Per Àngela Sánchez Vicente
Avui per tots els enamorats de la prosa de Carme Riera us presentem la seva
darrera obra mereixedora del Premi BBVA
Sant Jordi.
Entre la seva extensa bibliografia trobareu moltíssims
èxits en que cadascun té la seva particularitat, el seu secret, els seus
protagonistes fabulosos i el “ no sé què” de l’autora que ens ha captivat.
A Les darreres
paraules li dóna veu i una dimensió holística a Lluís Salvador d’Habsburg
Lorena, cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’Emperadriu Elisabet, la
famosíssima Sissí.
Un home molt particular al que li agrada la vida, la bona
vida i de tant en tant una davallada cap a nivells d’anonimat en els que
realment es pot mostrar tal i com és.
A través del manuscrit retrobat coneixerem les seves
passions, els seus llocs preferits, allò que li agrada de la vida, el seu
problema sexual i tot allò necessari per entendre la personalitat d’un home
europeu del segle XX que viu a cavall entre les seves arrels i les seves
pròpies conviccions.
Podríem dir que el seu caràcter díscol, aficionat al divertiment
i a la dolce vita el varen dur a una localització apartada tant geogràficament
com de la història. Ja se sap, de la historia només s’explica allò que es vol
des de el bàndol que interessa i potser no era un personatge massa implicat en
el seu marc polític.
Podria aquest home haver evitat l’esclat de la Primera
Guerra? Donava bons consells? Quin paper jugava a la Monarquia?
Pot un home néixer entre l’or i desitjar desfer-se’n a
canvi de la seva llibertat?
El coneixereu de la mà de l’autora amb un rigor impressionant
i un bon grapat d’anècdotes i situacions que ens narraran la historia d’aquest
home des de la joventut.
Un erudit, naturalista, ecologista i amb idees
revolucionaries.
El món estava preparat per un home com ell?
Vinga va, no us volem desvetllar massa coses més doncs
realment és una lectura interessantíssima pels amants de la historia, de les
descobertes personals i també pels amants de les bones lletres, encara que us
deixarem les seves primeres planes per anar fent boca.
Gràcies a Edicions
62 podem aprendre una lliçó d’història de la qual no se’n parla als
llibres. És un protagonista a l’ombra del que l’autora en fa un homenatge i ens
l’apropa alhora que deixa constància de la seva vida.
Recordeu: La memòria és passat que vol esdevenir ser
present.
