210 aniversari d' Orgull i Prejudici

El 28 de gener celebràvem el 210 aniversari de la publicació d’una de les grans novel·les clàssiques de la historia, una novel·la romàntica i alhora una crítica social de la mà de Jane Austen, una jove que  va néixer a Steventon el 16 de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de 1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca tendència.

Orgull i Prejudici és considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy,
han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.

Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.

La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents.

L’autora aposta per una educació lliberal, allunyada de tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la convivència conjugal.

Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant dels personatges com dels paisatges.

Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les mini-series que ha produït la BBC. 

Les novel·les les podeu trobar tant en català tant en tapa dura com la que us presenta Bernat Metge Universal o en format de butxaca com el que ens presenta labutxaca, però si les voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan. 

Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de noies Austen.

Paraula de noia Austen.

Y ahora supera mi beso

Hoy os quiero presentar la última novela de la jefa de las guerreras Maxwell, una novela emotiva, divertida, sentida, original e imprescindible que se puede leer de manera individual aunque su historia y lazos familiares ya nos han sido presentados en una novela anterior “¿Y si lo probamos?”

En este punto quiero decir que me encanta que hayan seguido con una misma línea de color en sus portadas, pasando de un rosa pastel a un rosa chicle y atrevido como su protagonista.

Y ahora supera mi beso es el nuevo grito de Megan Maxwell presentado por Esencia, una novela que como muy bien dice la contraportada “… no hay que dejar para mañana los besos que puedas dar hoy.” Una idea que me gustaría hacer extensible a los abrazos y a los Te quiero, no solo románticos sino a todas aquellas personas que forman parte importante de nuestra familia.

Nuestro protagonista masculino es Liam Acosta, un empresario cuadriculado, lleno de normas y reglas, más estirado que un palo y controlador de sus cosas hasta el extremo de ganarse el apodo de Ser Supremo (no habrá más spoilers) así que descubrir de un día para otro que tiene un bebe y que va a ser padre de golpe es todo un caos, su vida perfectamente ordenada empezará a tambalearse y no hay manera de que encuentre una niñera para su bebe que siga cada una de sus reglas hasta que contrata a Amara, si queréis saber quién es Amara os diré que es el Yang del Ying de Liam, no acata ordenes, no sigue reglas, es absolutamente alocada y muy fácil de querer, pero es perfecta para el puesto dado que es una gran enfermera.

Parece que la relación jefe y empleada no va a ser nada fácil y mucho menos cuando viven bajo el mismo techo y entre ellos hay una química especial.

Digamos que él esta engañado del amor y solo pone muros y más muros, ella es una romántica empedernida con un prototipo masculino que dista mucho de Liam, pero en el corazón no se manda y juntos son explosivamente ridículos y divertidos.

Así que básicamente tienen dos opciones, acortar distancias o vivir a la greña…

No puedo decir más que con esta novela me he divertido mucho, he reído una barbaridad y aunque todo empieza con un caos este se transforma en un feliz caos hasta la última página.

La prosa de la autora no decepciona, atrapa, seduce y engancha a las lectoras novela tras novela, da igual si nos lleva al pasado a Escocia o a la preciosa isla de Tenerife, con sus descripciones los lectores se sienten allí.

Y como no puede faltar en ninguna de sus novelas tiene una banda sonora impecable que se adapta muy bien a cada momento de la historia, yo suelo escucharlas a medida que voy leyendo porque creo que son una parte propia de la historia.

No dejéis escapar esta maravillosa historia y sobretodo no dejéis de dar besos de corazón.

Amics, amants i allò tan terrible

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens citem amb un dels protagonistes de l’aclamada sèrie americana Friends, un dels nois que més somriures ens ha arrencat i ens ha emocionat amb la seva particular relació amorosa amb la Mònica però que poc coneixem de la persona que li dóna vida.

No podríem conèixer a en Chandler si en Matthew Perry no li hagués donat vida i li hagués posat el cos.

A la seva obra autobiogràfica ens retrata la seva infantesa i las seva particular família que no l’ajudaven massa al seu desenvolupament personal i artístic i a la seva lluita per arribar a despuntar en el món televisiu.

Posteriorment fa un salt a la època daurada de Friends i destaca les amistats, els coneguts que li vàrem donar la mà, els que el van ajudar i els que varen ser un gran prejudici per la seva vida posterior.

Anècdotes que els seus fidels seguidors agrairan, secrets de vestuari i d’hores mortes que faran les delícies dels que gaudien de les aventures dels sis amics de Nova York i un munt de curiositats segons ell mateix les percebia i les vivia.

Però tot l’esplendor de la fama i el poder mediàtic que li va atorgar aquesta sèrie va ser el seu pou de desgràcia en quan els focus es varen apagar i va deixar de ser l’estrella que tothom estimava.

És en aquest punt quan el títol de l’obra cobra tot el sentit i ens apropa a Amics, amants i allò tan terrible.

La seva capacitat com a comediant amaga una gran tristesa, un sentiment de rebuig i un despreci vers ell mateix que el condueix a autodestruir-se.

Arribat a un punt fatídic decideix tornar a la vida i gaudir-la de nou deixant enrere a cop de coratge i molt esforç tot allò que l’arrossega a les ombres.

El seu renaixement és un cant a la vida i a l’esperança alhora que esdevé un exemple per la societat que es vol rehabilitar de les addiccions.

La seva vida mai més serà la mateixa però la seva voluntat de començar de nou és inspiradora per a tots.

És una biografia sentida, emotiva, divertida, hilarant i amb moments durs vers ell mateix. Una oda a la sinceritat i honestedat màxima que el varen salvar.

No ho dubteu i de la mà de Columna descobriu la història d’aquest gran actor que tantes hores ens ha distret.

Poc imaginem el patiment que carreguen sovint les persones a les seves espatlles.

Un balanç vital entre allò positiu i allò negatiu que ell ha sabut equilibrar a base de constància i molta força mental.

4 3 2 1

Avui parlarem d’un gran autor i d’una complexa historia. Paul Auster ens presenta la novel·la 4 3 2 1, una historia on, com diu el títol, només pot quedar un dempeus.

No sé si heu notat que la vida juga amb nosaltres, moltes de les nostres decisions ens porten cap un camí o cap un altre, al tria en certa forma destriem i aquesta reflexió sense misticisme ni religió és la que l’autor plasma en la seva novel·la amb un personatge i com les circumstàncies o el destí l’haguessin porta a ser d’una manera o una d’altre.

El nostre protagonista és en Archie Ferguson, nascut l’any 1947 a Nova Jersey, un fet que no canviarà, els quatre camins que ens mostra l’autor parteixen de la mateixa persona, els mateixos pares, el mateix ADN però amb petits canvis com pèrdues de persones estimades, que una noia li doni carbasses o no, o que tingui una condició sexual diferent.

En aquest aspecte coneixerem la versió d’un fill trencat de dolor, una versió milionària però transformat en algú distant i perdut en si mateix, una versió que treballa de periodista o una versió homosexual que viu a Paris una temporada i un d’altre fracassa en la seva educació, totes aquestes possibilitats es conjuraran per presentar-nos tres possibles personatges possibles i ficticis i una versió real.

Totes aquestes anades i vingudes del destí vindran emmarcades al llarg dels anys 50 i 70 remarcant els conflictes com la llibertat i la necessitat dels drets civils i el racisme, una lacra persistent en tot el món, però amb arrels profundes als Estats Units.

M’agradaria molt citar una idea que el propi autor va compartir quan va dir que en cada home n’hi ha diversos dins seu i que anem saltant d’un al altre i ni ens adonem. Alguns diran que és madurar, d’altres que és adaptar-se a les circumstàncies de la vida, però quan hi pensem fredament, és cert que el nostre tarannà no sempre es regeix per les mateixes premisses.

Aquesta historia té aspectes autobiogràfics de l’autor que comparteix amb el nostre personatge, ell es calça les seves sabates i es remunta a la seva pròpia infantessa quan un llamp va matar a un amic seu, uns segons després o si el llamp hagués caigut uns centímetres enrere hauria sigut ell qui patis el desenllaç.

Una novel·la que ens presenta labutxaca i que amaga el destí del nostre protagonista.

Amb una prosa sarcàstica, directa amb segones lectures i intencions, l’autor us captivarà i us costarà decidir quin dels quatre personatges preferiu, donat que tot i només comptar amb un real, tots ho són sobre el paper.

Ara sou vosaltres qui decidireu si voleu seguir el camí que l’autor ha començat llegint la novel·la o si preferiu apartar-la del vostre camí. Jo us recomano que la llegiu ja que m’ha sorprès com juga el destí amb la vida de l’Archie i convida a reflexionar en com el destí o les nostres tries han modificat la nostra vida fins ara i com podem intentar marcar-ne el nostre futur.