dilluns, 21 d’octubre de 2019

El nedador d'aigües obertes


Avui torno amb el darrer títol de la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra, la meva petita i profunda debilitat per aquests petits llibres plens d’experiències, reflexions i profunditats.

L’Adam Martín Skilton ens presenta El nedador d’aigües obertes, una obra tan profunda com el mar que ens mostra en la seva portada on una mirada des de les alçades ens mostra una petita porció del mar immens i com les gavines ballen amb ell.

Aquesta novel·la ens presenta en Nil, un jove actor mediocre que en un any ho ha perdut tot, la feina, la parella i la mare en una mort absurda, tots aquests fets més les paraules del seu pare el fan reflexionar sobre el seu passat i el punt d’inflexió que l’ha portat a ser com és.

La seva memòria divaga i el porta a un incident quan aprenia a nedar, així que als seus quaranta vuit anys decideix aprendre a nedar i en Walrus serà qui n’hi ensenyi.

El que en Nil no sap és que rere un home alt, fort i gran, s’amaga un gegant ferit, una tristor profunda marca també la vida del seu instructor, en certa manera tots dos trobaran un camí conjunt.

S’ha de tocar fons per poder tornar a començar, però també és molt important no pensar en el passat ni en el futur, s’ha de viure el present, cada braçada és la important, no la fita en si, sinó en certa manera donar un pas rere un altre.

Com molt bé diu el nostre protagonista “Tinc vida. La vull desencallar”

En aquesta historia trobarem un gran paral·lelisme entre el nadar i la vida, encara que no sigui el mateix, un s’ha de superar, creure en si mateix i lluitar per aconseguir allò que realment desitja.

S’han de triar les batalles i els enemics, n’hi ha que mai podrem guanyar però sempre podem intentar millorar les coses.

La prosa de l’autor es molt lleugera, gairebé com la brisa marina en un dia de calma encara que la seva profunditat del que vol dir sigui en força com una onada que xoca contra les roques i les erosioni deixant-hi la seva pròpia empremta, un camí que cop rere cop crearà quelcom nou.

Ja sabeu que d’aquests petits pous de saviesa m’agrada destacar-ne el subtítol al final, no són un tancament però si que en certa manera recullen l’essència que es vol transmetre.

“El secret de la felicitat es troba en aquesta braçada”