divendres, 15 de novembre de 2019

Olor de resclosit


Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més ens hem de rendir als tresor ocults de la literatura catalana que ens ofereix Cossetània Edicions

Són llibres breus, menuts, que no fan massa soroll a les llibreries però que un cop els has descobert i desgranat no en surts il·lès i les ganes de recomanar-lo són imparables.

Aquest cop de la ploma d’en Joan Roca Casals brolla una obra que us deixarà ben bocabadats i a l’espera de la tercera part.

Si ja us vàreu enganxar a la història “Arrels de pedra” no us podeu perdre aquest segon volum sota el nom de Olor de resclosit.

Un obra on el valor del món rural contraposat a la societat accelerada on vivim ens dóna una lliçó de realitat i valors incalculable.

En aquest fragment de la historia en Martí i la Laia retornen a La Solana, la casa de pagès que havien abandonat quinze anys enrere.

El detonant de tornar a la casa és el fet que la Laia es queda sense feina i decideixen emprendre l’aventura.

El procés de passar de l’asfalt al past no serà gens fàcil i a més, al pobre Martí el vindran a visitar records del passat i els remordiments i la culpabilitat vers la relació amb els seus pares.

És una obra reflexiva on la unió fa la força i serem testimonis de les dificultats d’ambdós protagonistes alhora que veurem com celebren les seves petites victòries.

En aquesta obra mereixedora del III Premi de narrativa Món Rural es posen a debat el valor de la pagesia, la solvència dels projectes agraris i les explotacions agràries al món actual.

És una obra on l’esforç per continuar la vida i buscar un nou horitzó es donen la mà.

Veuran aquest parell com es compleixen els seus somnis i anhels?

Només llegint aquesta obra intima, simple i directe ho descobrireu.

És una lectura que us encantarà i us farà reflexionar!