dilluns, 19 de febrer de 2018

El llegat dels espies



John le Carré torna a les nostres mans per tancar el cercle que va deixar embastat fa vint-i-cinc anys i recupera el seu mític personatge i més famós espia en George Smiley que va aparèixer per primera vegada l’any 1961 en “Trucada per a un mort”

A El llegat dels espies ens presenta una historia on es conjuga el passat emmarcat per la Guerra Freda i el present, on més que oblidar el passat és vol tapar amb una estora ben gruixuda i decorar-ho amb el cap de turc de torn.

Sempre em sorprèn com l’autor encerta amb els títols de les seves novel·les, en aquesta ocasió sembla que en un joc de miralls el propi autor deixa part del seu llegat com a espia entre les planes d’aquesta brillant historia creuada.

Una trama os es qüestionarà la veritat, la justícia i el joc entre espies, els quals en un moment determinant de la historia foren considerats herois i ara seran investigats a petició d’una família que els ha demandat per la mort de dues víctimes innocents, Els fills d’Alec Leamas i Liz Gold reclamen una compensació per la pèrdua dels seus pares i demanen ajuda a Peter Guillam, deixeble de Smiley.

Moment en el qual ens podem plantejar la responsabilitat dels actes d’aquests espies com a resultat d’ordres i senyalant con a responsable el servei secret o deixant-los a la seva sort i senyalant-los a ells com a únics responsables d’un fatídic accident. De la mateixa manera com les relacions personals, el cor i la moral poden afectar en la tasca més difícil d’un espia.

L’autor té l’habilitat de dir més del que en lletres plasma entre planes, amb unes descripcions molt acurades i uns personatges gairebé reals ens presenta una novel·la equilibrada, amb girs argumentals plausibles, amb una trama complexa però molt ben construïda i un tempo narratiu que atrapa al lector.

Guillam serà la veu que ens parlarà a cau d’orella, en primera persona i sense artificis ni amagar la veritat anirà confrontant el que sap gràcies a les notes que es varen prendre en el seu moment amb els descobriments basats sobretot en diàlegs i interrogatoris que dinamitzen la narració.

L’autor ens portarà a un carrer de dues direccions i serà el propi lector qui haurà de decidir en quin d’ells vol circular, si el passat ens tira més o si és el present un reflex més veraç.

Tinc la sensació que John le Carré, als seus 86 anys vol anar tancant capítols de les seves histories, vol deixar al lector amb una narrativa completa, vaig tenir la sensació amb “Volar en cercles” on ens parlava d’ell i ara al recuperar un personatge icònic i tancar el seu fil sembla que es prepari per tancar portes i obrir-ne de noves.

Edicions 62 sempre ens regala una prosa majestuosa, però amb aquest autor supera sempre les expectatives del lector, personalment us recomanaria “L’espia que tornava del fred” que si ho pensem en perspectiva aniria després d’una part d’aquesta historia, “Infiltrat” o “Una veritat delicada”.

Us deixo les seves primeres planes en la veu de Guillam. No val fer d’espia, si comenceu a llegir no podreu parar fins a descobrir la veritat.




diumenge, 18 de febrer de 2018

La set



Molts seguidors de sagues tenim la mala experiència d’arribar a una cinquena o sisena entrega i ja no poder més amb el personatge degut a que l’autor ha estirat tant el xiclet que ja ha perdut tot el sentit i sentiment.

Fet que no ens passa i no crec que ens passi mai al parlar d’en Harry Hole, fill prolífic de Jo Nesbo que avui arriba a la seva onzena entrega sota el títol La set, i no ens referim a la set que tenim els lectors de retrobar-nos amb ell novel·la rere novel·la, sinó a una set de sang, vampírica per més senyals però totalment allunyada de tota la poesia ensucrada sobre el mite, sinó que ens enfrontem a un vampirisme marcat per una dentadura de ferro que causarà estralls.

Aquesta entrega va totalment lligada a l’entrega anterior “Policia” i que per variar ens presenta un inici on en Harry Hole és feliç, les seves recents núpcies, la seva nova feina com a professor a la Acadèmia Superior de Policia on l’Oleg hi estudia. Ara el grup d’investigació en el que ell treballava el dirigirà Katrine Bratt, qui fou la seva mà dreta.

En aquest moment veurem la dualitat entre el Harry Hole que vol pau i tranquil·litat i el gos vell que porta al seu interior i que frissa per tornar a l’acció.

El cas que l’obligarà a tornar a la seva feina combina les noves tecnologies i les pàgines de cites on desconeguts s’esplaien i no tot és el que sembla.

Amb en Harry viurem una crítica als mitjans d’informació i a certs periodistes que són capaços de fer gairebé qualsevol cosa per aconseguir una primícia, també ens retrobarem amb en Mikael Bellman i les seves ànsies de poder, ambiciós i corrupte com a pocs d’altres.

El propi autor confessa que la historia de Peter Kürten, el vampir de Düsseldorf i Richard Tranton Chase va crear un pont entre el que volia explicar i el propi reflex del protagonista, encara que no és partidari d’inspirar-se en fets reals concrets, amb aquesta excepció ha creat una historia rodona, amb girs argumentals inesperats, amb força i passió, fils conductors secundaris que donen una subjecció a la trama principal, temes que s’arriben a tancar i d’altres que queden en un punt mort que de ben segur trobaran el seu tancament més endavant i per descomptat sentirem l’angoixa que provoquen les macabres escenes que ja dominem i que ens criden a la recerca de la veritat i de tot allò que entre línies l’autor ens ha amagat.

“Un assassí volta pels carrers. Potser entra a casa teva... a la teva habitació. I ha sortit a buscar sang”

labutxaca ens presenta una novel·la amb més de sis-centes planes on es recull menys d’una setmana i que el lector es beurà en un parell de glops, la sang es tornarà més espessa i  el cor bategarà ràpid a la recerca d’un criminal trastornat.

Si amb aquestes paraules no us he mossegat una mica la curiositat us deixo les seves primeres planes on us retrobareu amb en Harry Hole i el seu  món.


dissabte, 17 de febrer de 2018

Los herederos de la Tierra



Tras discusiones en redacción ya os podemos acercar nuestras impresiones sobre Los herederos de la Tierra, la ansiada vuelta de Ildefonso Falcones.

Esta continuación de La catedral del mar nos sitúa en la Barcelona del año 1387, todos los habitantes de la ribera escuchan las campanas de la Catedral pero hay uno que las escucha de una manera mucho más atenta.

Hugo, nuestro nuevo compañero de aventuras, es hijo de un marinero fallecido que a su corta edad trabaja en las atarazanas gracias a nuestro viejo amigo Arnau Estanyol.

Sus sueños nunca llegaran a buen puerto dado que la familia Puig se vengará de Arnau Estanyol, su enemigo de siempre a través de éste.

En este punto de una novela muy coral, Hugo se debatirá entre la lealtad a su protector y a su necesidad de sobrevivir en una Barcelona que vive unos días muy grises con muchas vibraciones negativas que lo harán arrimarse al sol que más calienta sin que él lo quiera.

Poco a poco dejará su sueño náutico y se relacionará con un empresario vitícola llamado Mahir que le enseñará el oficio a la vez que le abrirá los ojos hacia una nueva cultura. 

Poco le servirán los prejuicios dado que el amor de nuestro amigo hacia la hija de Mahir será un quebradero de cabeza para su padre.

¿Qué será de este chico? ¿Quién ganará en la batalla de venganzas? ¿Puede el amor superar las barreras de las ideologías?

No os desvelaremos ningún secreto ya que gracias a Debolsillo tenéis la oportunidad de descubrir la historia que continua de uno de los booms literarios más importantes de las últimas décadas.

Es increíble como el autor crea unas obras tan visuales y absorbentes que nos ayudan a entender tiempos lejanos y familiarizarnos con la manera de pensar de los hombres que pisaron la Tierra en siglos anteriores.

En cada una de sus obras hay un elemento innovador, una vuelta de tuerca que hace de esa novela una lectura especial, pero todas tienen en común lo que ya hemos bautizado como el sello Falcones que nos garantiza una lectura didáctica, de calidad, intrigante, emotiva y altamente adictiva.

Una vez empezamos a leer tenemos la necesidad de seguir y seguir.

Creedme cuando os decimos que estos diez años de espera han merecido la pena. Es una obra que dentro de unos años y unos siglos aún será recordada. 

No os la podéis perder. Aquí os dejamos sus primeras páginas para que os deleitéis e introduzcáis vuestra alma en esta nueva aventura.



divendres, 16 de febrer de 2018

Barcelona Espais singulars



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us presentem un llibre que destil·la art, sofisticació, naturalitat i un gran amor per la ciutat de Barcelona a través dels seus espais.

A Barcelona Espais singulars podreu gaudir d’una visió de la ciutat fora dels estereotips o estàndards en que sempre es mostren els mateixos edificis insignes, les rutes més turístiques i allò més neutre.

És un llibre que batega al ritme del cor dels seus habitants doncs les fotografies a càrrec d’en Pepe Navarro ens mostren que Barcelona és una ciutat viva i que sempre hi ha algú a cada racó, sempre hi ha cotxes... Barcelona sempre es vincula al turisme però aquest cop és una ciutat que la trepitgen els Barcelonins i tots els seus visitants i on s’omplen de l’oxigen dels plataners i també del fum.

Barcelona és inclassificable: és mar, és muntanya, és religiosa, és espectacle, és natura, són grans edificacions... Barcelona és única i ha evolucionat com poques ciutats al món.

Són fotografies des d’un nou angle i un nou objectiu.

Gràcies als textos d’en Josep M. Montaner i de la Isabel Aparici ens podem fer a la idea de tots els canvis, ampliacions i perfeccionaments que la ciutat ha viscut.

Des de les restes romanes, la ciutat medieval, el renaixement, el barroc i el neoclassicisme inicials fins a l’esclat modernista i els nous habitatges sempre tant cuidats.

El pas dels gremis i oficis a la industria i els nous serveis que una ciutat més poblada necessita, des dels habitatges fins la sanitat sense oblidar les zones naturals, les funcionals i les d’entreteniment així com les infraestructures de mobilitat.

És una eina preciosa i molt ben trobada amb un fons de documentació molt treballat que fa que esdevingui una obra amb un alt potencial didàctic.

Per a tots els amants de la ciutat que no conceben veure el claustre de la Catedral buit sinó que s’han de fer lloc per comptar les 13 oques que la presideixen i poder sentir l’olor de l’aigua estancada.

O també per valorar la solitud del claustre de Santa Anna en contraposició amb el brogit de la Plaça Reial.

Està ordenat de manera intuïtiva però de ben segur que no en tindreu prou i us vindran ganes i pessigolles als peus per anar a redescobrir algun dels indrets que teníeu abandonats o arraconats.

És un pecat no gaudir de la bellesa d’aquesta ciutat amb tanta historia.

De la mà de Comanegra tenim un grapat de llocs en que valorarem l’evolució del propi habitant de la ciutat i la veurem amb uns ulls renovats.

A més, podreu gaudir d’aquesta obra tant en català com en castellà, així que no hi ha excusa per fer un bon regal.

Què, ens acompanyeu en aquesta preciosa passejada?

No ho dubteu, és ideal per als amants d’aquesta inigualable ciutat!