El símbol perdut és una novel·la
apassionant, amb una força invisible que atrapa al lector des de la primera
pàgina. En aquesta ocasió Dan Brown
ens condueix per la historia de la francmaçoneria i els secrets de la ciutat on
hi ha l’ull de l’huracà del món actual, Washington.
El nostre vell
conegut Robert Langdon és convocat per Peter Solomon, maçó, filantrop i antic
mentor seu des del seu primer any de carrera per donar una conferencia en el
Capitoli aquella mateixa nit i és tanta l’amistat entre ells que Langdon no
dubta en volar des de Harvard fins a Washington per ajudar-lo.
Però quan Langdon, el
nostre apreciat professor, arriba al Capitoli i no hi ha cap conferència, el
que hi troba és una invitació formal: “la mà dels misteris”. Peter Solomon està
en greu perill.
Amb l’ajuda de
Katherine Solomon, experta en ciència noètica, Langdon tindrà dotze hores per
salvar en Peter i mantenir un dels secrets millor guardats de la història.
La novel·la que ens
ofereix labutxaca segueix el fil
conductor que ja se’ns havia presentat en obres anteriors de Brown i a les
quals es fa força referència al llarg de tota història. Mentre llegim
recordarem situacions de “El Codi da Vinci” i d’ “Àngels i dimonis”.
Respecte als escenaris, aquest cop canviarem Paris i Roma, per un desconegut
Washington amb uns orígens molt determinats per les creences dels seus
fundadors. Brown ens mostra amb tant detall els espais com el museu
Smithsonian, la Casa del Temple, la Biblioteca del Congres i d’altres que no us
puc revelar i fa que el lector es formi a la seva ment una imatge increïble. El
llibre transpira una profunda investigació respecte a cada un dels llocs dels
que es parla.
Aquesta novel·la de
Brown és un codi en si mateix, numèric, simbòlic i de jocs de
paraules.
Dan Brown és un
artista a l’hora de construir els personatges en les seves novel·les. Cap
d’ells és el que sembla, tots saben més del que diuen, des de la Inspectora
Sato de la CIA, en Dean Galloway, en Bellamy i el propi Langdon. Hi ha però, un
personatge que té la clau de tota la historia. Mal’akh, un personatge amb
tantes cares i tantes identitats, que allò que estan protegint entre tots
resulta en certa manera un enigma que sobreviu al llarg del temps. Us
garanteixo que quan descobriu la identitat d’aquest personatge serà molt
rellevant i alhora inesperat.
El contrapunt entre
la ciència, la fe i la creença agafen un nou punt de vista amb El símbol perdut i és possible que no tot estigui tant allunyat
com sembla.
En resum, El símbol perdut és un llibre d’aquells que enganxen.
Les seves pàgines estan perfectament distribuïdes en capítols curts on
s’intercalen les situacions dels diversos personatges, fent convergir les seves
històries pròpies formant una teranyina on tot apunta a la Paraula Perduda.
E PLURIBUS UNUM.
