada els espins embolcallen la imatge d’una dona  vestida de festa i a qui no li veiem el rostre estirada a terra, sobre una estora color sang i només un petit punt de llum de lectura.

Si pensàveu que us desgranaria la trama ja us dic que no ho faré, us aconsello que acompanyeu a la Senyoreta Marple quan la seva amiga la truqui per treure l’entrellat de com una jove apareix estrangulada a casa seva. El que si que us deixaré seran les paraules de la contraportada per anar entrant en situació.

“Són les set del matí. El respectable coronel Bantry i la seva esposa es desperten espantats pels crits d’una minyona que assegura que ha trobat a la biblioteca el cadàver d’una noia molt maquillada i provocativament vestida, amb signes evidents d’haver estat estrangulada. Però qui és la desafortunada? Com ha arribat fins aquí? I quina connexió té amb el cadàver d’una altra noia que apareix més tard carbonitzat en una pedrera abandonada? Les xafarderies començaran ben aviat a escampar-se si no s’hi posa remei.”

Moltes preguntes i poques respostes de moment sobre la taula però en una lectura que es fa addictiva i que atrapa al lector tant per la pulcritud de la seva prosa com per la construcció dels seus personatges trobareu les respostes.

No deixeu escapar aquesta lectura, un plaer gaudir de la companyia de Miss Marpe.

Sota la mar salada

Per Ángela Sánchez Vicente

La veritat és que és molt fàcil recomanar llibres de cara a l’estiu ja que tots estem pensant en vacances, temps lliure, una obra lleugereta i poc més. El recomanar llibres al tornar de vacances amb la reentré és més complicat doncs l’ideal és una obra potent, que enganxi i que ens distregui de la tornada a la feina i a una dinàmica més exigent.

Complint tots els requisits i oferint-ne molts més us recomanem l’obra d’en Sergi Caparrós.

Una veu nova al món de les lletres amb molt per narrar i una il·lusió innata que es desprèn de les seves planes a Sota la mar salada.

Amb aquesta obra farem un viatge cap al Cap de Creus i a Barcelona essent el barri de Sants el nucli de l’acció.

Ens situem al marc de l’any 1929 d’una manera molt fotogràfica i acompanyats d’uns protagonistes amb els que és molt fàcil establir un vincle de complicitat.

La vida sembla plana per a en Ramón i el seu fill Andreu però la nit de sant Joan rebran un papir que posarà les seves vides potes amunt.

En aquest document hi ha un enigma que els durà a capejar amb els traficants d’antiguitats més perillosos de la ciutat mentre descobreixen misteris i donen resposta a molts interrogants de la seva pròpia família.

¿Què li va passar al pare del Ramón? Aconseguiran els nostres nous amics treure’n l’entrellat.

En una muntanya russa que va a la velocitat de la llum preguntes i respostes i misteris pels que val la pena arriscar-se s’embarcaran en una aventura que els unirà per posar llum allà on abans només hi havia ombres.

Tot el que descobriran els ajudarà a fer les paus amb el seu passat però descobriran velles traïcions i venjances.

La veritat és que aquesta proposta que ens acosta Rosa dels Vents ens ha deixat sense paraules i sense alè i no us volem xafar la intriga que destil·la aquesta captivadora obra.

Es nota que està narrada amb dedicació, una gran tasca de documentació i amb un gran treball de sensibilitat per desenvolupar les personalitats i emocions dels protagonistes.

És un tresor per ser descobert i no patiu... No està sota la mar salada... Només cal que aneu a les llibreries!

No el deixeu escapar!

Días de amor y lluvia

Hoy quiero empezar dando las gracias a nuestros amigos de HarperCollinsIbérica por invitarnos a leer la última novela de Jill Shalvis publicada en HQN.

No había leído ningún título de la autora pero me ha enganchado, seducido, atrapado e invitado a releerla por segunda vez antes de presentárosla.

Días de amor y lluvia es una novela que nos presenta a Lanie, una joven que ha perdido a su marido y con su muerte ha descubierto que no era a única mujer o mejor dicho la única esposa de su marido, aunque al ser la primera, era la única legalmente casada y con derecho a su herencia, algo que le da más repelús que otra cosa.

Su vida cambia radicalmente, ella necesita cambiar y acepta un trabajo en unos viñedos cerca de donde nació, así llega a la vida de la familia Capriotti, una familia increíble, cada una de las personas que la forma es absolutamente maravillosa, con sus locuras, con sus personalidades definidas, con sus alegrías y con sus penas.

Lanie tiene un muro contra todos, es reservada y no quiere que nadie sepa de su pasado ni la compadezcan, aunque todo eso cambiará cuando conoce a Mark Capriotti, el Sheriff del pueblo, un hombre con un carácter parecido a ella dado que él también ha sufrido mucho y que tiene a dos hijas a las que vais a adorar, dos terremotos que conseguirán derribar los muros de Lanie ladrillo a ladrillo.

Todo parece estable, quizás parece una palabra fría pero es la más adecuada hasta que el pasado regresa con fuerza mostrando el pasado de Lanie y algo que ella no sabe y todos los demás si, su corazón bondadoso y un amor que se niega a sí misma.

Una historia de amor con raíces profundas, dos corazones heridos que quizás sanaran juntos, una familia bulliciosa que se entromete en la vida de los demás y unas diablillas adorables.

Una historia sin grandes pretensiones pero que consigue su propósito, atrapar al lector y si ese lector es como yo, le invita a leer otras historias de la autora quien con una pluma ligera y una prosa sencilla nos construye en una novela que a mí se me ha hecho muy breve, todo un mundo de sentimientos. No sé si la familia Capriotti tiene más historias pero me encantaría poder leerlas.

Lo importante no es el pasado, es vivir el presente y aceptar el futuro, aunque de miedo.

El Hòbbit

Després de veure els primers capítols de la nova sèrie d’Amazon Prime “El senyor dels anells: Els anells de poder” no he pogut més que recupera les grans lectures de Tolkien començant per “El hobbit” (títol original en anglès: The Hobbit, or There and Back Again) de la mà de Debutxaca.

Una novel·la fantàstica escrita per parts des de finals dels anys 1920 fins a principis dels anys 1930 i, en un principi, només tenia l’objectiu de divertir als fills petits de Tolkien. Tanmateix, el manuscrit de l’obra encara sense acabar va ser prestat per l’escriptor a diverses persones i finalment va acabar en mans de l’editorial George Allen & Unwin. Així fou com  el 21 de setembre de 1937 va ser publicat al Regne Unit.

És la primera obra que explora l’univers mitològic creat per Tolkien i que més tard s’encarregarien de definir “El Senyor dels Anells” i “El Silmarillion”. Dins d’aquesta ficció, “El hòbbit” es situa l’any 2941 de la Tercera Edat del Sol, i ens explica la història del hobbit Bilbo Bolsón, que juntament amb el mag Gandalf i un grup de nans, viu una aventura a la recerca del tresor custodiat pel drac Smaug a la Muntanya Solitària.

A causa del èxit que va tenir i als bons crítiques que va rebre, els editors van demanar a Tolkien una continuació. Batejada com “El Senyor dels Anells”, el seu canvi a un to allunyat de l’infantil va provocar que “El hobbit” hagués de ser modificat lleugerament perquè les dues històries encaixessin.

La història comença un dia quan en Bilbo Bolsón, habitant de la comarca, rep la inesperada visita del mag Gandalf i d’una companyia de tretze nans, liderada per Thorin, i formada per Balin, Glóin, Bifur, Bofur , Bombur, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Kili i Fíli. Els nans necessitaven un membre més en el grup, un saquejador expert, per poder dur a terme el seu pla: aconseguir entrar a Erebor, derrotar el drac Smaug i recuperar el regne i el seu tresor. Gandalf els havia recomanat per a aquesta missió a Bilbo i d’aquesta forma el valent hobbit es veu embolicat en l’aventura de la seva vida.

No us donaré més que aquestes molles de pa i un breu “Bon dia” com a avenç d’aquesta història; a tots aquells que ja l’heu llegit segur que la rellegireu molt aviat i a tots aquells que no ho heu fet, segur que la serie us picarà el suficient la curiositat per saber-ne més. Molts heu llegit o vist la trilogia de “El senyor dels anells” i per això ja coneixeu en Bilbo, encara que més gran i amb canes, cansat de la vida i vivint en el record de la seva aventura, que en El Hobbit descobrireu, i reconeixereu en Gandalf el gris i el fer i actuar dels Nans i dels Elfs.

Personalment, us recomano a aquells que estigueu a temps de començar pel principi i continuar cronològicament. Jo no ho vaig poder fer ja que em va agafar la febre “El senyor dels anells”. Més tard, per gaudir-los plenament, vaig rellegir-los tots cronològicament. Si, a partir d’ara ja em podeu dir friki.

Una de les millors novel·les de fantasia escrites per la ma d’un geni, en J.R.R Tolkien, s’ha de considerar “El hobbit” com el pròleg a la major aventura èpica de tots els temps. Trobareu mags, nans, hobbits, elfs, dracs i tot un món ple de colors i foscor, un món on la lluita entre la vida i la mort porta a molts pobles gairebé a l’extinció. L’estil de la novel·la és molt ric; tot i que hi han molts personatges els lectors no es perdran gracies a les descripcions acurades tant dels personatges com de l’ambient, i els diàlegs afegeixen un punt d’ironia i dinamisme.

Em costa molt ser objectiva i trobar les paraules més adequades per atreure-us cap a la Terra Mitjana. Espero que us serveixi la meva paraula quan us dic que us encantarà, no el podreu deixar, enganxa i transforma a cada lector en un nou veí de la Terra Mitjana, us sentireu identificats amb els personatges, amb la seva humanitat, el seu bon cor i els seus somnis, de la mateixa manera que agafareu poca estima, ho he dit molt finament, a aquells amb el cor fosc, amb ànsies de poder i amb mala sang.