dimarts, 8 de maig del 2018

Algú que no hi havia de ser


Per Àngela Sánchez Vicente


Aquest any literari ve marcat pel centenari del mestre Manuel de Pedrolo.

¿Qui de nosaltres no ha descobert el món de la literatura a través de les seves obres més destacades com “Mecanoscrit del segon origen”, “Totes les bèsties de càrrega” o “Acte de violència”?

A la seva extensa bibliografia destaquen les seves novel·les, els seus contes, els reculls de premsa i les seves obres de teatre. 

Potser és molt fàcil trobar el més destacat però per conèixer la seva essència, el seu esperit crític i la seva innovació a través de la prosa digna d’un veritable lletraferit cal anar a cercar aquelles obres que mostren la seva empremta més real.

És el cas de Algú que no hi havia de ser, una obra que es presenta a partir d’un robatori a una sucursal bancària del barri barceloní de Sant Andreu.

Les seves obres tenen una ambientació brutal i molt fotogràfica que fan que puguem sentir els personatges propers i els ambients al nostre voltant.

L’olor de tabac, de colònia masculina un tant rància i d’un whisky gens culpable ens acompanyen en aquesta novel·la.

És innovadora com poques doncs ens narra els successos des del punt de vista dels “macarres” o dit més correctament, de la banda dels dolents.

L’Ernest, el protagonista, veu en aquest cop la solució perfecte per sortir tant ell com els seus còmplices de la situació precària que estan travessant en la Barcelona tardofranquista.

Els fets s’aniran desencadenant envolicant-los en seguiments inesperats, persecucions frenètiques, encontres amb tocs eròtics i molts enganys.

Els bons són tan bons? Els dolents són tan dolents? No hi ha espai pels grisos?

Mala època per anomenar-los!

Es escandalosament brillant com el mestre Manuel de Pedrolo es fica al cap de l’Ernest i fa que la seva psique i les seves emocions canviïn, es justifiquin i marquin els seus passos de manera senzilla i alhora mostrant la complexitat de l’ésser humà i els seus condicionants.

Creieu que acabarà bé aquesta colla de bandarres? Què els ha dut a atracar una sucursal bancària?

Totes aquestes preguntes són desvetllades en aquesta obra que Crims.cat recupera en el moment just i adequat per conèixer una mica més de la ploma d’un mestre de metres.

No el deixeu escapar! És un retrat social i vital de la Barcelona més obscura i dels intents humans per sortir de la foscor.