dimecres, 30 de setembre del 2015

Canadà



Com a seguidors de l’obra d’en Richard Ford, estem d’enhorabona doncs podem gaudir de la seva darrera novel·la i volem compartir amb vosaltres les impressions que ens ha transmès.

D’aquest autor podem dir que només esperem obres magistrals doncs les seves anteriors novel·les “El cronista d’esports”, “El dia de la Independència” amb el qual va guanyar el premi Pulitzer i “Acció de Gràcies” ja ens van sorprendre per la documentació fotogràfica que ofereix al lector, la intensitat de les seves paraules i el missatge global que acaba transmetent.

Ara, podem tenir entre mans Canadà, una historia que narra la vida d’en Dell Parsons, un nano de quinze anys que veu com les accions i malifetes dels seus pares li repercutiran a la seva vida i li tocarà pagar part de les conseqüències.

Els seus pares roben un banc a Dakota del Nord; la seva germana bessona fuig a Califòrnia i ell fuig amb una família coneguda que l’apropen a la frontera canadenca per tal de que la seva custodia i tutela no caigui en mans d’estat.

Un cop allà, troba el seu lloc al món al costat del Arthur, un home fugitiu, enigmàtic, distant i amb una mala fama pel seu passat que el persegueix allà on vagi.

Aquesta historia arrenca de manera molt rapida i, després, ens desgrana molt a poc a poc la manera en que el nostre amic protagonista se les empesca per entrar a la vida del seu nou company de camí així com la capacitat de redempció i perdó vers ell mateix i els seus pares.

A vegades, no tots els actes negatius es fan amb mal fi, això no es excusa per a la justícia ni per a ningú, però potser per la família saber el perquè de les coses pot alleugerir o incrementar el dolor.

En oposició a la seva bessona que s’esborra del mapa iniciant una nova vida de zero, en Dell no pot fer-ho, té massa preguntes sense respondre donant-li voltes al cap i no té caràcter per fer que aquestes caiguin en l’oblit.

Gràcies a labutxaca podem tenir de nou la veu d’autor d’en Richard Ford sobre les nostres mans lectores.

Una historia que succeeix a partir d’un fet molt vulgar o freqüent, però l’important és tota la reflexió i viatge interior per les seves emocions, sentiments i circumstancies que fan els protagonistes construïts de manera magistral i dotats de mil matisos que els carrega de caràcter i personalitat.

Una obra que pels seus paisatges i escenaris és molt de tardor així que ara que vénen dies de castanyes i moscatell, jo no em perdria l’oportunitat de gaudir d’aquesta novel·la aprofitant els primers dies de fred.

Un pla genial per un cap de setmana, un viatge al Canadà sense moure’s de casa, una aventura que no et deixarà impassible. Un cop llegida ja no ets el mateix i sents una curiositat voraç pels altres títols de l’autor.

Ara que vénen de gust els primers freds, traslladem-nos al Canadà i no jutgem als demés per les superficialitats.


dimarts, 29 de setembre del 2015

Cuentas pendientes



Alea iacta est

Tras caer rendida a los pies de la subinspectora Santana en sus dos entregas anteriores “Curvas peligrosas” y “Contra las cuerdas”, hoy vuelvo a sus redes para acompañarla junto a su compañera Miriam Vázquez en un caso muy peliagudo, duro, cruel y que tocará la sensibilidad de todo lector que se interne en la mente criminal que pista a pista iremos descubriendo.

Ediciones Alrevés nos presenta Cuentas pendientes, la tercera entrega de esta saga surgida de la pluma negra de Susana Hernández, algunos os preguntareis si es imprescindible haber leído las anteriores para poder disfrutar de esta entrega, y la verdad es que no, dado que se tratan casos diferentes, aunque personalmente yo os recomendaría su lectura dado que así podréis matizar y descubrir realmente que se esconde en la mente y en el alma de Santana.

Santana y Vázquez tienen por delante un caso duro, una red de tráfico de niños les amargará la existencia, mientras Malena, pareja de Santana y fiscal tendrá que lidiar con un caso donde el sadismo se hace presente, y si por si fuera poco, el pasado que tanto había asustado y traumatizado a Santana regresará con fuerza para darle en las narices.

En resumen, esta novela no deja respirar al lector, su dinamismo reforzado por el dialogo crea un ambiente donde es muy fácil sumergirse y encontrarse en sus zapatos investigando y tratando de responder preguntas como ¿Dónde? ¿Cuándo? ¿Quién? y ¿Por qué?

No os voy a desvelar nada de la trama, pero solo con deciros que en sus primeras páginas ya somos testigos del suicidio de un adolescente a lo bonzo y que la intensidad de su lectura no hace más que subir en intensidad y regalarnos unas descripciones casi fotográficas,  sé que os estoy picando en la curiosidad.

Creo que el punto clave de esta saga y en concreto de esta novela es como Susana Hernández juega al contrapunto entre los casos y la vida personal de las protagonistas, es una manera de mostrar como la policía y los fiscales entre otros también son seres humanos con sus propios problemas y conflictos a parte de su trabajo.

El género negro y criminal está en auge y todo ello es gracias a escritores que muestran no solo un caso que podríamos leer en los periódicos (por desgracia) sino que envuelve la situación con una investigación rigurosa, con conflictos personales, creando empatía entre lector y personajes.

Una novela con un final de impacto donde reza una gran verdad en voz de Santana, aunque preferiría que no lo fuera “No podemos resolverlo todo. Conténtate con resolver algún que otro caso”.


dilluns, 28 de setembre del 2015

El bar de las grandes esperanzas



Por Ángela Sánchez Vicente


Hoy os presentamos una obra maestra que nos emocionará, nos angustiará, nos llenará de esperanza en un cóctel muy selecto que sólo se puede degustar en este bar, en El bar de las grandes esperanzas, dónde sus personajes principales son tan pintorescos y diversos que otorgan a la novela mil y un matices diferentes y a la vez unitarios.

El día necesita de su noche, la luna de su sol, las lágrimas necesitan sonrisas y el blanco necesita el negro. 

Aquí cada personaje es un polo opuesto, un ente creado con sumo mimo y una visión psicológica muy profunda que nos ayuda a empatizar con esta pandilla que ayudaran a nuestro nuevo amigo y protagonista a encontrar su rumbo.

Él es un joven al que su padre abandonó al poco tiempo de nacer y gracias a los esfuerzos de su madre logra llevar una vida normal aunque siempre faltará llenar ese vacío que nadie más puede suplir.

Él sabe analizar la vida y aprender, aprender y aprender de su entorno y de ese bar donde van a contar sus penas, a celebrar sus alegrías, a buscar compañía o la soledad de una copa llena.

Cada cliente le enseñará algo y sabrá desteñir el negro y transformarlo en miles de grises conociendo la condición humana y abasteciéndose de su gran sentido crítico, empático y a su inteligencia emocional.

De la pluma de J. R. Moehringer vuelve a salir una obra maestra que nos llenará de emociones en este Septiembre ocre.

Ya se ganó nuestro respeto con la obra “Open” que le valió un Premio Pulitzer y no por casualidad. El talento es innato y si además le sumamos la gran humanidad y una prosa con un ritmo muy bien acompasado podemos asegurar un éxito para nuestros sentidos. 

Gracias a Duomo nos encontraremos en un bar que se convierte en protagonista y personaje de la novela en una gran metáfora de lo que es la vida en sí, lo que somos nosotros, lo que nos marca, lo que superamos y la manera que tenemos de forjarnos nuestro destino.

Animaros y entrar al bar. Seguro haréis buenos amigos.


diumenge, 27 de setembre del 2015

Llibertat! 50 poemes de revolta



Per Àngela Sánchez Vicente


En una jornada electoral com la que estem vivint no podem deixar de recomanar-vos un petit llibre que amaga moltíssima força i un clam: Llibertat! 50 poemes de revolta.

En aquest poemari que ens ofereix Jaume Subirana podem trobar aquelles paraules catalanes que sempre hem sentit i ens posen la pell de gallina com “Canto a la lluita” de Joan Salvat-Papasseit, “El cant de la senyera” de Joan Maragall, “La santa espina” d’Àngel Guimerà i fins i tot “Els segadors”. 

A més d’aquests grans himnes i declaracions d’intencions també trobem poemes gràfics i d’altres d’autors actuals i contemporanis amb els que a més de veure amb les dates de naixement com allò que es demana és una necessitat heretada dels nostres avantpassats com també podem comprendre el perquè de la voluntat d’un autogovern i una autonomia per tal de no perdre allò més nostre i que ens identifica a nivell mundial.

Amb el pròleg del David Fernàndez acabem de copsar la idea, són masses anys de lluita i sembla que realment és ara o mai.

La crisi que estem patint acabarà sent identitària si no hi posem remei i això si que no ens ho podem permetre de cap manera.

Si el poble català ha demostrat alguna cosa durant aquests tres segles és que davant l’opressió té la capacitat d’aixecar-se, que pot construir un monument amb totes les pedres que li han tirat, que de la censura ens en vàrem sortir amb molta picaresca i un gran ús del doble sentit.

Realment tenim un patrimoni cultural tan ric que no el podem deixar anar ni que ningú se’n rigui per tant el crit dels poetes és encertat: Llibertat.

De la mà d’Ara llibres tenim un poemari i costumari català que farà les delícies de tots els catalans: joves que justa ara veuen el perquè ens queixem, adults que ja n’estan tips i gent gran que només somia amb una independència amb llàgrimes d’emoció als ulls.

No hi ha un dia millor per llegir aquesta obra! És el millor pamflet electoral que he rebut! 


Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!