La meva pròpia història

Avui vull compartir una història, una vida, una aventura que encara te molta corda, l’autobiografia de Donna Leon, una dona gens convencional. Una vida aventurera a través de les històries.

Enganxada a les seves novel·les de tinta negra, no sabia molt bé com estaria aquesta novel·la enfocada o si em trobaria amb una autora sobre paper o amb una dona real.

La vida de Donna Leon amaga moltes sorpreses. I ella en sap molt,  d’explicar històries. Als vuitanta anys ha decidit recapitular i ha escrit aquest llibre tan personal.

Edicions 62 ens presenta una novel·la que en la seva portada no enganya, ningú més que la pròpia autora somrient i alhora amagant part del seu rostre, com un joc on sabrem perquè riu i ens preguntarem si queden més secrets al seu tinter.

La meva pròpia història m’ha enganxat i de mala manera des del seu prefaci i el seu Circ Armeni, la proximitat amb la que ens parla ens fa sentir com si estiguéssim compartint una xerrada amb una vella amiga mentre compartint un cafè i una estona de records. Una dona de vuitanta anys que reconeix que no sap com hi ha arribat ni s’havia plantejat la seva vida com a interessant, però accidentalment va decidir que perquè no?

D’on va treure el seu nom Donna Leon? Què feia per guanyar-se la vida abans de dedicar-se a escriure? Com és la vida quan la teva imaginació té una inclinació criminal?

En una sèrie d’escenes desenfadades, plenes d’afecte i ironia, s’ha decidit a revelar la seva vida extraordinària, una vida aventurera en que li ha passat molt més del que estava previst.

Des d’una infantesa a Nova Jersey, amb estades freqüents a la granja familiar envoltada d’animals i venent tomàquets de collita pròpia a la vora de la carretera, a una decisió gens meditada, el 1976, que la va portar a ensenyar a l’Iran, just abans de veure’s arrossegada als primers dies de la Revolució. Després de fer classes a la Xina i a l’Aràbia Saudita, finalment va aterrar a Venècia, la ciutat amb la qual ha viscut una història d’amor que ha durat dècades, tot i que, admet, els darrers anys amb el turisme de masses ha anat perdent atractiu.

Algunes coses es mantenen constants al llarg del temps: la seva adoració per la òpera.  La seva defensa del medi ambient, plasmada en la seva passió per les abelles, i la seva imaginació pel crim.

Colliràs tempestes

QUI ENTERRA EL PASSAT CONDEMNA EL SEU FUTUR.

Avui tornem al noir de la bella Itàlia de la mà de la Donna Leon, mare literària del gran Comissari Brunetti a qui acompanyarem en el seu cas número 32, cosa que es diu molt ràpid però que ens demostra la grandesa de la seva imaginació i de la seva gran capacitat per atrapar al lector cas rere cas i no només seguint el fil argumenta del noir sinó que també en les relacions personals dels protagonistes que títol rere títol van evolucionant.

Colliràs tempestes que ens presenta Edicions 62 ve marcada per una portada fosca, amb molts núvols negres i poques clarianes, la vella Venècia al fons, senyorial domina l’espai mentre acomiada una barca amb un sol ocupant que vesteix tot de negre, on son els colors d’aquesta portada?

Doncs bé, tot començarà durant la desfilada de l’orgull gai, un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i els morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial.

Però l’atenció del comissari aviat es dirigeix cap a un assumpte encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. A la butxaca de la víctima troben un fragment d’os humà, un cas que amaga un altre cas.

El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte, que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià propietat d’un catedràtic d’història medieval. A la caseta del jardiner s’hi troben diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.

Guido Brunetti acara les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i el turisme de masses i les seves conseqüències.

Una novel·la que toca temes de molta actualitat, cosa que apropa al lector a la trama i no el deixa navegar sense guia pels canals de Venècia.

Per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”, “En nom del fill”, “Amb l’aigua al coll”, “Doneu i se us donarà” entre d’altres.

Unes lectures ideals per gaudir a l’estiu i realment tot l’any. Estigueu preparats, tot està a punt de començar.

 

 

Número dos

Després d’encisar-nos amb obres com “La delicadesa”, “Charlotte” , “La llibreria dels llibres rebutjats”, “Cap a la bellesa” ens retrobem amb la prosa d’en David Foenkinos en una nova obra que ens deixa de nou sense paraules.

El 1999 començava el càsting per trobar el noi que interpretaria la pel·lícula Harry Potter. Centenars d’actors van fer les proves. Finalment, en van quedar dos. Aquesta és la història del que no va ser escollit. Martin Hill, que ha de créixer a l’ombra del triomf omnipresent del seu rival, Daniel Radcliffe, i sobreposar-se al fracàs.

Una fantasia melancòlica que copsa amb exactitud i lleugeresa el desassossec d’un noi constantment confrontat a allò que hauria pogut viure.

El noi que hauria pogut ser Harry Potter: una novel·la insòlita i divertida sobre l’èxit i el fracàs.

Aquesta novel·la ens presenta dues vides paral·leles, la d’un noi que tothom recordarà i la vida del noi que mai serà recordat en certa manera. Una historia sobre el fracàs, sobre quedar-se a les portes del teu somni i veure com s’esfondra als teus peus quedant com a Número dos.

La novel·la s’estructura en quatre parts seguint la línia temporal entre la vida d’en Martin i l’evolució del personatge creat per J.K.Rowling, fet que dinamitza molt la seva lectura.

Edicions 62 dona veu al seu autor convidant-nos a reflexionar sobre el fracàs i com li hem de mirar a la cara i no deixar-nos vèncer, un fracàs pot ser una porta a un altre inici, encara que sigui un cop dur i més per a un nen que somiava juntament amb el seu pare poder actuar i ser aquell nen que literàriament estava revolucionant als joves lectors.

Estem davant una novel·la que volarà entre les mans dels seus lectors però que realment quedarà en ells molt de temps, ens convida a reflexionar, a créixer davant l’adversitat i amb la seva prosa delicada crea una gran empatia entre el lector i un petit vailet que té per davant un camí llarg per comprendre la seva pròpia vida.

Sempre sou el número u? Sempre aconseguiu allò que voleu? Us heu plantejat mai que aconseguir-ho potser no us aporti allò que realment volíeu? Una gran lliçó us espera en les seves darreres planes.

Realitat i ficció es conjuguen a la perfecció per crear pura màgia.

Riccardino

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb les lletres aclamades del mestre del misteri sicilià Andrea Camilleri però en la seva obra en que s’acomiada del seu fill literari.

Ell i el Comissari Salvo Montalbano han fet un duo invencible en quan a novel·les detectivesques per la gran personalitat que li va atorgar obra rere obre i també gràcies als tresors de Vigata, les tradicions sicilianes que ambdós tant gaudien i dels personatges corals que tant volum li donaven a la narració.

Sempre amb una trama que sembla senzilla d’inici però que resulta un cabdell que s’ha d’anar desfent poc a poc a base de descobrir enigmes i anar donant resposta a aquests de manera veraç i un xic creativa i personal.

El seu segell de qualitat rau en tots quests items i també en el poder crític que l’autor expressava en els seus llibres vers la societat, la política, les relacions humanes i el mon en general.

L’obra Riccardino es una sorpresa tant per la trama com per la manera desenfadada en que està escrita i es desenvolupa.

Una cloenda a un personatge molt al seu estil i que no decep als seus lectors voraços encara que llegir les seves darreres planes deixa un regust amarg per tots els que hem gaudit de les seves novel·les.

Aquesta obra data de 2005 però l’autor i l’editorial no varen estar segurs d’acomiadar-se del seu públic fins 2019.

Nosaltres podem gaudir d’aquests tresors de la literatura europea gracies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal.

Envolicat en la investigació d’un assassinat que succeeix en el cor d’una colla d’amics que comparteixen masses coses, en Montalbano decideix desdibuixar-se si el seu pare literari no li deixa fer les coses com ell vol i s’inicia un anar i venir d’idees que semblen un diàleg entre ells.

Una discussió argumentada i algunes discrepàncies que porten a un final sorprenent on ambdós demostren la força que exerceixen l’un sobre l’altre.

Un debat entre el Montalbano televisiu i el comissari més personal entre els interrogants de la pròpia investigació.

Sembla un doble llibre entre el debat del protagonista i l’autor i la trama del misteri a resoldre.

És una obra que no deixa indiferent i alhora és innovadora conservant la seva essència.

Edicions 62 ens regala aquesta darrera entrega però per aquells que li agafeu afició o voleu rellegir les millors obres de tan celebrat autor, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte i La dansa de la gavina entre molts d’altres.

Són èxits assegurats!

No deixeu de viatjar de la mà de l’autor a la Vigata més autentica, a conèixer als seus protagonistes i a descobrir els misteris que tan trenquen el cap al Comissari i al seu equip.

És una col·lecció que enganxa!