dijous, 27 de novembre del 2014

Vint-i-nou contes menys



Avui us presentem amb goig l’últim del mestre de les lletres catalanes Eduard Márquez.

Conegut pels seus llibres de poesia, narracions per nens, reculls de contes i novel·les, que ostenta el Premi Octavi Pellissa 2005, el Premi de la Crítica Catalana 2006 i el Premi Qwerty 2007 a més de ser finalista del Premi llibreter 2004 i el Premi Creixells 2012.

Crec que el més important de l’autor és la seva immensa capacitat comunicativa i la seva versatilitat a l’hora d’adreçar-se a diferents públics i amb propostes diferents, a quina millor que l’altre. A nosaltres i a la seva legió d’incondicionals lectors ens ha encisat amb la seva ploma àgil, analítica, crítica, fantàstica, realista i àcida.

Amb Vint-i-nou contes menys ens ofereix una porta a un món que ens traspassarà la pell i s’instal·larà a la nostra ànima. 

Amb la seva revisió i auto valoració ens serveix en una safata de plata el bo i millor de les seves lletres sempre atrapat entre el realisme extrem del seu negre sobre blanc i el món somiat i idíl·lic que gesta. El seu poder rau aquí, de situacions futures o imaginaries ens fa una radiografia de l’avui i l’aquí que ens deixa espatarrats i ens sacseja la consciencia amb una bona bufetada de realitat.

Vivim de somnis o som esclaus del nostre entorn?

Els seus protagonistes a vegades s’estanquen a la passivitat però d’altres mostren l’actitud de canvi i evolució ¿No és això totalment típic dels humans? Els homes som plens de llums i ombres, necessitem de les unes perquè les altres llueixis però cal saber distingir molt bé què o qui guanya en aquesta batalla final.

D’allò humà a allò més diví, una davallada als inferns per lluitar amb els propis dimonis i ressorgir-ne re fundat o de la mateixa manera. No diuen que “Homo homini lupus”... doncs de la mà d’Empúries podeu auto analitzar-vos, veure la societat d’una manera més crítica i estar més alerta a allò que ens envolta.

Amb un format ordenat i amb narracions breus és ideal per aquells que ens costa endinsar-nos en grans lectures d’infinites pàgines, a més l’autor ratifica la veracitat de “lo bo ve en envasos petits” i “lo bo si és breu és dos cops bo”.

Jo en el vostre lloc no dubtaria ni un sol minut a anar-lo a buscar i resseguir la bibliografia de l’autor. 

Si a més voleu conèixer a la persona demà mateix podreu gaudir de l’entrevista que tan gentilment ens ha cedit.