dimecres, 29 de gener de 2020

Simpatía por el diablo


Hoy voy a adentrarme en el mundo esotérico, místico, adoradores del diablo, ángeles caídos, Dioses con los días contados y vivos con olor a muerto y cierto grupo religioso.

Escogí este libro por el título, me llamo mucho la atención la idea de Simpatía por el diablo, nunca se me había planteado la confrontación de la simpatía con el diablo, suele asociarse con adoración, veneración, terror, pánico o miedo… pero la simpatía no me acababa de encajar.

Así que básicamente fue la curiosidad la que me llevo a él y a su autor F.G.Haghenbecker, un autor mexicano cuya obra anterior o mejor dicho primera entrega de esta serie “El diablo me obligó” dio el pistoletazo de salida a la serie de Netflix “Diablero”.

Así que el diablo me ha tentado a empezar la casa por el tejado dado que no he visto la serie ni leído la entrega anterior, ha sido todo un reto hacer encajar las piezas aunque el autor se esmera en el primer capítulo en presentarnos a Elvis Infante, un diablero, un hombre que captura demonios, ángeles caídos y otros seres para liberarlos de este mundo.
Esta entrega nos llevará a Tijuana, ciudad de desagrado para el personaje donde transporta una droga capaz de borrar los pecados, perdonarlos y hacer borrón y cuenta nueva a todo aquel que se la inyecta.

Una idea que disgustará a partes iguales a los buenos por ir contra natura y a los malos que disfrutan de su poder.

La trama está servida, lucha de poder entre el bien y el mal, un mundo lleno de sombras y peligros decadentes, una historia violenta donde el misticismo y la irrealidad se confabulan para presentarnos una idea un poco desconcertante.

La prosa del autor se palpa en sus páginas, los vocablos en mexicano se combina con los ingleses formando parte del contexto de la historia. Sigue una línea temporal y sus giros argumentales son bastante previsibles.

El problema para los amantes de la literatura de ficción y de las series de televisión de este estilo es que quizás tenemos unos patrones muy marcados y esta historia se nos escapa, son malas las comparaciones pero “Supernatural” o “Midnight Texas”, así que mi recomendación es olvidarnos de lo que ya hemos leído y empezar de cero.

Ediciones B nos da la oportunidad de darle una nueva vuelta de tuerca al mundo oscuro y sobrenatural que convive con nosotros y en nosotros.

Aquí os dejo su presentación y si os gusta el tema os recomiendo que empecéis por su primera entrega.


dimarts, 28 de gener de 2020

El principi del cercle


Avui us vinc a presentar el darrer pot de confitura que ha caigut en les meves mans, res millor que un nou exemplar de la col·lecció Emocions de Editorial Comanegra, uns llibrets petitons però que amaguen grans i profundes reflexions.

Avui us vull presentar El principi del cercle, una historia de Michi Kobayashi i en la que ens podrem identificar tots.

El nostre protagonista és en Hikaru, un noi de tretze anys que viu amb els seus pares, la seva germana Mei a marxat a estudiar a la Universitat. El seu pare és periodista i la mare treballa al Museu.

Ell va a l’escola i te un amic per internet amb qui xateja, però a casa cada cop parlen menys, els senyors Hamamoto sopen cada dia amb el seu fill però tots tenen el mòbil a la taula i el cap en un altre lloc.

A l’escola s’avorreix, a classe juga amb el telèfon i al pati no juga amb els companys, xateja amb el seu amic.

Un dia en Hikaru coneix a una senyora gran una mica estranya, la Eiko, qui li parla de la importància del contacte, de la necessitat de ser abraçats i escoltats, de la necessitat de comprendre el llenguatge no verbal i si l’afectiu. 

La visita de la seva germana i el comentari d’ella sobre el silenci que hi ha a la casa el fa pensar en les paraules de la Eiko i així és com comença una investigació com un gran periodista sobre les persones que coneix.

Mica en mica descobrirà la empatia i la importància de rebre l’escalfor d’algú proper i el consol que pot donar i rebre, aquest és el gran secret del cercle màgic, comença en una mà i continua en l’altre persona.

 Aquesta historia parla del problema de la desconnexió entre les persones i la barrera que s’acaba imposant en forma de mòbil, una realitat que podem observar en qualsevol cafeteria, a l’autobús o en grups de joves.

Amb un llenguatge molt proper l‘autor planteja un problema real, social i actual i ens ofereix un capítol final “La comunicació i el contacte” amb recomanacions pràctiques per millorar les nostres relacions personals.

No voldria acabar aquesta ressenya sense recollir el subtítol “Descobreix el valuós poder que tots tenim a les nostres mans”.

Quina gran veritat! Cadascú de nosaltres és el principi d’un cercle que podem tancar amb un altre, però recordeu.. tot té un límit.


dilluns, 27 de gener de 2020

El pot de llum


Els nostres amics de Fanbooks ens presenten una historia dirigida a un públic juvenil on descobrirem l’amor incondicional d’una mare, la voluntat d’un fill, la lluita contra la por i descobrirem que no totes les relacions són bones i que a vegades fugir i començar de nou pot ser la millor solució encara que sempre es millor comptar amb l’ajuda dels que ens estimen.

Lisa Thompson ens presenta El pot de llum, una historia que vol mostrar la importància d’afrontar les nostres pors per poder tenir un futur millor i brillant. Gràcies a la traducció de Núria Parés ara el tenim a les nostres mans.

Abans de començar amb la historia m’agradaria parlar de la seva portada, una nit fosca, un bosc i un nen amb un pot ple de llum que il·lumina a d’altres nens que estaven en a foscor.

Una metàfora molt agraïda que ens vol presentar la idea i el coratge que cal per guanyar a la nostra pròpia foscor creada per les nostres pors i com al anar guanyant llum, les pors desapareixen i ens apropem als altres.

Estem acostumats a unes portades més adultes pel públic adolescent però crec que aquesta és molt encertada ja que realment ens ajuda a veure la vida del nostre nou amic des de la seva perspectiva.

El nostre protagonista és en Nate, un jovenet d’onze anys que viu amb la mare i en Gary, un home que d’un temps ençà ha canviat i amb qui tenen més moments dolents que bons.
Una nit que en Gary no hi és, tots dos pugen al cotxe camí d’una caseta al mig del no res d’un amic de la seva àvia, allà la seva mare vol trobar pau i tranquil·litat però no tot sortirà com esperava.

Quan la mare marxa a buscar provisions, en Nate es trobarà sol, la mare no torna i no sap que ha de fer fins que apareix en Sam, el seu vell amic imaginari qui li farà companyia i a més coneixerà la Kitty, una nena amb qui buscarà un tresor, però qui és aquesta nena? És realment qui en Nate creu? 

La resta de la seva aventura l’haureu de descobrir.

Escrita en primera persona i amb una prosa molt lleugera i rica en diàlegs, crec que l’autora aconsegueix aprofundir en temes durs i colpidors però reals per desgràcia. 

Una historia amb dues lectures, la narrativa en si mateixa i la profunda crítica social i real que s’amaga entre els sentiments dels personatges i la seva lluita per sortir de la foscor i trobar la felicitat.

Al llarg de la lectura s’intercalen capítols on descobrirem com era la vida abans de la cabana i com alguns fets han afectat en Nate, l’espanten i el fan més retret amb es estranys, però també és cert que haurà de recordar que els estranys són amics que encara no ens han presentat.

Personalment és una lectura que recomanaria a les aules, no es fa gens pesada, equilibra molt bé el que diu i el que vol dir i convida a aprofundir amb temes socials i d’actualitat.

Aquí us deixo les seves primeres planes.


diumenge, 26 de gener de 2020

Un home que se'n va


La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys 
 
Pel meu cos corre sang andalusa i catalana i el meu cor batega amb la mateixa intensitat tant si està escoltant una Salve Rociera o el Virolai, m’agrada l’olor a tarongers florits i els patis cordovesos d’on el meu pare va néixer, però alhora em colpeix la serra de Montserrat i la Barcelona natal de la meva mare.

A casa mai hi ha hagut problemes per entendre i viure en aquesta dualitat, tot i que, s’ha d’entendre el fet migratori que va portar el meu pare a Barcelona quan era tan sols un nen, el xoc cultural (encara que va ser mínim) que va provocar el casament del pare amb la mare i com al dia a dia anàvem acollint tradicions d’ambdós territoris i d’ambdues histories creant la nostra pròpia, única  i intransferible.

En una època de banderes i d’identitat sempre he entès que potser s’ha de viure per entendre-ho o bé documentar-se. Amb l’obra d’Un home que se’n va he vist imatges dels meus avantpassats i de com poc a poc som catalans però amb un llegat molt extens al darrera.

L’autor, en Vicenç Villatoro explica de manera magistral com el seu pare va abandonar les terres andaluses, que el va motivar, el motiu de la tria del destí, l’arribada i un periple que no va ser gens fàcil.

Amb una Espanya franquista i marcada a foc per la guerra tenim un teló de fons incomparable i tan ben documentat que ens fa entrar de cop a la trama interessantíssima de l’obra.

Si que és una biografia d’una nissaga, però alhora és un retrat d’un fenomen social que es va donar en massa entre els anys cinquanta i seixanta.

El seu avi, que va ser presoner i va patir l’agonia de veure’s condemnat a mort, es va motivar en la recerca de l’anonimat i d’una vida millor i plena d’oportunitats per als seus fills.
Un salt que no és gens fàcil, és tallar de cop les arrels de l’arbre que et sosté a terra i anar a plantar esqueixos a un territori que no coneixes.

Mils de preguntes et poden venir al cap: Què passarà amb els meus fills? Ho entendran? S’adaptaran? Com podré fer-me càrrec de la família a un lloc que no conec? I la meva pàtria? Tornaré? I l’enyorança? 

Quan no hi ha més sortida has de fer el pas i l’avi del Vicenç Villatoro va ser un home valent i agosarat com tots els homes i dones que varen buscar una sortida lluminosa a les seves vides.


De la mà de labutxaca podem gaudir d’una obra narrada en primera persona i en que la documentació és tan didàctica que ens fa sentir en la pell dels que ho varen deixar tot per la seva veritable pàtria: la seva família i el benestar d’aquesta.

Realment m’ha caigut alguna llàgrima pensant en el que devien viure el meu avi que no vaig arribar a conèixer i el meu pare. És una novel·la amb tant sentiment i amor que et deixa sense paraules, sense alè... et toca la fibra sense voler i esdevé un dels millors llibres que hem tingut entre mans aquest any.

Diuen que només qui ho viu ho pot sentir però llegint aquesta novel·la molts sentireu aquesta coctelera emocional que l’autor us proposa.

Què, us animeu a conèixer a la seva família i les seves arrels? 

No us en penedireu pas! Es un llibre cent per cent recomanable!