Día Mundial de la Alimentación

Hoy recordamos el Día Mundial de la Alimentación.

La finalidad del Día Mundial de la Alimentación, proclamado en 1979 por la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), es aumentar los acontecimientos de la población sobre el problema alimentario mundial y fortalecer la solidaridad en la lucha contra el hambre, la desnutrición y la pobreza.

El Día coincide con la fecha de fundación de la FAO en 1945. En 1980, la Asamblea General de la ONU respaldó la celebración del Día por considerar que “la alimentación es un requisito para la supervivencia y el bienestar de la humanidad y una necesidad humana fundamental”.

Nuestros amigos de Amat Ediciones nos ofrecen diez títulos que nos enseñaran a mejorar nuestra dieta, a obtener hábitos saludables y a mejorar nuestra vida interior.

Muchos dicen que somos lo que comemos y en parte tienen razón, una vida sana en la mesa repercute en una vida sana mental, física e incluso social.

Una apuesta por la salud día a día.

Premi de la Crítica Catalana

La novel·la de Pep Coll Dos taüts negres i dos de blancs ha estat distingida amb el Premi de la Crítica Catalana, com a millor obra de narrativa publicada el 2013, segons ha comunicat l’Asoociació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Nosaltres varem tenir la sort de poder-lo entrevistar i gaudir de la seva novel·la.

DECLARACIONS DEL JURAT

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, constitueix, fins al moment, el cim novel·lesc de l'autor lleidatà del Pallars, per la seva ambició narrativa i per la seva eficaç consecució. Pep Coll planteja aquesta obra com la investigació de l'assassinat real d'una família de masovers que va quedar impune a l'Espanya de principis de la dècada de 1940. A través de les biografies dels autèntics personatges que van estar relacionats amb aquest crim (cada un dels quals ocupa un dels capítols de la novel·la), el narrador reconstrueix els fets que van tenir lloc i els motius que els van originar.

Al mateix temps, Coll elabora una fotografia dels últims moments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, a la vegada complexa i plena de matisos ètics, acompanyada d'una interessant reflexió sobre les relacions humanes en el món rural. Amb un estil ric que també inclou la parla del Pallars, i que es mostra crític amb les investigacions de crims, el seu discurs no esquiva conflictes morals ni ignora antecedents literaris, com el ruralisme literari, l'ombra de l'estil periodístic d'A sang freda, de Truman Capote, la influència del relat real (ja que inclou les fotografíes d'alguns dels personatges o dels escenaris del crim, i escriptors autèntics, com Carles Sindreu) o l'autoficció (al donar protagonisme a familiars llunyans del mateix autor relacionats amb l'esfereïdora matança). Les diverses reedicions de l'obra, en menys de sis mesos, demostren la bona acollida del gran públic d'una novel·la que transcendeix amb escreix l'etiqueta de literatura de gènere.