Per Ángela Sánchez Vicente
A La granota Gregori i la banda dels raucadors coneixerem al tendre Gregori que per temps que passi no aconsegueix trobar no desenvolupar el seu primer rauc.
Els seus pares li deien que no s’amoïnés doncs trobaria el seu so o la seva veu ben aviat però passaven els dies i els mesos i el seu rauc no apareixia per enlloc.
Ni tan sols escoltant els grans raucadors de la història o fent gàrgares de la bassa ho va aconseguir... però ell no desistia en l’intent i una nit va descobrir a l’altre banda de la bassa un so que el va captivar.
Es tractava d’uns humans que tocaven uns artefactes que li varen resultar enigmàtics però alhora li va suggerir una gran idea.
Va córrer cap a casa i va construir un instrument que emetia un so particular al que va anomenar banjo. Poc a poc va perfeccionar el que havia esdevingut el seu to i tots el reconeixien.
Encoratjat pels seus amics va construir diferents instruments i va aconseguir amb els dies i dedicació crear un so unitari que sonés perfectament.
El seu èxit el va ajudar a socialitzar, a fer servir el seu enginy per aplegar a tots els habitants però el concurs de raucs se li va resistir doncs el seu rauc no era de granota.
No va trigar massa en construir un nou instrument amb el timbre de granota i varen causar sensació.
A la bassa tots eres feliços!
En aquest conte que ens presenta la Freya Hartas els menuts trobaran una historia bonica i engrescadora acompanyada d’unes il·lustracions grans i detallades que ens mostren la vida d’en Gregori i al propi Gregori d’una manera molt simpàtica i animada amb uns tons fluixos i ben contrastats.
De la mà de Cossetània i aquest conte podem treballar amb els menuts les diferencies que ens fan únics i inigualables, les personalitats, la tenacitat i també els sons de la natura i la música.
No creieu que la natura en si és com una gran orquestra?
No perdeu la oportunitat de conèixer en Gregori!
Us encantarà!
