dilluns, 7 d’octubre del 2019

Em diuen Fletxa


Avui, els nostres amics de Crims.cat ens presenten la novel·la guanyadora del VI Premi Memorial Agustí Vehí signada per Joan Carles Ventura, un vell amic de la casa i autor de “Camins dubtosos” que ens presenta Em diuen Fletxa.

Com sembla pronosticar el seu èxit i així ho esperem estem davant la primera novel·la d’una nova sèrie amb clares referències als grans detectius clàssics “hard-boiled” i que en la ploma de l’autor reben un homenatge brillant.

Aquesta historia ens portarà als anys vuitanta, a la seves nits de festes i farres, a una Valencia on comença a vibrar “la ruta del Bakalao” i on la festa esta garantida.

El nostre protagonista és en Vicent Fletxes més conegut com “El fletxa”, un home que amb la seva moto recorre els carrers de la ciutat de nit resolent casos i sent un home per a tot.

Un nou cas pica a la seva porta, la desaparició d’una jove, la Soraya, el portarà a descobrir tot un entramat de corrupció dins la policia i en certs estaments, però no estarà sol en aquesta investigació, un policia encobert que viu la nit i la gaudeix, el Tato, l’ajudarà i no em puc oblidar d’un personatge que m’ha tocat el cor, la tieta Amparo, una dona addicta a les novel·les de l’Agatha Christie i que aquí ens mostrarà les seves aptituds al més pur estil de la senyoreta Marple.

L’autor ens presenta un cas que sembla més o menys senzill però que en el seu rerefons ens mostra una critica social profunda i una corrupció poc aliena en els nostres dies.

La seva prosa és lleugera, fresca, directa, amb grans tocs d’ironia, rocambolesca en certa mida i amb un toc àcid que enganxarà al lector.

Les seves descripcions són acurades però n s’hi recrea, va a la recerca del fons , de treure l’entrellat a la situació i s’aprofita de l’ambient i de a societat per emmarcar el context.

Els seus personatges tenen profunditat i un caràcter força marcat, força diferents entre ells però que aconsegueixen complementar-se a la perfecció.

Una historia que se m’ha fet curta, que té qualitat i profunditat, on el lector es veurà en situacions rocambolesques i no podrà deixar de llegir. 

No espereu més, el bojos anys vuitanta us esperen!