Así es como termina

“Así es como termina” son les primeres paraules de la novel·la i les últimes. Una manera de tancar un cercle vital, on es pot confondre el principi i la fi.

Una història intimista de personatges amb caràcters molt definits marcats pel passat i que quedaran marcat pel futur. Una història amb un final que colpeja al lector i el deixa compungit, un final poc esperat que sorprèn i deixa amb certa amargor la visió fins al moment més aviat agradable que l’autora ens va presentant.

El lector es trobarà a la tardor del 2008, embolcallats en la fallida de Lehman Brothers, les eleccions nord-americanes guanyades per Obama i una família dividida entre els EUA i Irlanda.

En Bruno, nord-americà amb arrels irlandeses perd la feina a Lehman Brothers, i als seus prop de cinquanta anys decideix fer un viatge a les seves arrels, destí Irlanda. Ha arribat a un punt de la seva vida en que necessita descobrir les seves arrels per poder continuar endavant.

Allà coneixerà l’Addie, una arquitecta sense feina, prop de la quarantena que s'està recuperant d'un desengany amorós mentre té cura del seu pare convalescent, un metge rondinaire i força amargat però que adora les seves dues filles. Un personatge que es guanyarà als lectors poc a poc, però que serà una peça imprescindible per comprendre les relacions familiars de la resta dels personatges.

Si deixes la ressenya fins aquí podríeu fer càbales de cap a on tiraran el fets, segurament només descobriríeu que entre els nostres personatges hi haurà quelcom més, o potser són família, o potser ... sort que la imaginació és lliure i podríeu trobar infinits potser. Però llavors us perdríeu l’essència de la novel·la, un brillant descobriment d’introspecció. Una història que ens porta més enllà del «feliços per sempre», allà on comença i acaba el veritable amor.

La novel·la manté un ritme tranquil, sense gaires despropòsits i li ofereix al lector la possibilitat de descobrir Irlanda a traves dels ulls d’un Irlandès i d’un estranger. Aporta un fil argumental harmònic, on van apareixent records del passat i somnis de futur. No gosaria jutjar-la com a una novel·la senzilla, ja que toca temes d’actualitat com l’economia i la política, temes judicials i mèdics, a més d’oferir al lector uns personatges molt complexos i ben construïts. Una novel·la coral on fins i tot la Lola, la gossa de l’Addie, te el seu paper.

Reconec que el final no me l’esperava, m’ha sorprès i és realment devastador. Però per desgràcia real. Si ara mateix hagués de dir si m’ha agradat o no, no se que dir, m’ha deixat glaçada com el temps Irlandès, el final m’ha deixat de pedra i sense paraules. Si pogués li demanaria a l’autora que el suavitzes, però llavors perdria la seva essència.

Una història que s’amaga sota una portada idíl·lica però que farà baixar a l’infern al lector. Si sou dels que volen finals feliços i poc transcendentals, millor que busqueu en una altra direcció.