dimecres, 6 de novembre de 2019

Cari Mora


Després d’esperar tretze anys ens retrobem amb Thomas Harris, pare literari d’un dels personatges més monstruós psicològicament i que ha quedat gravat a foc en tots nosaltres, Hannibal Lecter.

Amb la seva darrera novel·la Cari Mora s’allunya del seu anterior personatge però no del seu estil ni de la seva mentalitat única a l’hora de crear nous personatges recargolats fins a la medul·la.

Ens trobarem a Miami, ciutat adoptiva del nostre autor qui ens portarà fins una mansió que havia sigut propietat de Pablo Escobar i que en el seu interior amaga vint-i-cinc milions de dòlars en or, un boti pel qual molts matarien, però les coses no són tan senzilles, qui trobi l’or també trobarà la mort, una caixa trampa explosiva els està esperant.

La mansió es custodiada per la Cari Mora, qui la manté en perfecte estat ja que s’ha tornat plató d’anuncis i rodatges. 

Aquesta dona sembla inofensiva i alhora és una molèstia per a tots aquells que volen l’or, un obstacle que s’ha d’eliminar, una feina senzilla si no fos que la Cari Mora és molt més del que sembla, és una dona forta, intel·ligent, valenta, una ex combatent de les FARC... una vida dura a les seves espatlles que el lector descobrirà amb breus flashbacks.

Hans-Peter Schneider és un home obsessionat amb el tresor, un alemany psicòpata, amb negocis tant turbulents com la venda d’òrgans, un sàdic amb totes les lletres qui està disposat a tot per endur-se l’or i a la Cari Mora, ella també li pot acabar resultant un premi econòmic.

  Aquests dos personatges estan secundats per tota una amalgama de personatges ben construïts i definits que aporten solidesa a la narració i alhora els ajuden a destacar en la seva lluita per la supervivència contra l’avarícia.

Estem davant d’un thriller apassionant, amb sang i fetge però molt menys intens del que l’autor ens tenia acostumat, la seva prosa és molt ràpida i directa, no deixa respirar gaire al lector copsant-ne la seva total atenció.

Les seves descripcions ens traslladaran de cap a Miami i a la possibilitat d’emportar-nos el boti encara que la pregunta sigui molt directa... cóm obrir la caixa i no morir en l’intent?

Una novel·la elegant com la seva portada, d’un vermell sanguinolent on els elements característics de la ciutat i de la mansió destaquen en un suau relleu i en tons daurats com l’or que estan buscant.

Rosa dels vents us convida a viure, o millor dit a sobreviure, en un món on l’ànima més negre dels homes regna amb opulència, poder i sadisme.