Per Àngela Sánchez Vicente
Estic realment contenta d’haver gaudit de nou de la
meravellosa prosa de la Maria Barbal,
una de les dames de les lletres catalanes que respecten amb el seu amor al
sector a un públic desitjós de noves històries.
A la seva darrera novel·la titulada En la pell de l’altre podem gaudir d’una gran historia a més d’un
rerefons esplèndid sobre allò humà que ella dibuixa amb la subtilesa d’una
ploma i el foc que et mostra una nova manera d’enfocar la vida i entendre reaccions
i el que és en el fons la naturalesa humana.
Ambientada al barri del Poblenou de fa unes quantes
dècades podem paladejar uns personatges amb una ment i unes emocions tan
desenvolupades que et frapen, et sobten, els estimes, els odies, els entens,
els qüestiones...
La nostra protagonista, la Ramona, és una víctima del
dolor i sempre dedicada a tenir cura de la seva mare ingressada a un sanatori
mental i alhora tenint cura de la seva tieta de Reus. Com hi cap tan dolor en
una sola vida? I si ella pogués canviar de pell? Cauria als mateixos paranys o
buscaria nous horitzons?
La seva vida trontollarà quan conegui a l’Anna, una dona que ha patit l’exili i la
mala relació amb la seva filla Mireia. Una nena que ha rebut tot l’amor
possible però que o bé no pot o no el sap correspondre. Esperen massa de la
Mireia? Estan projectant la seva pròpia vivència? L’estan ofegant amb tanta
protecció?
La Ramona que mai ha tingut sort a la vida i se les ha
hagut de passar de tots colors ella sola té un cert punt d’enveja vers la
Mireia i no entén la relació que estableix amb la seva mare.
Si haguessin canviat personalitats i haguessin pogut
habitar la pell de l’altre com s’hagués desenvolupat la seva pròpia història?
De nou de la mà de Columna
tenim a l’abast un llibre àgil, profund, intel·ligent i que ens manté desperts
mentre ens deixem perdre per les seves planes.
L’ésser humà és el misteri més complicat de la creació
però semblen ser transparents per l’autora.
Com podem tenir sentiments d’anhel de fets i aspectes de la
vida aliena sense saber al cent per cent que els passa al seu interior? Com
podem ser tan vanitosos i pretensiosos? Jutgem massa a la lleugera però en
canvi que no es fiquin a casa nostre que els crucificarem!
És una història veritablement recomanable i l’entrevista
amb l’autora que demà podreu llegir us acabaran de convèncer d’anar a
l’encontre d’aquetes dues noies, dos pols oposats que poden generar un xoc
esgarrifós i impactant!
I vosaltres... voldríeu estar en la pell de l’altre?
