1222

1222 un nombre que convidarà al lector a una de les millors trames negres publicades últimament a Noruega. Anne Holt, tota una experta en aquesta temàtica us deixarà captivats i garratibats des del mateix principi de la historia.

Feia molt de temps que no havia llegit res d’ella i m’ha agradat molt comprovar que no ha perdut gens el seu toc. La seva narrativa és molt àgil, comença ràpida, no deixa temps al lector per perdre’s ni li permet fer drecera. Des del principi et manté abocat al silenci de la immersió de la història. Us asseguro que amb les seves descripcions us fareu una idea molt clara de l’espai, dels personatges i del clima, que esdevé per si mateix protagonista de retruc.

El personatge principal és la Hanne Wilhelmsen, una ex-policia que va rebre un tret a l’esquena i viu en cadira de rodes, un personatge amb tantes capes com una ceba, l’autora ens va mostrant les seves diverses facetes a mesura que avança la historia. No se si recordareu el personatge interpretat per Raymond Burr a la sèrie Ironside a la dècada dels 70 , bé, doncs són clavats: perspicaços, intel·ligents, autònoms, valents i enginyosos. Al·lèrgics a la paraula “valors” quan es refereixen a una perspectiva d’existència. Costa trobar novel·les negres on els protagonistes tinguin alguna mancança física tan remarcable, fet que augmenta el valor en la construcció del propi personatge.

Us faré cinc cèntims de la historia, a 1.222 metres d’altitud un tren queda atrapat a la neu amb 200 passatgers, tots ells han de refugiar-se a un hotel de muntanya. La majoria estan ferits, però el pitjor d’estar atrapats en la tempesta més gran i violenta dels últims temps, és la desesperança d’esperar, els motins dels propis passatgers i per descomptat el fet d’estar tancats amb un assassí no posarà les coses gens fàcils a la Hanne i a aquells que la voldran ajudar. A més, per afegir el toc de gràcia hi ha un grup armat de protecció que mantenen a algú allunyat de tots els demés. Qui serà aquest personatges?

La pròpia protagonista fa un joc de paraules quan comenta que és sent dins la novel·la “Els deu negrets” d’Agatha Christie i recorda que aquella historia no va acabar gaire bé. Un per un, els morts es van afegint i les preguntes es van disparant encara que les respostes són força esquives.

Comencen a assaltar preguntes com: quan, com, qui o per quin motiu l’assassí està atacant a membres de la comissió de l’Església Estatal de Noruega, recalcant les riqueses de l’Església i dues paraules que ajudaran a desentrellar tot aquest embolic seran “traïció” i “avarícia”. La primera no te perdó, la segona pot tenir redempció. Creieu en la revenja? És ètic venjar una gran injustícia?

El millor arriba a l’epíleg de l’autora, la qual ens assegura que Finse 1222, l’hotel on succeeix la historia existeix realment i convida al lector a visitar-lo, encara que després de la seva aventura jo no hi crec anar-hi a l’hivern, millor a la primavera.

No us la deixeu perdre, sentireu l’udol del vent, el fred als peus de la neu i el gel, l’angoixa d’estar atrapats i el desig de descobrir l’assassí. Bona recerca detectius!