dijous, 28 de febrer de 2019

El soterrani


Perdoneu però avui començaré pel final i no de l’historia sinó de la contraportada que ja em va atrapar abans de començar a llegir.

“El que haurem de saber, estimat lector, és si se’n sortirà de tot plegat....perquè sobreviure en ocasions, no vol dir res.”

Celebrem amb Crims.cat la presentació del 40è títol publicat per una editorial que no tanca fronteres sempre i quant la prosa i la foscor regnin en les seves novel·les. 

Res millor per un aniversari que publicar l’obra guanyadora de Gran Prix de Littérature Policière 2013 El soterrani escrita per Sandrine Collette i que manté tota la seva força, el seu tempo i la seva essència gràcies a la traducció de Maria Llopis.

Aquesta és la historia d’en Theo, un home que acaba de sortir de la presó i que es refugia, en certa manera, a casa d’un matrimoni gran en una zona rural on sembla que les agulles del temps mouen les fulles dels arbres i on el temps per pensar s’allarga fins a l’infinit. 

De la mà del nostre protagonista gaudirem de grans vistes, un aspecte molt a destacar de la prosa de l’autora que es centra en el detall i en les descripcions acurades, fet que dona la sensació d’alentir la lectura però que a mesura que anem avançant aquest fet ens farà copsar l’ànima dels seus protagonistes.

En una de les seves sortides en Theo serà capturat i tancat en un soterrani, viurà com un esclau, maltractat fins a tal extrem que preferirà la mort, la violència i la tortura passaran a formar part del dia a dia.

És a partir d’aquest punt on una historia que podríem classificar com a poc innovadora dona un gir absolut centrant-se en la psicologia dels personatges mostrant-nos la veritable foscor de l’ànima de l’esser humà.

Narrada en primera persona sentirem l’ansietat i l‘angoixa d’en Theo, un ambient pesat, asfixiant i claustrofòbic ens envoltarà fins a comprendre que al propi protagonista li molesti la seva pròpia pell com a garjola de la llibertat de la seva ànima.

Una novel·la negra profunda i psicològica on el negre no recau en un sol fet aïllat, en un crim passional o en la violència d’un acte concret, tot el contrari la seva foscor manté un tempo sostingut al llarg de la novel·la mostrant la profunditat dels personatges construïts capa a capa mostrant una foscor malaltissa i cruenta.

Aquest, a la meva modesta manera d’entendre, és el motiu de que la novel·la atrapi al lector, no podreu respirar, acabareu amb la necessitat d’obrir la finestra i respirar l’aire fresc, és angoixant i atraient, un compendi difícil de descriure però que al entrar amb els sentits a la trama necessitareu una conclusió.

És per aquest fet que he volgut començar la ressenya pel final ja que potser el que acabem trobant no sigui exactament el que volíem trobar. 

De manera figurada podríem dir que hem començat la casa pel soterrani, un espai que deixem pel final i que de vegades ni tan sols el considerem com a part real de la casa.

dimecres, 27 de febrer de 2019

Entre nosotros


Hoy os quiero hablar de una novela que elegí basándome en su autora Susan Wiggs  de quien ya he leído otros títulos como “Dulce como la miel” o “Mapa del corazón”, una autora que sabe cómo tocar la fibra sensible del lector.

Con una portada muy evocadora Entre nosotros me ha hecho pensar en lo pequeño que puede ser nuestro mundo según lo miremos. En ella vemos una mujer observando un faro lleno de luz y esperanza pero a su vez no deja de estar encerrada dentro de una cúpula de cristal. Así es como tras su lectura identifico la mirada de nuestra protagonista sobre la cultura amish.

En esta novela nos pondremos en la piel de  Reese, una joven estudiante de medicina dado que es lo que se espera de ella por parte de sus padres y que en muchos momentos se cuestiona sus propias decisiones y su futuro, pero el gran detonante de sus preguntas y de empezar a ver el mundo con otros ojos será conocer a Jonah, un niño amish que sufre un grave accidente y es ingresado en el hospital, junto a él llega su tío Caleb, un hombre fuerte, listo y de gran corazón, un amish muy poco amish que se desvive por su sobrino y por su sobrina y no vamos a engañarnos negando que su descripción es muy parecida a la de un adonis.

En este momento Reese se preocupara tanto por el niño como por su tío demostrando lo poco que sabemos sobre la cultura amish a parte de las películas románticas y quizás algún documental. Este hecho nos hace empatizar con ella e ir aprendiendo junto a ella como dos mundos muy distintos pueden acabar con dos corazones rotos.

Lo que empieza con una relación de ayuda acaba con un romance entre dos personas, dos culturas y sus obligaciones que acabarán demostrando que el lugar de cada uno de ellos no es el mundo del otro pero que quizás puedan encontrar un nuevo espacio para empezar de cero.

Es imprescindible dar su lugar a los personajes secundarios como Leroy o Hannah, todos ellos son sólidos, con grandes personalidades, con sus propios conflictos internos y sus necesidades de encontrar su lugar en el mundo.

La prosa de la autora me ha puesto la carne de gallina, sé que debería haber sentido sobretodo la relación romántica entre Reese y Caleb pero Jonah con su inocencia, su valentía, su sonrisa, su amor por la lectura y su familia me ha enternecido equiparándole a uno de los protagonistas.

Unos personajes marcados por su pasado y por lo que se supone y se espera de ellos, con un gran peso sobre sus espaldas que lograran encontrar el valor suficiente para decidir sobre su propio camino.

Harper Collins Ibérica en su colección Top Novel vuelve a conquistarnos con una historia que desde la primera página no nos dejará escapar, quizás sea el momento que os recomiende tener algún pañuelo a mano.


dimarts, 26 de febrer de 2019

Entrevista Imma Tubella

Avui ens retrobem amb la autora Imma Tubella desprès del seu èxit amb “Un secret de l’Empordà”. Ja ens va mostrar que és una de les autores referents de l’actualitat amb una gran sensibilitat novel·lística i una gran passió per tornar-nos bocins de passat i grans personatges en grans obres. 
 
c) Ivan Gimenez
Les seves obres tenen un encant especial que uneix història, nostàlgia, força vital i una gran capacitat per apropar-nos temps remots.

La seva nova novel·la A cavall del vent és tot un homenatge a Xipahuatzin, una princesa asteca que és oferta com a regal al baró de Toloriu després de la invasió espanyola a Tenochtitlan.

Sembla que per ser una nativa americana la seva cultura ha de ser inferior però aquesta jove té un sac de coneixements per oferir i una valentia que faran que potser el regal de l’últim Rei no sigui del tot el que esperaven. La seva rebel·lió i personalitat no s’amansirà en el viatge.

La podrem acompanyar de prop i sentir empatia per ella gràcies a l’ampli desenvolupament psicològic que narra la autora.

Factors com la bellesa de la civilització asteca, el xoc cultural, elm patiment de l’exili i el desig de llibertat es donen cita en aquesta novel·la històrica que us deixarà bocabadats.

De la mà de Columna podeu gaudir d’una gran obra per als amants de la història i amb un altíssim potencial didàctic. Realment m’ha deixat sense paraules i espero que la descobriu i la desgraneu per vosaltres mateixos.

Com et sents tornant al món de les lletres amb aquesta segona novel·la? És que des que vaig escriure la meva primera novel·la mai he sortit del món de les lletres ni tinc cap intenció de sortir-ne. 

Per tu la paraula “escriptor/a” es refereix més a una professió o a una vocació? Clarament a una vocació. És la meva vocació des de molt petita que no he pogut fer realitat fins després de molts i molts anys. Però aquesta és una mostra de que mai és tard. 

Imagina que pots fer un viatge en el temps i l’espai per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaries? La primera de la llista seria la Marguerite Duras que em fascina no tant la temàtica sobre la que escriu sinó com l'escriu. La seva escriptura té rima i ritme. També convidaria en García Márquez per tot el que ha escrit i a la Isabel Allende pels seus primers llibres. En Tabucchi i en Modiano que m'inspiren sobre com estructurar l'escriptura; l'Arundhati Roy només pel seu magnífic Déu de les coses petites i li demanaria que portés el seu traductor al català, en Pep Julià; en Shakespeare pel seu domini del llenguatge acompanyat pel seu traductor, en Salvador Oliva, ara estic fent un taller fantàstic a Ciutat de Lletres amb la Margarida Codina de professora i jo d'alumna, que quedi clar. I finalment li demanaria que vingués en Sánchez Piñol perquè em signi un exemplar de La pell freda, que he llegit diverses vegades. En puc afegir un altre? Me n'he oblidat a tants.... és molt difícil d'escollir...però ara em convindria convidar en Robert Louis Stevenson perquè li hauria de preguntar algunes coses sobre la novel·la que estic escrivint perquè ell és un dels personatges i té algun cop amagat. 

Des de la teva tasca com a escriptora has defensat la llibertat i la nostra llengua. Creus que la literatura catalana actual van per bon camí? Hi ha molt bons escriptors i escriptores, traduïts a moltes llengües. Això és una bona senyal, per la llengua, per la literatura i pel futur del país. 

Com ha estat el procés de documentació per aquesta novel·la? Llarg i captivant. El procés d'investigació és una de les meves parts preferides, em deu sortir la meva vena acadèmica. I precisament per això, l'autocrítica que em faig a mi mateixa és que em costa molt deixar dades de banda i coses sense demostrar. M'he d'anar recordant que és ficció i que no he de demostrar res. Costa. 

Què té la història que t’encisa? Quins períodes t’agraden més? Quins són els que no t’agraden? M'agraden tots els períodes. Tots són inspiradors. Ara estic escrivint sobre finals del segle XIX i després escriuré sobre el segle XVII. La història té una multitud de tresors amagats i com va dir en Miguel Ángel Asturias, la tasca del novel·lista és fer visible l'invisible.

La teva nova protagonista és una jove forta, encantadora i lluitadora. En què t’hi assembles? Sóc lluitadora.

En aquest llibre tornes la veu a Xipahuatzin i al seu entorn que ja no poden explicar la seva historia. Creus que la memòria és el passat que vol seguir esdevenint present? La princesa Xipahuatzin i el seu entorn poguessin explicar la història tal com la van viure l'explicarien de manera molt diferent a tal com ens ha arribat, en forma d'un relat manipulat per la Inquisició que ha inventat delictes falsos i ha amagat els crims de Castella, el genocidi. Malauradament aquesta manera d'actuar m'és massa familiar.

Què en penses de les dones silenciades i de l’actual moviment feminista? El que m'interessa més de l'actual moviment feminista, que és diferent del de la meva època, és que no reivindica ser igual que els homes, cosa que jo no compartia perquè veia en alguna de les meves companyes actituds masclistes. Igualtat avui vol dir igualtat d'oportunitats i si les oportunitats i condicions són les mateixes, la igualtat de drets també ho ha de ser. Em refereixo a la discriminació salarial, per exemple, al sostre de vidre que tenen les dones per accedir a segons quins llocs de responsabilitat, etc... Sembla impossible que una cosa tan bàsica i senzilla sigui tan difícil. 

Creus que aquesta obra té un alt contingut didàctic? Espero que sí. En tot cas és una altra mirada a la Conquesta

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang teniu tinta, us heu de justificar massa sobre la feina que feu? No és tant l'haver-se de justificar, jo no ho he de fer. El problema amb els "escriptors" mediàtics, o jo diria els personatges mediàtics que es posen a escriure, és que ja tenen fet el màrqueting i que hi ha gent que es confon i que pel sou fet de ser famós o famosa en els mitjans té interès en ser llegit o llegida. Una altra cosa són els que utilitzen el seu nom per vendre però que ni tant sols són capaços d'escriure. I són més dels que pensem. Em sap greu per ells, perquè són una estafa però em sap molt més greu pels que exploten.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? Ja m'ho he prohibit jo mateixa durant massa temps. Però tot i haver-m'ho prohibit, escrivia. I ara faria el mateix. Tinc experiència en la clandestinitat. 

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai  t’han fet i creus essencial respondre? Ens la pots respondre?

La pregunta no acabo de poder-la fer.... però seria qualsevol que es pogués respondre amb les paraules de l'enyorat Miquel Bauça, que per cert, també convidaria a l'àpat de les lletres... " Al final, s’ha comprovat, els camells arriben a passar pel subtil cós d’una agulla." 



Moltíssimes gràcies per les teves lletres i el teu temps. Et desitgem l’èxit que et mereixes.
La Petita Llibreria

Àngela Sánchez Vicente

dilluns, 25 de febrer de 2019

A cavall del vent


Per Àngela Sánchez Vicente

Avui ens retrobem amb la autora Imma Tubella desprès del seu èxit amb “Un secret de l’Empordà”. Ja ens va mostrar que és una de les autores referents de l’actualitat amb una gran sensibilitat novel·lística i una gran passió per tornar-nos bocins de passat i grans personatges en les seves històries. 

Les seves obres tenen un encant especial que uneix història, nostàlgia, força vital i una gran capacitat per apropar-nos a temps remots.

La seva nova novel·la A cavall del vent és tot un homenatge a Xipahuatzin, una princesa asteca que és oferta com a regal al Baró de Toloriu després de la invasió espanyola a Tenochtitlan.

Sembla que per ser una nativa americana la seva cultura ha de ser inferior però aquesta jove té un sac de coneixements per oferir i una valentia que faran que potser el regal de l’últim Rei no sigui del tot el que esperaven. La seva rebel·lió i personalitat no s’amansirà en el viatge.

La podrem acompanyar de ben a prop i empatitzarem amb ella gràcies a l’ampli desenvolupament psicològic que narra la autora.

Factors com la bellesa de la civilització asteca, el xoc cultural, el patiment de l’exili i el desig de llibertat es donen cita en aquesta novel·la històrica que us deixarà bocabadats.

Xipahuatzin aprèn a estimar el perfil de la serralada del Cadí i fa amistat amb una criada índia, un noble occità, un escrivà d’Índies i una dona de la Cerdanya titllada de bruixa.

És una dona que no es resigna al seu destí que els homes han escrit i decidit per a ella, sinó que cercarà la manera de alliberar-se, continuar aprenent i vivint una vida rica en colors i emocions.

És una obra que manté un ritme constant, no decau i no s’accelera i de manera planera ens ajuda a aprendre sobre un període històric que no està massa treballat a la literatura catalana.

Forta, vital, encisadora... 

De la mà de Columna podeu gaudir d’una gran obra pels amants de la història i amb un altíssim potencial didàctic.

Realment m’ha deixat sense paraules i espero que la descobriu i la desgraneu per vosaltres mateixos.