dijous, 2 de maig de 2013

La tumba de Verne

Primeres pàgines de La tumba de Verne
Una novel·la a cavall entre la tragèdia i la bogeria. Unes pistes misterioses signades per Nemo guiaran al lector per la vida de Jules Gabriel Verne, una vida d’un home visionari, amb una vida sentimental molt agitada i un misteri que es cerneix sobre el fil conductor de la seva obra.
Tots de petits, o no tan petits, hem somiat en viatjar amb el Capità Nemo a bord del Nautilus, viatjar en l’Albatros amb Robur, donar la volta al món en vuitanta dies. Doncs amb aquesta novel·la els vostres somnis reviuran i el desig s’intensificarà.
L’arrel de la història es centra en el curiós fet donat a la capacitat d’aquest autor a anticipar-se al seu temps, per exemple a “París al segle XX” s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i d’altres invents molt similars als que existeixen a l'actualitat, o a la novel·la “De la Terra a la Lluna”, en la qual es podria veure reflexat el Programa Apollo, Però que va deixar d’escriure quan va descobrir els perills de la ciència per la humanitat, aquesta no pot substituir per complet l’esperit.
Una carta misteriosa arriba a les mans de Gerardo García Ávalos, mestre jubilat i autor de llibres sobre misteris, aquesta es signada per Nemo. La informació revela aspectes inèdits de la vida de Jules Verne, entre ells la seva pertinença a una societat literària vinculada a una ordre secreta desconeguda i que ha manejat els fils de canvis transcendentals de la Història. El confident assegura que aquella informació és extremadament perillosa.
Ávalos es disposa a descobrir la identitat de Nemo quan mor en estranyes circumstàncies. El periodista Miguel Capellán, amic d'Ávalos, i Alexia, l'única filla del mestre, es veuran embolicats en una increïble aventura quan decideixen desemmascarar l'enigmàtic Nemo.
La seva investigació, es convertirà en un viatge tan extraordinari que podria haver estat escrit pel propi novel·lista. Un viatge no exempt de perills res imaginaris, doncs algú sembla molt interessat a impedir que localitzin l'últim gran secret de Verne, un manuscrit inèdit del famós escriptor.
Una novel·la dinàmica i molt ben escrita, on recordarem títols de Verne, la relació que aquest tenia amb Dumas, Balzac i una premissa en la qual potser en Verne tenia una part fosca, relacions amb la francmaçoneria i fins i tot apareixen els Il·luminatis i els nazis. Realment és una aventura on hi ha de tot i s’aparta absolutament de l’estereotip on la parella de protagonistes es cauen bé i ...
Pocs peròs han d’acompanyar aquesta novel·la, el que més regust dona al paladar del lector és un dels seus personatges, el periodista Capellán, tan ben planificat, tan tridimensional que acaba rebent males vibracions del lector. Realment Mariano F. Urresti juga amb el lector de la mateixa manera que a Verne li agradava jugar amb els seus.
Recordeu que en un llibre queda atrapada de manera perdurable la paraula i la ment de l’escriptor, la immortalitat de les seves paraules són la clau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada