dijous, 4 de febrer del 2016

Ens disfressem per carnaval

Si voleu un conte amb un gran contingut i potencial didàctic per aquestes dates, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes us ofereix una nova entrega sota el títol Ens disfressem per carnaval.
 
 
 
Un tractament amb rigor i caire festiu del perquè de la festa i una breu explicació del costumari català allunyat de la nova tradició de disfresses de Halloween de la mà d’en Roger Roig i l’Hugo Prades.

Un conte entretingut i amb molt de contingut assequible per nanos ben petitons; la lletra lligada i les il·lustracions de suport envien un missatge alegre, divertit i ple de significat comprensible per tal que puguin llegir-los acompanyats o de manera autònoma.

Escrit en rodolins, anem desgranant què celebrem aquests dies de tanta eufòria i disbauxa i a la posterior festa a la que dona pas el rei de la rialla i les poca soltades.

Les il·lustracions de l’Hugo Prades ens transporten a la infantesa quan anàvem a disfressar-nos amb qualsevol cosa de les golfes i no calia invertir massa diners sinó ser nens espavilats i plens d’esperit aventurer.

Cossetània Edicions ens ofereix una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un conte buit, és un conte que tracta la festa, la manera de preparar-la, els aplecs a les places dels pobles i ciutats per gaudir de tan coloristes Rues.

Valors com el saber quan divertir-se i quan és temps de recollida queden impregnats en aquest volum que trobarà la seva continuïtat cronològica en Fem una mona de pasqua? Dos volums antònims doncs un és l’esclat de la festa i l’altre és el sentiment més intimista i misteriós viscut pels infants.

Si voleu que els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos a aquesta col·lecció, de la que un cop més me’n declaro fan, a més de ser una historia d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i la cultura festiva catalana.

Seria ideal que els infants s’apropessin més a les costums tradicionals i reprenguessin l’ànim lector que sembla quedar absort per altres hobbies.


Yo fui a EGB 3



Tras haber llorado de risa y haberme sentido nostálgica de aquellos tiempos me va a costar mucho hablar de Yo fui a EGB volumen 3.

Si, aquellos tiempos en que los maestros siempre tenían razón, que si te quejabas en casa sobre los profes tus padres te miraban y luego preguntaban ¿Qué es lo que has hecho? O te contestaban “El profesor sabe más que tú y tiene razón”, una época donde el termino Bullying no existía pero sí que lo hacia el “abusica” de turno. Cada uno de nosotros jugábamos un rol en un aula de treinta y pico y si no eras de los populares o los guapos más te valía no ser empollón como mínimo.

Si me preguntáis si volvería al cole, hoy por hoy la respuesta es ni de coña, pero lo que este libro me ha regalado son los recuerdos buenos de aquello que vivimos una generación que descubría las series de televisión, las mafias del patio con los cromos de picar, los álbumes de cromos que necesitaban pegamento, la consabida excursión a la fábrica del cola cao o de la chupa chups, las meriendas que alargábamos para no hacer los deberes y las canciones tontas, sin olvidarnos del boom de Parchís, Enrique y Ana, Regaliz o Teresa Rabal, si es que éramos unos inocentones de cuidado.

Que levante la mano quien no lloró como un descosido con la enfermedad de Don Mati en la película “La guerra de los niños”.


No envidio para nada a la generación actual que parece que vuelven de todo y se están perdiendo una época que no regresará.

Sus dos autores Javier Ikaz y Jorge Díaz nos muestran de una manera muy amena y divertida lo que fue nuestra infancia sin móvil, ni portátiles, que lástima que la imaginación que construía fuertes apaches con una sábana entre dos sillas o una tienda envolviendo la compra con servilletas se haya perdido por el camino.

Plaza & Janés nos devuelve a unos tiempos quizás mejores para unos que para otros, pero que guardamos con cariño todos.

¿No eres de la generación EGB? ¿Quieres saber cosas de las batallitas de tus padres tan modernos ahora? Este libro también es para ti, un mundo de recuerdos y anécdotas para comentar y compartir, pero cuidado, este volumen como sus predecesores tiene un magnetismo que si lo prestas no esperes que te lo devuelvan y si tienes visitas escóndelo bajo el cojín, si aquel escondite secreto que en teoría no sabía tu madre aunque te hacia la cama y cambiaba las sabanas.

Ni se os ocurra jugar con los cromos de picar o colgar el poster en las paredes, no sea que retrocedamos en el tiempo y el mundo pueda ser mejor que el de ahora.

Desde aquí solo dar las gracias a aquellos profesores que me enseñaron algo más que sus asignaturas, al de gimnasia aún no le he perdonado por hacerme saltar el potro y a las monjas por enseñarme a esquivar tizas. 

Sí, yo Fui a EGB y me lo he pasado chachi piruleta con este libro y espero que haya muchos más.