dimecres, 22 de setembre del 2021

Els morts riallers

Per Àngela Sánchez Vicente

Si la veritat ofèn, expliquem-la amb una mentida.

El retrat més agosarat de la gran impostura de la Transició.

Per tots els amants de la novel·la històrica de qualitat avui us apropem una obra genial que desemmascara grans veritats de temps foscos.

Ja ho deien que la historia la guanyen els vencedors però encara no ens havien explicat tan bé mai com la explicaven.

Biografies amb excés de maquillatge veuran la llum i les mentides cauran a terra de manera inexorable i la llum de la veritat anirà a cercar totes les mentides ocultes a les ombres.

A la obra Els morts riallers ens traslladem als fets succeïts a la transició i a la biografia de certs personatges.

Tot i ser una obra on la ficció es dóna la mà amb la realitat és com una bufetada de realitat per a tots els crèduls que no es qüestionen els fets històrics i els perquès els queden amagats sota els retrats i dibuixos de grans herois que acaben esdevenint tot el contrari.

De la ploma documentada d’en Ferran Sáez Mateu brolla una obra documentada fins la sacietat i amb una gran càrrega didàctica sobre els fets claus de la transició i els seus personatges juntament amb un retrat més quotidià del dia a dia del poble d’a peu amoïnat per la economia, les diferencies socials, la cultura i les llibertats.

 L’any 1977 en Sebastià Rovira va salvar la seva editorial explotant la veta de les biografies per encàrrec.

Les veritats incòmodes eren fàcils de tapat i molts poderosos s’hi atansaven per posar ben boniques les seves vides.

A qui enganyaven? A la societat? A ells mateixos per poder dormir?

A l’actualitat, l’editor revisa allò que va publicar i sempre li va fer soroll al cap i es planteja revelar al món qui eren de veritat els prohoms de la societat a qui tants admiraven.

Un debat sobre la naturalesa humana, sobre una època de foscor, sobre el valor de la paraula i la credulitat de l’esser humà posen aquesta obra entre els essencials per poder analitzar la història des de l’objectivitat.

Ells sabien fer tots els papers de l’auca; ser despietats amb els dèbils, servils amb els més forts i hàbils amb el poder però poder van menysprear a qui adornava les seves biografies.

De la mà d’Amsterdam podem desgranar una joia per als amants de la història i per tots aquells que estudien el periodisme i el tractament de la informació.