Des de la primera plana l’ambient sedueix el lector, una seducció subtil però constant. En aquest aspecte l’Ildefonso Falcones s’ha convertit en tot un seductor. La història no podria ser més convulsa i fràgil a l’hora. El lector es trobarà a la Sevilla del segle XVIII, on podrà viure una commovedora història d'amistat, de passió i de venjança uneix dues veus de dona en un cant colpidor per la llibertat.
El lector es trobarà immers en un viatge a una època apassionant, tenyida de prejudicis i intolerància. Des de Sevilla fins a Madrid, des del tumultuós bullici de la gitaneria de Triana fins als teatres senyorials de la capital, ens endinsarem en un fresc històric emocionant en el qual conflueixen contrabandistes i comediants, nobles i brivalls.
La història comença explicant la vida de la Caridad, una dona negra cubana que ha arribat a Sevilla com a dona lliure i que no te res ni ningú. Ho ha perdut tot i casa seva queda molt lluny, no li queda res més que la seva resignació i l’esperit de supervivència. La Caridad o Cachita com la coneixeran a mesura que avança la història trobarà en el seu camí gent dolenta, però afortunadament també gent bona. La família Carmona i el seu ambient gitano l’aniran acceptant i trobarà en ells quelcom que creia perdut. La Cachita es farà inseparable de la Milagros Carmona, una gitana jove de Triana que té la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva raça a les venes, i totes dues reconeixeran en l’altra una amistat sincera.
Totes dues patiran mals d’amor, una no es creu digne de ningú i l’altre ha d’acatar la llei del seu poble. Un personatge clau en tot aquest rebombori serà l’avi de la Milagros, en Melchor Vega, un home desafiador, bergant i seductor, però també ferm defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus. Un home que sorprendrà molt als lectors, quan creieu que li teniu agafat el punt us demostrarà que el caràcter d’una persona te moltes besants.
La vida comença a passar més o menys, trampejant els temporals, el lector descobrirà les arrels del poble gitano, la seva relació amb el món dels paios, la corrupció de l’Església i la banalitat de la vida més rics i nobles de la Sevilla senyorial. Quan un mandat reial condemna a la proscripció tots els gitanos del regne, la vida de la Milagros i la de la Caridad prenen un gir tràgic. Tot i que els seus camins se separen, el destí les tornarà a unir en un Madrid on conflueixen contrabandistes i còmics, nobles i villans; un Madrid que es rendeix a la passió que emana de les veus d'aquella raça de prínceps descalços.
Que voleu que us digui sobre la ploma ràpida i diligent de l’autor, sobre la dinàmica amb tempo pausat i suau, de la delicadesa i cura en les descripcions tant de l’ambient com dels personatges, d’una història que colpeja el cor i que el fa ballar del compungiment a l’alegria i l’esperança. A tots aquells que no heu descobert l’Ildefonso Falcones només us recomano que no trigueu gaire en fer-ho. La veritat és que la història passa bé, sembla un totxo, però quan comenceu a llegir no podreu parar, lentament és va ficant sota la pell i el formigueig als dits us impedirà deixar-lo anar.
Ara bé, si les novel·les de caire històric no són el vostre fort us ho haureu de prendre amb calma, la història dels personatges està molt relacionada amb l’ambient transformant-lo a ell en personatge de pes propi, cosa que pot desanimar a més d’un lector amant de novel·les amb dinàmica més ràpida i amb menys pilars històrics.
El lector es trobarà immers en un viatge a una època apassionant, tenyida de prejudicis i intolerància. Des de Sevilla fins a Madrid, des del tumultuós bullici de la gitaneria de Triana fins als teatres senyorials de la capital, ens endinsarem en un fresc històric emocionant en el qual conflueixen contrabandistes i comediants, nobles i brivalls.
La història comença explicant la vida de la Caridad, una dona negra cubana que ha arribat a Sevilla com a dona lliure i que no te res ni ningú. Ho ha perdut tot i casa seva queda molt lluny, no li queda res més que la seva resignació i l’esperit de supervivència. La Caridad o Cachita com la coneixeran a mesura que avança la història trobarà en el seu camí gent dolenta, però afortunadament també gent bona. La família Carmona i el seu ambient gitano l’aniran acceptant i trobarà en ells quelcom que creia perdut. La Cachita es farà inseparable de la Milagros Carmona, una gitana jove de Triana que té la sang de la rebel·lia i l'art dels de la seva raça a les venes, i totes dues reconeixeran en l’altra una amistat sincera.
Totes dues patiran mals d’amor, una no es creu digne de ningú i l’altre ha d’acatar la llei del seu poble. Un personatge clau en tot aquest rebombori serà l’avi de la Milagros, en Melchor Vega, un home desafiador, bergant i seductor, però també ferm defensor de l'honor i la lleialtat envers els seus. Un home que sorprendrà molt als lectors, quan creieu que li teniu agafat el punt us demostrarà que el caràcter d’una persona te moltes besants.
La vida comença a passar més o menys, trampejant els temporals, el lector descobrirà les arrels del poble gitano, la seva relació amb el món dels paios, la corrupció de l’Església i la banalitat de la vida més rics i nobles de la Sevilla senyorial. Quan un mandat reial condemna a la proscripció tots els gitanos del regne, la vida de la Milagros i la de la Caridad prenen un gir tràgic. Tot i que els seus camins se separen, el destí les tornarà a unir en un Madrid on conflueixen contrabandistes i còmics, nobles i villans; un Madrid que es rendeix a la passió que emana de les veus d'aquella raça de prínceps descalços.
Que voleu que us digui sobre la ploma ràpida i diligent de l’autor, sobre la dinàmica amb tempo pausat i suau, de la delicadesa i cura en les descripcions tant de l’ambient com dels personatges, d’una història que colpeja el cor i que el fa ballar del compungiment a l’alegria i l’esperança. A tots aquells que no heu descobert l’Ildefonso Falcones només us recomano que no trigueu gaire en fer-ho. La veritat és que la història passa bé, sembla un totxo, però quan comenceu a llegir no podreu parar, lentament és va ficant sota la pell i el formigueig als dits us impedirà deixar-lo anar.
Ara bé, si les novel·les de caire històric no són el vostre fort us ho haureu de prendre amb calma, la història dels personatges està molt relacionada amb l’ambient transformant-lo a ell en personatge de pes propi, cosa que pot desanimar a més d’un lector amant de novel·les amb dinàmica més ràpida i amb menys pilars històrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada