dilluns, 27 de gener de 2020

El pot de llum


Els nostres amics de Fanbooks ens presenten una historia dirigida a un públic juvenil on descobrirem l’amor incondicional d’una mare, la voluntat d’un fill, la lluita contra la por i descobrirem que no totes les relacions són bones i que a vegades fugir i començar de nou pot ser la millor solució encara que sempre es millor comptar amb l’ajuda dels que ens estimen.

Lisa Thompson ens presenta El pot de llum, una historia que vol mostrar la importància d’afrontar les nostres pors per poder tenir un futur millor i brillant. Gràcies a la traducció de Núria Parés ara el tenim a les nostres mans.

Abans de començar amb la historia m’agradaria parlar de la seva portada, una nit fosca, un bosc i un nen amb un pot ple de llum que il·lumina a d’altres nens que estaven en a foscor.

Una metàfora molt agraïda que ens vol presentar la idea i el coratge que cal per guanyar a la nostra pròpia foscor creada per les nostres pors i com al anar guanyant llum, les pors desapareixen i ens apropem als altres.

Estem acostumats a unes portades més adultes pel públic adolescent però crec que aquesta és molt encertada ja que realment ens ajuda a veure la vida del nostre nou amic des de la seva perspectiva.

El nostre protagonista és en Nate, un jovenet d’onze anys que viu amb la mare i en Gary, un home que d’un temps ençà ha canviat i amb qui tenen més moments dolents que bons.
Una nit que en Gary no hi és, tots dos pugen al cotxe camí d’una caseta al mig del no res d’un amic de la seva àvia, allà la seva mare vol trobar pau i tranquil·litat però no tot sortirà com esperava.

Quan la mare marxa a buscar provisions, en Nate es trobarà sol, la mare no torna i no sap que ha de fer fins que apareix en Sam, el seu vell amic imaginari qui li farà companyia i a més coneixerà la Kitty, una nena amb qui buscarà un tresor, però qui és aquesta nena? És realment qui en Nate creu? 

La resta de la seva aventura l’haureu de descobrir.

Escrita en primera persona i amb una prosa molt lleugera i rica en diàlegs, crec que l’autora aconsegueix aprofundir en temes durs i colpidors però reals per desgràcia. 

Una historia amb dues lectures, la narrativa en si mateixa i la profunda crítica social i real que s’amaga entre els sentiments dels personatges i la seva lluita per sortir de la foscor i trobar la felicitat.

Al llarg de la lectura s’intercalen capítols on descobrirem com era la vida abans de la cabana i com alguns fets han afectat en Nate, l’espanten i el fan més retret amb es estranys, però també és cert que haurà de recordar que els estranys són amics que encara no ens han presentat.

Personalment és una lectura que recomanaria a les aules, no es fa gens pesada, equilibra molt bé el que diu i el que vol dir i convida a aprofundir amb temes socials i d’actualitat.

Aquí us deixo les seves primeres planes.