dissabte, 18 d’octubre del 2014

Olor de clor sota la roba



Ara que l’estiu s’ha acabat i tenim aquell ànim de rememorar les vacances us animem a recordar aquelles vacances de quan éreu adolescents de la mà de la novel·la Olor de clor sota la roba.

L’autora novell Maria Guasch ens demostra el seu amor per les lletres i que després del seu èxit amb “La neu fosa” ha tornat per quedar-se a les nostres tauletes de llum. 

El seu talent sembla innat, la seva ploma es desplaça pel paper tramant unes històries magnífiques i colpidores protagonitzades per uns éssers dotats d’una gran personalitat i un caràcter que evoluciona al llarg de la novel·la.

Transportem-nos a una casa estiuenca amb tres joves ben diferents: la Júlia, la nostra protagonista de només onze anys però amb una ment molt callada i tímida que amaga una personalitat inquieta i desperta. El seu interès es ajuntar-se amb la seva cosina adolescent, la Sílvia.

La Sílvia, és una noia que tot just desperta als primers instints de l’amor i només es preocupa de presumir i ajuntar-se amb el David, un altre jove de catorze anys que no deixa que la Júlia es fiqui a les seves sortides i trobades.

La Júlia està més avorrida que una mussola i no sap ni si encara és una nena i ha de jugar a nines o ja és una joveneta que pot somiar amb el príncep blau. 

Tot canviarà en el moment en que els pares de la Júlia marxen de viatge i ella s’estarà a la casa dels tiets compartint sostre amb els enigmes de la seva cosina i el seu amiguet. 

Li agradarà el que trobarà? Cap a on anirà, cap a la infantesa o a l’adolescència? 

L’únic que us direm és que la Júlia mai tornarà a ser la mateixa després de l’experiència.

Gràcies a RBA - La Magrana podem allargar el nostre estiu i mirar enrere a una època vital ben turbulenta. L’autora parla i fa parlar als protagonistes com si fossin adults i mostra l’adolescència d’una manera holística i gens estereotipada esdevenint una aventura interesant i inquietant.

Teniu el coratge d’esclarir els secrets? Què pot passar a aquella casa? 

Serà cert allò de : Que Déu no et concedeixi allò que desitges? Què desitja la Júlia? Llegiu-lo i caureu en l’encís de l’aventura!