divendres, 3 de maig de 2013

Presa del placer (Psi/cambiantes 5)



Una novel·la que deshumanitza els essers humans i humanitza els canviants. Una novel·la que va més enllà d’una bona història i provoca una segona lectura més profunda. Una historia que demostra que els homes necessiten sentiments per ser essers complerts, que mantenir els ulls tancats a l’ambient i seguir a les masses no sempre és el millor ni el més correcte. Que la idea d’un poder absolut a les mans d’uns quants pot acabar amb la destrucció no tan sols dels enemics sinó també d’ells mateixos.
A més en aquesta entrega introdueix un aspecte nou, un lligam profund i a tots els nivells entre dues bessones, caient una mica en el misticisme de la idea que un s’emporta tot lo bo i l’altre tot lo dolent, formant un compendi d’unió, un ying i yang on un sempre acaba sotmetent l’altre fins a cert punt.
Per a tots aquells que no seguiu la saga no tindreu cap problema per seguir l’argument, ja que l’autora fa breu incisos per recol·locar els personatges a la trama. Cert, però, que molts matisos es perden per el camí, però la seva agilitat de ment dona la suficient consistència a la història per a si mateixa.
La novel·la segueix l’estil de les anteriors, repujant una mica de les últimes, dinàmica i atraient, aconsegueix fidelitat del lector i comprensió més enllà de la pròpia paraula escrita. Introdueix breus paràgrafs a l’inici de cada capítol, mostrant aspectes personals del protagonistes.
Els protagonistes són una investigadora psi que lluita per fugir de la opressiva societat en la què viu. La científica Ashaya Aleine, que viu separada del seu fill de quatre anys i embrancada en la creació d'implants cerebrals que suposarien l'efectiva esclavització de la seva raça, és la psi perfecta: freda, impertorbable, sense sentiments ... O això aparenta encara que en realitat lluita desesperadament per salvar el seu fill i fugir amb ell. I no ens podem oblidar de la seva bessona Amara.
L’altre protagonista és en Dorian Christensen, franctirador del clan dels DarkRiver, aquest sent un profund odi pels psi des que un d'ells va assassinar a la seva germana i, encara que és incapaç de transformar-se en la seva encarnació animal, sens dubte té ànima de lleopard. I la seva ràbia acumulada alimenta una set de venjança aclaparadora. No obstant això, no només és l'encarregat de protegir la psi rebel i el seu fill. A poc a poc la naturalesa felina de Dorian entrarà en joc per intentar enderrocar les defenses d'aquesta enigmàtica dona. I junts comprendran que el veritable enemic de vegades pot ser quelcom que portem dins.
Sobre ells recau la part crucial del fil conductor, però no podem oblidar que rere cada un d’ells hi ha d’altres personatges que creen un ambient molt familiar. A més apareix de manera potent aïllant el conflicte entre els immutables Psi i els viscerals Canviant, un tercer grup amagat sota l’Aliança Humana. Podrien ser els humans la perdició del delicat equilibri de la societat?
Nalini Singh ha recuperat el to de les dues primeres entregues, mostrant ironia, tenacitat, fidelitat als personatges i als lectors. Si la llegiu caureu presoners del seu encant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada