Una edició revisada i ampliada pel propi autor William Peter Blatty qui la considera “la versió per què m’agradaria que em recordessin”.
Amb aquestes poques pistes ja haureu descobert que parlem de L’exorcista, una novel·la inspirada en un relat d’una possessió demoníaca durant la dècada dels quaranta i que l’autor va descobrir mentre estudiava a la Universitat de Georgetown, una universitat jesuïta.
En la seva contraportada l’Editorial en fa una sinopsis en poques paraules però les justes per destacar-ne els seus trets principals: “amarada d’una cruesa i d’una profanitat sense precedents, ha inquietat i aterrit generacions de lectors. L’exorcista és una història esgarrifosa i addictiva que ha esdevingut la novel·la de terror per excel·lència i ha transformat la cultura popular per sempre”.
M’agrada molt que un clàssic d’aquest nivell es presenti amb una portada de tapa dura i alhora amb un grafisme senzill, fons negre, el que sembla una creu invertida daurada i un esser fosc amb la ment fora del normal. Té un punt que a part de cridar l’atenció deixa al lector amb molta curiositat.
És cert que molts coneixem la historia gràcies a la pel·lícula de William Friedkin de 1973, però os recomano molt la novel·la i les noves anotacions de l’autor.
Si entrem en la trama ens trobarem amb el Pare Lankester Merrin, un capellà jesuïta que es troba en una excavació al nord d’Irak. Allà troba una figureta del diable Pazuzu y una medalla de San Cristòfol, un fet que el porta a presagiar una lluita entre e bé i el mal més cruenta de les que fins al dia d’avui ell havia lluitat mitjançant l’exorcisme.
Al mateix temps, a Washington la filla d’una actriu reconeguda, la Regan pateix una transformació psíquica i física, tot apunta a una possessió demoníaca.
Així es com el Pare Damien Karras, qui està patint per una pèrdua personal demanarà ajuda i el bisbe li enviarà a l’exorcista Lankester Merrin per salvar la vida de la Regan, però no tot serà tan fàcil i el pare Karras haurà de fer un gran esforç i enfortirà la seva fe.
No cal que us doni més detalls, voldria remarcar la prosa de l’autor, clara, potent, directa, sense floritures, colpidora i alhora esgarrifosa.
Les seves descripcions són molt acurades i la construcció dels seus personatges és molt sòlida, l’evolució psicològica de cada un, el tema controvertit de la possessió tenint en compte l’època en que fou escrita...
Només us puc dir que el llegiu, si no heu vist la pel·lícula us recomano primer la novel·la, però si ja l’heu vista no deixeu escapar aquest diamant entre les vostres mans.
