diumenge, 5 de maig de 2013

Un amor despiadado



Si esteu enganxats a la saga Dark Hunter esteu d’enhorabona, l’Editorial Plaza & Janés acaba de publicar l’últim títol “Un amor despiadado”, sense cap mena de dubte la podríem considerar com la segona part de l’anterior entrega “La noche de la luna negra”, ja que parteix dels esdeveniments crucials que varen succeir al final d’aquesta. La impressió que m’ha donat com a seguidora és que l’anterior la va tallar i d’una novel·la més extensa n’ha fet dues.

Les sagues ja tenen aquest punt d’anar recuperant fils i trames anteriors, de fer breus homenatges a personatges que ja són coneguts pel lector donant-los un paper secundari en una entrega diferent, de fer gaudir al lector d’un marc històric i d’un paisatge que ja reconeix i en això la Sherrilyn Kenyon és una experta.

Amb la saga “Dark Hunters” ja porta amb aquest 19 títols publicats en castellà i té corda per llarg. L’imaginari de personatges no té límit per a ella, sempre sorprèn aportant noves races de criatures o personatges nous, cosa que s’agraeix, però que aporta un problema pels lectors que de sobte es troben amb un exemplar a les seves mans. Si els hi agrada hauran de fer retrospectiva i començar des d’un principi, afortunadament els podran trobar a Debols¡llo. No es perdran ja que l’autora va donant explicacions per a lectors novells, però aquests apunts fan que la historia perdi ritme pels seguidors, ja que aquests no necessiten que els recordin aspectes que s’han parlat des del primer títol.

Aquest és el punt que deixa als lectors amb bon o aspre sabor de boca depenent de la perspectiva que es tingui.

La qualitat narrativa de l’autora està fora de discussió, sinó que els preguntin al milions de seguidors que té per tot el món. Té una visió molt àgil dels esdeveniments, enfila les idees sense deixar espai per respirar provocant un dinamisme que es contagia al lector que queda enganxat entre les seves planes i no pot deixar de llegir.

Els protagonistes d’aquesta entrega són la Samia, una guerrera amazona i caçadora fosca, i el seu enemic natural, un caçador Katagaria, en Dev Peltier del clan dels ossos. Uns personatges amb un caràcter irònic desmesurat marcats pel passat. Uns enemics que hauran de lluitar junts per salvar la humanitat i el món tal i com el coneixem. Tot començarà a agafar cos amb una profecia: “El mal deixa la seva perversa empremta en el cor i en l’ànima. Quan la lluna brilli ensangonada, de dimonis la terra serà inundada”.

Pel meu gust, aquesta és una de les entregues més fluixes de l’autora, li manca profunditat i solidesa per si mateixa, sembla un mer impàs entre l’anterior i la propera que vindrà. Si en sou seguidors ho podreu comprovar per vosaltres mateixos, però també haig de dir que podreu trobar més d’una sorpresa agradable.

Si us esteu preguntat començar o no una saga tan llarga i que té encara moltes pàgines per escriure us diré que no us en penedireu, gaudireu amb les històries i els personatges. Ara bé, us ha d’agradar l’ambient gòtic, els essers sobrenaturals i tenir una ment força oberta. Molts la descriurien com a novel·la paranormal per noies, però una bona història és per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada