diumenge, 16 de juliol de 2017

Tot això ho faig perquè tinc molta por



Per Eva de las Heras i Mestres


labutxaca ens acosta a un món de contes de la mà d’Empar Moliner. L’autora ha desenvolupat una visió superficial de persones quotidianes des d’un prisma urbanita, persones que surten a córrer, que tenen gos, que en són geloses, que s’engreixen, ... , en definitiva, persones normals. El llibre Tot això ho faig perquè tinc molta por  està format per relats curts i amb històries farcides de girs imprevistos, fan que la visió sociològica del seus protagonistes tinguin una mirada simple de la quotidianitat que es viu en una ciutat com Barcelona.

Les històries manifesten un gran senyal d’ironia, i sempre posen en evidència una gran crítica social, exposant relats de personatges diversos des d’escriptores sense cap mena d’autoestima fins al procés independentista, passant per la qüestió estètica plantejada des de la visió dels corredors esporàdics (amb cert to d’addicció) fins a les intervencions quirúrgiques amb caràcter estètic, i la figura de la maternitat.

Els personatges posen en evidència la seva conformitat, accepten les situacions per molt adverses que siguin, amb una certa estupidesa i un sentit del ridícul de manera absent. La història del blog de gastronomia posa de manifest el fet comentat, on una parella que es troba a l’atur, té com a objectiu  aconseguir un cop l’any anar a un restaurant d’alta gamma i poder escriure en el seu blog les sensacions percebudes, tot això passa a ser secundari, perquè acabarà la història relacionant-se amb una societat alterada per l’aparença social, tant física com personal, que mostra la por a fer el ridícul dels protagonistes.

Les idees més àcides que expressen els personatges, es desenvolupen des d’un punt de vista corrosiu i amb cert enginy, i sobretot el gir del relat és el que revela que no existeix un final previsible en tot el recull, mostra d’això,  és el relat l’home dels espàrrecs posant en evidència que les relacions humanes, són superficials i que les persones per més simples i senzilles que semblin poden ser un miratge de la realitat més profunda que amaga l’ésser, en aquest cas la Teresa, que passa per un procés de transformació personal on desenvolupa l’aspecte més salvatge potenciat per un pecat capital, l’enveja i la sensació del ridícul.

Sembla que finalment, l’Empar, ens ha ensenyat a tots a valorar tots els angles i vèrtexs que té la societat, i que davant de problemes i situacions diverses, les solucions no són tan òbvies, crec que el recull d’històries curtes són un esplaiar en la carrera professional que ha evidenciat una visió crítica d’una societat conformista, i que plena de metàfores, posen de manera clara la mort d’un procés de separació pendent d’un desfibril·lador per a poder salvar-lo, on l’un per l’altre el malalt no ho explica. 

El recull és de lectura fàcil i ràpida que permet aturar-te i continuar més tard, les històries són independents, sense mantenir cap vincle entre elles, on l’únic nexe és la visió urbanita. Ha estat una lectura fresca i alhora agredolça.