Si
voleu llegir un llibre que no podreu deixar damunt la taula fins acabar-lo no
podeu passar per alt Holocausto Manhattan de Bruno Nievas, una de
les apostes més fortes i novells d’Ediciones B.
L’autor, Bruno Nievas, va escriure la
seva anterior novel·la “Realidad
Aumentada” sense masses aspiracions i la va penjar a la xarxa per veure com
anava i, compte amb els autors novells, va obtenir 42.000 descarregues i un
munt d’elogis. Destaca l’admiració que va despertar en Juan Gómez-Jurado i
Manel Loureiro, els que podríem anomenar els seus padrins.
Tal
i com ell mateix cita a la nota de l’autor, aquesta novel·la també va néixer
fruit de l’espontaneïtat, sortint d’un cinema amb uns amics va pensar que hi
podria haver una història amb una trama on una camioneta de repartiment està a punt de caure al
riu Hudson, el seu conductor aconsegueix evitar l’accident, salvant d’una mort
segura a la seva família, captius d’uns homes que volen assegurar-se de que
s’acompleixi la seva missió: transportar una bomba atòmica al centre de
Manhattan.
Donant-li
voltes, el nostre autor va trobar un parell de notícies més que van fer que
caigués en la compte que un llibre és com una bona escudella, ha de tenir molts
ingredients en la justa quantitat per no atabalar al paladar però tampoc
deixar-lo insípid.
La primera
noticia era sobre les bombes sorolloses i així creà al personatge de Mike
Brenner professor universitari sobre ondes binaurals, un tema que li preocupa
per les greus addiccions que generen i que semblen passar desapercebudes. La
segona, era referent als conflictes que encara ara existeixen al món jueu i va
pensar en una sola paraula o millor dit, un sol topònim, Auschwitz, donant nom
i cos a Leon Yeser, un adolescent jueu, separat de la seva mare i germana només
baixar d’un dels anomenats trens de la mort l’any 1944. Però qui és aquest noi
que fa que un soldat nazi s’adoni del seu error de judici i hagi de recórrer al
ajut del doctor Josef Mengele?
Pot semblar
un poti poti, un aglutinament d’esdeveniments reals en eixos cronològics
allunyats però és ben al contrari, és com un tribut a tot allò detestable
relacionat amb els camps de concentració i els atemptats de les Torres
Bessones. Una volta de full amb connexions inesperades i un ritme que fan que
el lector sentí un vertigen impressionant.
Una trama
potentíssima que només pot sorgir de la ploma audaç, critica i reflexiva d’en
Bruno Nievas.
Ens demostra
que una bona idea pot ser com un foc, una guspira que s’encén en un moment
donat però treballant-la i donant-li temps que vagi agafant personalitat pot
esdevenir una obra mestra.
No us
espanteu per les 481 pàgines ni us intimideu pel seu pes, és un llibre àgil i
vivaç que et transporta a escenaris reals amb els que és fàcil de connectar.
Un llibre
molt recomanable per lectors als que els thrillers els sedueixen però apostaria
que també és una gran tria per aquells que no teniu massa temps i voleu
dedicar-los a un valor segur. No us equivocareu.
