dimecres, 3 de febrer del 2016

Entrevista: Enric Calpena



Si hi ha alguna cosa en aquest món que m’apassiona és la meva ciutat i descobrir-ne poc a poc racons, històries, personatges i tot allò que constitueix el teixit de la meva ciutat natal.
Com a amant del tema he llegit diverses novel·les històriques ambientades a Barcelona i n’hi ha de millors i pitjors però el que us presento avui si que és una joia sense precedents. Sense més preàmbuls us parlo dels puntals de Barcelona. Una biografia.

I us preguntareu: una biografia? Si senyors, un repàs des que va néixer fins al dia d’avui i amb els ulls mirant al futur. Amb llums i ombres, personatges que l’han estimat i d’altres que l’hi ha fet passar mil inferns però que al cap i a la fi tots ells i tots els esdeveniments que s’anaven succeint han forjat la ciutat que avui trepitgem.

Sempre intento que la família m’expliqui coses de la Barcelona que ells recorden, on vivien, que feien, que els agradava, que els distreia... però l’Enric Calpena fa una passa molt més enllà per explicar-nos la historia política, social, econòmica i icònica de la ciutat a través dels grans períodes històrics i aquells que hi varen deixar la seva empremta.

La gentilesa de Edicions 62 ens apropa una obra complerta amb un alt potencial didàctic amb una veu molt interessant que ens fa adonar de la grandíssima transformació que ha experimentat la ciutat. 

Una ciutat supervivent de la foscor i que ha sabut brillar com cap altre en les seves èpoques de referencia mundial i esplendor.

Molt treball de documentació i una capacitat de descripció sense mesures es donen les mans en aquesta obra imprescindible per a tots els barcelonins i per els visitants de tan bella, històrica, emblemàtica i apassionant terra.

Periodista de professió, historiador, professor... En quina vessant et sents  més còmode? La veritat és que en qualsevol, i no descarto encara incorporar algun més, sóc un cul inquiet.

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? No ho sé si m’esperava, però en tot cas escriure sempre m’ha agradat. Fer de periodista és una manera de fer d’escriptor. No és estrany que tants col·legues de professió facin el salt cap a la literatura, perquè és un món molt proper.

Esdevenir escriptor va ser un procés natural, una necessitat d’expressió? Què et va motivar? La meva passió per la història m’havia portat a conèixer molts fets del passat que mereixien que s’expliquessin més enllà del coneixement acadèmic. D’aquí el salt.

Creus que aquesta novel·la és la conjunció perfecta de les tres gran professions? Bé, Barcelona, una biografia, no es pot considerar una novel·la, sinó que és una assaig històric, encara que en clau de divulgació, amb una estructura narrativa diferent a l’habitual en els llibres d’Història. Si que es pot dir, per tant, que és una conjunció de tres vessants personals meves. 

Com ha estat el procés de documentació? Llarg i feixuc. Ja portava anys llegint sobre diversos aspectes de la Història de Barcelona, però quan t’has de posar a escriure sempre la perspectiva de les lectures canvia. He hagut de fer servir uns tres-cents llibres...

Què sents quan passeges per Barcelona? Ets un observador voraç que es distreu amb la bellesa que ens ofereix o vas al destí sense parar massa atenció al teló de fons? Depèn del dia, és clar... Quan vaig amb pressa tampoc miro molt al meu voltant, ho he de confessar. Com que m’agrada molt caminar, de tota manera, sempre hi ha un moment o un altre en que puc rememorar o interrogar-me sobre el que ha passat per allà on estic en aquell moment.

Tens algun racó de Barcelona que sigui el teu preferit? I algun que no t’agradi massa? M’agrada especialment la plaça de la Concòrdia, a Les Corts, on jugava totes les tardes quan sortia del col·legi. I no m’agrada molt mirar els edificis de l’Eixample que han estat malmesos amb la construcció de dos o més pisos d’alçada afegits. 

Plaça de la Concòrdia

Si poguessis fer un viatge en el temps quina “Barcelona” visitaries? A qui t’agradaria trobar? Si fos per poca estona, hi ha moltes Barcelones que m’agradaria visitar: la Barcino romana i la construcció de la muralla; la construcció de Santa Maria del Mar; l’entrada de Carles I a la ciutat... I m’agradaria conèixer a alguns dels habitants o dels visitants de la ciutat més fascinadors, Giacommo Casanova, Ferdinand de Lesseps, Ildefons Cerdà...

Com t’imagines Barcelona d’aquí a un segle? Com una megalòpoli que s’estendrà molt més enllà dels límits actuals de la ciutat, però amb el mateix esperit inquisidor i discutidor que ens ha caracteritzat sempre als barcelonins.

Creus que els nous plans de remodelació (el Born, la façana del Liceu...) són positius o són prescindibles? En general, tots els edificis necessiten sempre una rentada de cara de tant en tant i, per tant, no em fan por els canvis. Tot i així, caldria meditar molt què es toca i, sobre tot, com es toca.

Si haguessis d’associar Barcelona amb cada un dels sentits amb quina imatge et quedaries per la vista? Potser l’edifici de la Pedrera o alguna font Wellington... 

La Pedrera

Quina olor de Barcelona t’encisa? La del salnitre del port de pescadors de la Barceloneta 

Port de pescadors
Quin plat tradicional fa que es desperti el teu gust? La paella Parellada, tan barcelonina

Quin soroll t’agrada de la ciutat? El de les persianes de les parades dels mercats aixecant-se o abaixant-se

Quin tacte destacaries? La pedra dels murs de la catedral

Catedral de Barcelona

Creus en aquell dit dels antics en que “saben més les parets...” Què ens diuen les parets de Barcelona? Algunes parets tenen històries ben tristes, d’altres de molt més boniques. Totes poden explicar moltes coses.
Ens has fet veure com han estat necessaris 2000 anys i moltíssims esdeveniments per construir una ciutat que encara avui està en constant evolució. Creus que la memòria és passat que vol esdevenir present? No, penso que el present és construeix, entre d’altres coses, per la selecció del que volem recordar i del que no.

Per acabar, ens agradaria que ens responguessis al que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important? Ens la pots respondre?

Crec que sempre és més important l’intercanvi de preguntes i respostes que fem els humans que no pas una pregunta en concret. Qualsevol pregunta que no m’han fet mai, és important, perquè no m’ha obligat a donar cap resposta. 


Moltíssimes gràcies pel teu temps i et desitgem de tot cor que aquesta novel·la et reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Àngela Sánchez Vicente