diumenge, 17 de novembre de 2019

Una flor para otra flor


Queridas Guerreras, que largo se hace el tiempo entre entregas y que rápido pasa mientras tenemos entre manos la novela que nos invita a reencontrarnos con nuestros fuertes guerreros y sus aguerridas esposas.

Deseo concedido” fue el primer título de esta saga y tal y como reza su nombre concede el deseo de vivir intensamente en unas tierras y épocas lejanas acompañando a mujeres fuertes frente un mundo de hombres, “Desde donde se domine la llanura” nos invitó a descubrir el amor verdadero y la lucha por conseguirlo, “Siempre te encontraré” terminó con todo el azúcar de Escocia y hoy, finalmente Megan Maxwell nos regala Una flor para otra flor, un piropo, una promesa, una metáfora de igualdad.

Voy a intentar ser los más comedida posible pero ya auguro que me va a costar mucho, han pasado los años y ese niño que metía en líos a sus hermanas con sus travesuras ha crecido y se ha hecho un hombre de los pies a la cabeza, Zac es apuesto, mujeriego, ligón, cabezota y un gran laird, y en lo referente a su corazón, desde el momento que conoció a Sandra lo perdió, ahora tendrá la oportunidad de ganárselo o perderlo para siempre.

Sandra es terca, luchadora, una guerrera con gran corazón que ya ha despachado a cuatro prometidos ingleses, su sangre tira a Escocia, a un joven Zac  en cuyos ojos se perdió tan solo conocerlo, pero su abuelo y su primo le harán la vida imposible, ella se debate entre su madre y el respeto a su abuelo y su corazón.

Un inicio rápido en su presentación que marcará la desazón en el corazón de sus lectoras, junto a Sandra sufriremos, lloraremos y nos emocionaremos, sin olvidar que una guerrera lucha hasta el final para proteger a los suyos, y en este caso esto incluye a Angela y Kieran, a Zac, a Duncan y Megan, Niall y Gillian y Lolach y Shelma, quien por fin nos demostrará sus dotes de guerrera, quizás no con un arco o una espada, pero os sorprenderá con su inteligencia.

Una entrega en la que podremos contar con todos los protagonistas que poco a poco se han hecho un hueco en nuestros corazones, cada vez son más, ellos contra las locas decisiones de ellas, pero esa tónica, ese tira y afloja entre parejas y hermanos de una solidez increíble a la historia y un apoyo constante a la trama de los protagonistas.

Venganza, ira, asesinatos, amor, romance, amistad, lealtad, dos caras de la misma moneda en la que Sandra y Zac deberán jugar a lanzarla y descubrir si realmente Zac quiere a una guerrera o prefiere a una damisela y si Sandra está mejor sola dependiendo de si misma o compartiendo la carga con Zac, el amor de su vida.

Una novela que se lee de un tirón, es tan adictiva que en cuanto cierras la última página no puedes dejar pasar la oportunidad de repasar capítulos de todas las entregas anteriores, dado que la autora hace hincapié en las tramas ya sucedidas y produce un efecto de añoranza y lejanía con los protagonistas, como eran al principio que no hay más remedio que revivirlo página a página.

Booket cuenta entre sus filas a la autora del momento, a la Jefa Guerrera, a la mujer capaz de sonrojar y hacer latir al corazón más frio y a su vez mostrar la más amplia humanidad del corazón.

Espero que pronto en Booket contemos con una nueva guerrera que le ponga las cosas complicadas al bueno de Aiden, un truhan que le conviene encontrar la horma de su zapato.

Mientras os dejo aquí sus primeras páginas para que os reencontréis con Sandra y Zac.


dissabte, 16 de novembre de 2019

Tot el bé i tot el mal


És conegut que per nosaltres la Care Santos és una gran escriptora que seguim per la seva qualitat i la seva capacitat per sorprendre’ns tant en obres juvenils com en obres per adults i en diversos gèneres.

Obres com Amaranta”, “No preguntis qui sóc”, “Tantes coses a dir-nos”, “Desig de xocolata”, “L’aire que respires”, “Diamant blau”, “Habitacions tancades avalen la seva qualitat i el seu segell més personal.

Domina la psicologia juvenil, l’historia com poques i el grans relats nostàlgics però ara ens presenta una novel·la intrigant, reflexiva i amb tints de thriller psicològic.

A Tot el bé i tot el mal, l’inici d’una bilogía que continuarà amb “Seguiré els teus passos” que es publicarà a mitjans de l’any que ve. Aquí coneixerem a la Reina, una dona que ho té tot però que no ho sap.

Té una bona feina, un bon sou, una vida que li agrada... però està perdent peces fonamentals del seu trencaclosques personal sense ni adonar-se’n. La seva vida sentimental podem dir que està una mica carregada entre l’ex marit, el seu marit i el seu amant. Pot un cor estimar en tantes direccions? A qui li tocarà el rebre?

Ella serà una gran patidora en una obra que resumeix poc més de vint-i-quatre hores i que s’emmarca a l’aeroport de Bucarest sota la premissa d’una trucada prèvia que rep del seu ex marit, en Félix, en la qual li comunica que el seu fill adolescent, l’Albert, ha intentat suïcidar-se llençant-se a les vies del tren.

A partir d’aquest gran detonant un reguitzell de preguntes es passegen per la seva ment i reviu grans moments de la seva vida.

El seu fill en aquesta circumstància la fa despertar de la vida cinètica que ha estat portant sense ni preguntar-se a qui podia estar fent mal o descuidant. Realment el seu fill  s’ha convertit en un enigma per a ella per no dir en un gran desconegut al que no sap ni que li passa ni què l’amoïna.

Trucades, trucades i més trucades mentre es desespera, reflexiona i intenta organitzar la seva tornada a casa i cancel·lar el viatge de negocis amb el seu amant. Mentre fora de l’aeroport el clima s’alia amb els seus sentiments tempestuosos.

És un llibre que destil·la sensibilitat, amor a la família, culpa, autocrítica i milers de sentiments que sent la Reina en aquella incòmoda cadira d’aeroport i amb qui el lector tindrà un lligam especial ja que és un personatge molt real, té coses bones i dolentes, s’equivoca i també l’encerat... realment és molt humana. 

De la mà de labutxaca podreu viure amb ella aquestes fatídiques hores, la seva agonia, les seves critiques i els seus plantejaments.

Creieu que canviarà la seva vida? Què passarà amb el seu fill? Quina és la seva veritable riquesa?

Endinseu-vos en aquesta apassionant obra i descobriu-lo vosaltres mateixos.

És impossible sortir-ne il·lès i sense reflexionar. És una obra mestre. Un cop més l’autora ens sorprèn!


divendres, 15 de novembre de 2019

Olor de resclosit


Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més ens hem de rendir als tresor ocults de la literatura catalana que ens ofereix Cossetània Edicions

Són llibres breus, menuts, que no fan massa soroll a les llibreries però que un cop els has descobert i desgranat no en surts il·lès i les ganes de recomanar-lo són imparables.

Aquest cop de la ploma d’en Joan Roca Casals brolla una obra que us deixarà ben bocabadats i a l’espera de la tercera part.

Si ja us vàreu enganxar a la història “Arrels de pedra” no us podeu perdre aquest segon volum sota el nom de Olor de resclosit.

Un obra on el valor del món rural contraposat a la societat accelerada on vivim ens dóna una lliçó de realitat i valors incalculable.

En aquest fragment de la historia en Martí i la Laia retornen a La Solana, la casa de pagès que havien abandonat quinze anys enrere.

El detonant de tornar a la casa és el fet que la Laia es queda sense feina i decideixen emprendre l’aventura.

El procés de passar de l’asfalt al past no serà gens fàcil i a més, al pobre Martí el vindran a visitar records del passat i els remordiments i la culpabilitat vers la relació amb els seus pares.

És una obra reflexiva on la unió fa la força i serem testimonis de les dificultats d’ambdós protagonistes alhora que veurem com celebren les seves petites victòries.

En aquesta obra mereixedora del III Premi de narrativa Món Rural es posen a debat el valor de la pagesia, la solvència dels projectes agraris i les explotacions agràries al món actual.

És una obra on l’esforç per continuar la vida i buscar un nou horitzó es donen la mà.

Veuran aquest parell com es compleixen els seus somnis i anhels?

Només llegint aquesta obra intima, simple i directe ho descobrireu.

És una lectura que us encantarà i us farà reflexionar!


dijous, 14 de novembre de 2019

Ganivet


En Jo Nesbo ens presenta la seva darrera novel·la Ganivet, la dotzena entrega de la sèrie d’en Harry Hole publicada per Proa.

Abans de donar la meva opinió us ofereixo les paraules del propi autor sobre aquesta “He fet patir en Harry abans, però no he estat mai tan cruel amb ell com aquesta vegada”, si amb aquesta sentència no caieu en la temptació és que no coneixeu la seva obra.

 El gran mestre del noir nòrdic torna a les nostres mans canviant la perspectiva i l’objectivitat del lector, fins ara en Harry era el policia, l’investigador, un personatge a qui acompanyàvem de la mà a la recerca d’un culpable des de la llunyania, però aquesta vegada el pobre Harry és el centre de la investigació, s’enfrontarà als seus dimonis, caurà en la seva autodestrucció amb la beguda i sentirà el gust amarg o no tan amarg de la venjança en la seva sang.

Aquesta novel·la intenta tancar un cercle que va començar amb la primera entrega i aprofita per rescatar molts personatges ja coneguts per entrellaçar trames i lligar-ne definitivament algunes.

En Harry es troba en hores baixes, la Rakel, el seu amor, l’ha deixat, torna a treballar a la policia però poc més que rere un escriptori i amb la paperassa i el primer criminal que va engarjolar es troba en llibertat després de passar vint anys a la garjola, un home que no s’ha reformat, que sent les mateixes ànsies que abans i a més recorda perfectament qui va tancar la reixa de la presó i es va desfer de la clau.

Un home capaç de fer bullir la sang amb la seva crueltat i que es transforma en un repte personal pel nostre Harry. Svein Finne, àlies «El promès», és un violador perillós i peculiar; li diuen «el promès» perquè viola les víctimes amb la intenció de deixar-les embarassades i no les mata.

Aquesta novel·la ens presenta un Harry ressacós, amb la roba i les mans tacades de sang i amb la memòria enterbolida, no recorda que ha passat ni que ha fet, però en el fons sap que no ha sigut res de bo.

A cada novel·la que l’autor ens presenta es supera a si mateix, els seus girs argumentals mantenen el lector en tensió, va aprofundint en la construcció i evolució del nostre protagonista, la seva prosa és clara, pulcra i concisa sense oblidar-nos e les seves descripcions fotogràfiques de la ciutat d’Oslo i dels boscos noruecs, la seva humitat, la seva olor i els seus sons són molt vívids.

Estem acostumats a una violència brutal, a la sang i fetge del gènere negre però aquesta vegada la seva violència és molt psicològica, claustrofòbica, opressiva i alhora molt controlada.

Les aventures i desventures d’aquest inspector de policia fan que les planes volin entre les nostres mans, altament addictiva el lector no pot parar de llegir i buscar entre línies allò que creu que se li escapa.

Un cop acabada la seva lectura només se m’acut esperar la propera i creuar els dits per que no sigui la darrera. 

Un autor que sap aconseguir fidelitat entre els seus lectors demostra ser un gran escriptor.