Sorpresa, sorpresa… una molt grata sorpresa m’he emportat
de la mà de Maria Carme Roca, he
descobert una novel·la juvenil amb un transfons rere seu que va més enllà de
les bretolades del adolescents i que hauria de ser lectura recomanada a les
aules de la ESO.
Una visió sobre el món dels joves, un món amb dues cares,
la diürna on l’institut és la creu dels marginats i l’escenari dels populars,
on els mestres lluiten per treure el millor de cada alumne i els alumnes
intenten treure de polleguera a més d’un mestre, i la nocturna on el món de les
drogues s’infiltra en la vida d’alguns, que no pas de tots, i a Katàlepsis queda patent que
afortunadament la majoria de la joventut és sana i coneixen els perills que
s’amaguen rere les temptacions que els acabaren buidant les butxaques i matant
les neurones.
La història gira en torn de quatre personatges claus,
l’Eric, un jove catalèptic, que fluctua entre el món dels vius i dels morts, un
jove força inconscient que no mesura el perill i que té un problema amb les
drogues. En Gerard, el millor amic de l’Eric i company de gamberrades, però que
comença ha estar ben tip de les idees boges de l’Eric, la Lara, l’antiga xicota
de l’Eric, una noia popular que amaga un gran cor i en Bavi, el personatge que
m’ha robat el cor, el Bavi és el besavi de l’Eric, en té molta cura, se
l’estima sense condicions i faria qualsevol cosa per ell.
Aquest tàndem entre la joventut i la vellesa atorguen a
la novel·la un equilibri de vida i esperança. Els joves moltes vegades no donen
prou valor a la seva vida, creuen que els en queda molta i si en malgasten una
mica no passa res, fins que descobreixen que si que passa, avui i som i demà
potser no.
Una historia que és una lliçó de vida, molt ben
construïda i dirigida amb força a un públic jove i adolescent, un públic
difícil de acontentar, un públic tecnològic i instantani, si la historia els
agrada des del principi seran fidels, si no el llibre romandrà vagant per les
calaixeres fins que desapareixerà.
Estructurada en tres parts, la primera es centrarà en
l’Eric i la trobareu introduïda per un paràgraf de “El Conde de Montecristo”
d’Alexandre Dumas, la segona on descobrireu més en Gerard, introduïda per un
paràgraf de “Somien els androides en ovelles elèctriques” de Philip K. Dick, i
a la tercera descobrireu a la veritable Lara, introduïda per un paràgraf de “El
casalot” de Charles Dickens. Totes aquestes introduccions estan molt ben
trobades i poden motivar als joves lectors a descobrir tres obres brillants de
la literatura.
No podem oblidar el preludi i els interludis, que es
diferencien amb un altre lletra i són en definitiva els sentiments i les
sensacions que ronden pel cervell de l’Eric atrapat en un cos catalèptic.
No costa gens de comprendre el motiu pel qual aquesta
obra va obtenir el premi Joaquim Ruyra l’any 2012.
La Galera50 fa una aposta brillant amb
una novel·la dura, poc ensucrada, ben documentada i rica en vocabulari juvenil.
On rere una situació molt poc freqüent s’amaguen moltes realitats massa
freqüents de la nostra societat actual.
