dimecres, 18 de març de 2020

La noia de la resistència

Per Àngela Sánchez Vicente

Redoble de tambors! Avui ens retrobem amb un dels autors que més apreciem en aquest bloc tant per les seves lletres com per ser el nostre padrí literari i creure en el nostre projecte des dels inicis.

Si, us estem parlant d’en Xulio Ricardo Trigo, autor que ja ens va captivar amb obres com Els secrets de la reina, El somni de Tarraco, El port del nou món, Les veus del Liceu, L’objectiu del crim i L’homenatge i que avui torna de manera imparable amb La noia de la resistència.

És dels autors que escriu des del cor, des de la perfecció de les paraules i els silencis, que ens dóna espai dintre del propi text per tal que la nostra imaginació sigui un ingredient més per arrodonir l’aventura i que ambienta les obres en temps passats documentats de manera esmenadíssima.

Llegir les seves obres és sinònim de gaudir d’una historia que de ben segur ens toca la fibra i alhora gaudir del poder de la paraula a través de les seves acurades descripcions d’espais, sentiments, contextos i també a la evolució psicològica que sempre atorga als seus protagonistes.

En aquesta obra en situem als anys noranta de la mà de la Meritxell i als anys quaranta de la mà de l’Anne-Marie en una obra que és un cant a la vida i a les arrels personals.

Serà que el passat és el present que vol esdevenir futur?

Què diferencia a les lluitadores d’avui en dia a les lluitadores de fa set o buit dècades?

La Meritxell acaba de descobrir que està malalta i el seu propi metge la convida a tancar temes personals i ella enlloc de mirar al futur prefereix anar a cercar al seu passat qui era realment la seva mare i què va passar amb el seu pare.

Sap que la seva mare era parisenca i que el seu pare va ser combatent a la guerra Civil però no el va conèixer. 

Tot i ser escriptora viurà una historia que ni en el millor dels seus somnis haguera pogut imaginar.

Al París entristit per l’ombra nazi l’Anne-Marie viu a una pensió que regenten els seus avis i un dia hi arriba l’Armand. Ell sembla que fuig dels invasors però els seus cors bateguen per primera vegada en la mirada de l’altre.

La força del primer amor, els ideals, la lluita vers la opressió, les arrels, els lligams familiars i la llibertat són els factors decisius que conformen aquesta obra on la humanitat i la força de la vida s’obre pas a passos agegantats.

Arribarà la Meritxell a descobrir la seva història? 

Què va passar amb els seus pares?

En qué s’assemblen aquestes dues donasses?

Només gaudint d’aquesta obra pausada i ben narrada que ens ofereix Columna ho descobrireu.

Podreu negar-vos a acompanyar a la Meritxell al viatge més important de la seva vida?