Et donaré tot això

Avui em sento una mica cohibida al fer aquesta ressenya, com dir tot allò que vols dir sense caure en típics i tòpics? Aquesta és la sensació que m’enfronta al full que tinc al davant per fer-vos cinc cèntims del Premi Planeta 2016.

Dolores Redondo, una dama negra molt minuciosa en el detall i que ens acostuma a traslladar a zones rurals on l’ambient es recrea en personatge per si mateix alhora que desenvolupa una tram complexa i ben definida a partir d’un succés fosc que canviarà la vida de molts personatges i ens mostrarà les misèries més humanes.

Columna ens presenta Et donaré tot això amb una portada que convida a fer-se moltes preguntes, una finestra rodejada d’heura a la tardo i un home pensatiu, trist i afligit s’amaga rere els vidres entelats de la humitat. Quina és la historia que ens vol explicar? Què sent i amaga al seu interior com el seu cos físic s’amaga dins la casa?

Una autora que ens va seduir amb la trilogia de Baztán i avui ens presenta en un sol volum una historia que ens explica en Manuel, l’escriptor protagonista de la historia en el moment en que dos guàrdia civils li notifiquen la mort del seu marit Álvaro.

Descobrirem la família de l’Álvaro, una família que esgarrifa i que només es mesura per les seves possessions, classistes fins a la medul·la i amb títol nobiliari, i com l’amor del seu marit el porta un pas més enllà transformant-lo de mica en mica en detectiu, aquest necessita descobrir el motiu dels secrets entre ells i qui el va matar.

Un treball difícil el que ha realitzat l’autora al plasmar plana rere plana no només un thriller amb grans dosis psicològiques, sinó que transforma la pena i dolor de la pèrdua en una lluita en la recerca de la veritat.

Una recerca que portarà al lector a la infància de l’Álvaro, a les seves amistats, a començar a estirar d’un fil que mica en mica, pas a pas es va transformant en una corda una mica més gruixuda que finalment es transformarà en la veritat i soga de l’assassí.

Una novel·la de més de sis centes planes que comença amb un tempo lent i amb el detonant d’una trucada a la porta i que mica a mica va agafant cos per si mateixa unint la vida de tres protagonistes que sense tenir res en comú ho acabaran tenint tot.

Espero que estigueu preparats per perdre-us per la Ribera Sacra, per enfrontar-vos amb la noblesa més arrelada i una conspiració que podria acabar amb més d’un d’ells i mostrar-nos que potser la mort de l’Álvaro no va ser la primera i potser no serà la darrera.

Mi nombre escrito en la puerta de un váter

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy os presentamos una obra literaria que además de ser adictiva e interesantísima nos muestra una gran polémica sobre el mundo editorial.

En Mi nombre escrito en la puerta de un váter descubriremos el valor de un nombre. No es lo mismo llamarse Mauro Santos o Germán Latorre.

Mauro Santos es un amor de persona con las ideas muy claras y vive por y para la literatura. Las palabras brotan de su mente y las plasma en el papel como si por sus poros se respirara sabiduría y por sus venas corriera tinta pero esto no basta… él no es nadie.

Germán Latorre tiene lo suyo pero básicamente es un icono televisivo que vende más por lo que aparenta que por lo que realmente es.

¿Cómo pueden cruzarse las vidas de estos dos polos opuestos? ¿Por los nombres y por la valía de las personas?

Dejad que la autora Paz Castelló os cuente y veréis como caéis en las redes de esta obra.

Desesperado por no conseguir ninguna editorial interesada en sus libros, Mauro decide vendérselos a Germán y resulta que en una gran estrategia de marketing estas novelas se convierten es súper éxitos mundiales de la noche a la mañana.

Aquí ya empezamos con el debate moral. Mauro está feliz porque su interior ha cautivado a la gente pero nadie sabe quién es él… ¿Cuánto podrá aguantar esta presión de tener el dinero pero no el reconocimiento? ¿El dinero lo compra todo? ¿Mauro prefiere ser aclamado o seguir como “negro” de Germán?

Al presentador televisivo todo esto le preocupa poco y nada, está acostumbrado al éxito en un mundo de plástico y artificial así que tirará adelante con un programa que nos descubrirá a nuevos talentos literarios.

Mientras nos podemos imaginar el malestar y los dilemas de Mauro veremos que prevalece en este mundo y acompañaremos a Mauro en una difícil decisión que será crucial para su vida.

¿Será valiente o conservador? ¿Le creerán o no?

Poco a poco y gracias a la apuesta literaria de Umbriel conoceremos una historia que nos atrapara y conoceremos a una autora de la que necesitamos ya más material.

Es una maestra de las letras y os recomendamos a todos esta lectura.

En un mundo en que las apariencias engañan y el poder compra el poder hay que ser muy talentoso para brillar. ¿Quién quiere acompañar a Mauro en este camino?

Aquí os dejo sus primeras páginas.

Temps de família

Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust conèixer una nissaga impressionant? 

Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir a Temps de família. 

A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas familiar en un imperi vinícola.

Tres generacions de la família Giner protagonitzen la novel·la mereixedora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. 

El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest món. Ell és l’esforç.

Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.

Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.

Drames com la fil·loxera, la guerra civil, la postguerra marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina pasta estan fets els Giner de cada generació.

És una novel·la molt descriptiva i sembla que puguis trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la humitat de les càmeres on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.

És atractiva i amb personatges molt diversos que interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de vista la trama principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro que no hi trobareu cap anacronisme!

De la mà de labutxaca podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con a membres d’una família. 

Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran lectura per afrontar aquest Gener i la “resaca” de les festes nadalenques.

Bé, també us puc aconsellar que estigueu atents a l’entrevista amb l’autora. Una noia que gentilment estima al seu públic i valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent que ja ens va captivar amb “L’hospital dels pobres”.

Assassins de Ponent

Quan tinc entre les mans un volum de recull de relats sempre hi ha una mica de sospita del motiu pel qual s’han triat aquests autors i no uns d’altres, diguem que el llegir novel·la negra de qualitat ha despertat la senyoreta Marple que duc a dins.

Però en aquest cas ni tan sols m’ho he plantejat i us diré quines han sigut les deduccions indirectes d’aquest fet, la primera és que la coordinadora del projecte, l’escriptora del pròleg i del darrer recull és Ramona Solé Freixes, una escriptora amb ploma pròpia i un criteri molt curós, el segon fet és que aquest volum forma part de la col·lecció de Llibres del Delicte o dit en altres paraules porta el segell d’en Marc Moreno qui sempre m’ha recomanat grans aventures tacades de sang i la tercera ha sigut el fet que tots els autors són de casa nostra, de les terres de ponent i les histories fan el seu propi homenatge a Lleida i les seves terres.

Així doncs us vull presentar els Assassins de Ponent, formats per Miquel Àngel Estradé Palau amb "Cinc cavalls desbocats i una somera mansa", David Marín Rubio amb "Gat sobre l'asfalt", Montse Sanjuan Oriol amb "Humbert i Sabina", Marta Esparza amb "Escape", Alexandra Cuadrat Capdevila amb "Basquiat", Anna Sàez Mateu amb "Pobra Pilar", Rafa Melero Rojo amb "Feina negra", Ramon Usall Santa amb "Els dissabtes al sol", Carles Mentuy Pijuan amb "Engolits pel Segre", Francesc Pané i Sans amb "Firsttime.com", Llorenç Capdevila Roure amb "Xof!" i Ramona Solé Freixes amb "Mètode".

Cada una d’aquestes breus històries són independents, concises, fan rumiar més del que voldríem i ens mostren una petita porta al imaginari de cada autor.

L’estructura del volum esta formada per un pròleg on la Ramona ens explica i resumeix la seva intencionalitat, el projecte i que ens trobarem plana rere plana, però són els propis autors qui rere el seu nom i una breu biografia i bibliografia ens cedeixen la seva ploma amb els seus relats.

Ja us he comentat que m’he tornat una mica Marple i per això encara que el volum està molt ben organitzat jo he preferit llegir els relats de manera saltejada, ja fos per que tenia ganes de retrobar-me amb un autor en concret, pel títol que diu més del que vol dir o pel seu propi format.

Seria tot un despropòsit per part meva començar la casa per la teulada o comparar un autor amb un d’altre, cada un d’ells demostra el motiu pel qual mereix el seu espai, he quedat molt sorpresa amb aquells que no coneixia i que d’ara en endavant seguiré sense cap mena de dubte, de la mateixa manera que la idea de reculls és de per si una bona carta de presentació i un apropament a aquells lector que els costa enganxar-se a la lectura per motius de temps o de mandra, són les píndoles perfectes per a tots, encara que molts us quedareu amb ganes de més.

Només unes paraules per la Ramona: Gràcies per una tasca tan ben feta, he gaudit de la lectura i no he patit el síndrome d’un capítol més que als lectors ens deixa sense dormir ja que entre relat a relat val la pena deixar la historia reposar.

Esteu preparats per gaudir de la novel·la negra, de la psicològica, de la que enganya i de la que va un pas més enllà? Esteu preparats per descobrir l’assassí o assassins? El motiu, el quan i el com?

Holmes... ho tens complicat nano!