Avui us vull parlar de la darrera novel·la de Jordi Cervera, un autor prolífic que deixa una empremta molt personal en la seva prosa.
El títol d’aquesta novel·la diu més del que us penseu Justícia quasi poètica és molt més que una frase feta, una manera karmàtica de dir quelcom, en aquest cas va un pas més enllà.
La seva portada amb un fons negre emmarca la figura de la dama de la justícia, un justícia cega que manté en equilibri la balança del bé i del mal, una imatge coneguda però que ressalta pel fet que ve il·luminada des de darrera, com si allò que estes jutjant davant seu és mantingues a la foscor, una veritat que no sembla sortir a la llum i que només podrà trobar resposta a esquenes d’aquesta justícia i més concretament en la venjança.
Com deia Francis Bacon: “La venjança és una mena de justícia salvatge” i mai millor dit.
Entrem a la novel·la, l’embolcall de la trama la trobarem a Barcelona i rodalies, un bosc, un parc i un jutjat, tres espais molt diferents que acabaran confluint de la mà d’uns personatges que sembla que no tenen res en comú. Una jutgessa, un filòsof mediàtic, una jove sense un camí clar a la vida i un delinqüent cregut.
Narrada en tercera persona, amb capítols marcats per la visió d’un personatge en concret que ajuda a dibuixar el conjunt de la situació, amb unes descripcions molt acurades i un tempo que atrapa al lector descobrirem per una banda sentiments molt humans com l’angoixa, una buidor profunda, la necessitat d’aventures, tensió, avorriment de la pròpia feina i el joc del poder, l’engany i la venjança jugat sota els llençols del sexe pur i dur.
A tots ens agrada pensar que la justícia és justa però el sistema pot fallar ja sigui per motius humans o de procediment, però si aquesta falla què queda? Prendre’s la justícia per la nostra mà? Venjar-nos?
És possible que la justícia tingui més d’una cara, i si de sobte es treu la vena dels ulls i veu que s’equivoca, que no pot pair el que ha de fer i pren un altre camí?
Prepareu-vos per una trama dura, implacable i seductora. Com molt bé ens pregunten a la contraportada “Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?”
No us puc desvetllar la trama si realment vull que la gaudiu, a mi personalment m’ha atrapat.
